divendres, 28 de maig del 2010

La recepta del FMI per a Europa

Jo d’economia no en sé o en sé poc, però m’agradaria saber-ne per entendre que està passant al món.

Per exemple, m’agradaria saber quin benefici té per a l’economia real (la de la gent de carrer, la de les petites i mitjanes empreses, la del dia a dia) que l’Estat redueixi la despesa pública amb l’objectiu de reduir el dèficit. No acabo de veure el benefici i en canvi veig molt clar la pèrdua de llocs de treball que això comportarà.

La setmana passada, al diari Público, en Vicenç Navarro (catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona i catedràtic de ciències polítiques i socials de la universitat Pompeu fabra) em va aclarir alguns dubtes. I com m’imaginava, darrera de tot està el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, que tenen per objectiu salvar el cul dels bancs a costa nostra.

És conegut per tots que les receptes aplicades pel FMI a Amèrica Llatina, Àsia o Àfrica han estat un fracàs social absolut (suposo que pels bancs ha estat un èxit), però no podíem arribar a imaginar-nos que aquestes mateixes “medicines” ens les receptarien a nosaltres. La bibliografia al respecte és abundant i ens molts foros fa temps que es posa en dubte el paper del FMI. (Com a lectura jo recomano El malestar en la globalización, del Nobel de economia i ex-vicepresident del BM J.E.Stiglitz)

Bé, tot sigui per salvar els bancs, que quan guanyen, guanyen molt i quan perden, som nosaltres els qui hem de pagar. Un xollo de negoci!

Podeu llegir l’article del Vicenç Navarro a http://www.vnavarro.org/ (¿Que mercados finacieros?, del 20 de maig) i aprofitar per conèixer una web prou interessant per saber com funciona el món.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si es que sempre estem igual amb els bancs i els que manen, fen-se favors els uns als altres quan la cosa va be. I quan va malamenta furgar dins les nostres butxaques.

El Perdiguer

Anònim ha dit...

Reconec que sóc un complet ignorant dels mecanismes de funcionament financers, i que no vaig més enllà de les "frases-protesta" més populars però... i si tothom deixara de jugar al seu joc?

No va gens malament un poquet d'informació sobre el tema, gràcies pels recursos pedagògics que sempre ofereixes Xesco!