El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha publicat els resultats d’una enquesta (una mostra de 2.500 persones i un marge d’error del 2,5%) sobre què votarien els catalans en un referèndum sobre la independència. Evidentment d’una enquesta se’n poden fer moltes lectures, però en aquest cas n’hi ha dos de molt clares, que en certa mesura es contradiuen.
Per un costat, el 42,9% dels enquestats votaria afirmativament en un referèndum sobre la independència, mentre que tant sols un 28% votaria en contra. Un 23% s’abstindria i tant sols un 4,4% es mostren indecisos. Per aquest costat, la voluntat d’independència de la ciutadania està clara. No és majoritària, però supera àmpliament als partidaris del no.
Ara bé, quan es pregunta als enquestats quin és el seu model d’estat preferit, els partidaris de la independència baixen fins a un 25,5%. Un 31,8% declaren que volen seguir sent una autonomia d’Espanya i un 33% es declara partidari d’un model d’Estat federalista.
Com és que en un referèndum un 43% es declararia partidari de la independència i quan es pregunta pel model d’estat preferit, aquest percentatge es redueix en 18 punts? Com és que el model d’estat preferit pels catalans, el federalisme, està pràcticament mort i enterrat?
Es en la lectura d’aquestes dos paràmetres on cal fer anàlisis i valoracions. Possiblement la crisi econòmica, el model d’estat cada vegada més centralista imposat pels diferents governs centrals (almenys en el tema d’infraestructures) i el continu atac a Catalunya per part de la caverna mediàtica espanyola, fa que l’opció de la independència prengui força. A més a més, en un referèndum votes que si o què no. No hi ha possibilitat de posicions intermitges.
En canvi, aquestes posicions intermitges si que apareixen quan és defineixen les preferències pel model d’Estat. En aquest cas, la creació d’un Estat federal pren força (opció majoritària), el que implica que molts partidaris del sí en un referèndum, s’inclinarien per un model d’Estat federal. Voten sí a la independència en un referèndum perquè veuen la necessitat de canvi i prefereixen la independència a seguir com estan fins ara, però si poguessin definir el model d’estat, optarien per un estat federal.
Això demostra que el que realment vol la majoria (més del 60% dels enquestats) és canviar la relació existent entre Espanya i Catalunya. La majoria de catalans no se sent còmode amb la relació actual i veuen la necessitat d’un canvi.
El PSC, principal valedor teòric del federalisme, ha eliminat del front polític als principals promotors i ideòlegs del federalisme (Maragall a Catalunya, Romero a València) imposant un lideratge autonòmic clàssic (Montilla, Chacón...). El PSC ja no parla de Federalisme, quan un 33% dels catalans es demostra partidari d’aquest model d’Estat.
Al quedar eliminada (i enterrada) l’opció federalista, l’única opció política que implica un canvi de la situació actual (demanada pel 60% dels catalans) és la independència, encara que no sigui el model d’Estat desitjat per la majoria.
Alguns links interessants:
Reportatge Catalunya i Espanya. La visió d’un anglès: http://vimeo.com/24052492
Espanya inacabada. Joan Romero. Ed. UV. 2005
2 comentaris:
L'opció federalista és més utòpica que la creació de l'estat independent. La majoria d'espanyols no creuen ni en l'Espanya plurinacional i ara que guanyarà el PP no voldran sentir a parlar ni d'identitats, ni història comuna dels catalanoparlants ni res de res. És hora que aprenguem a treballar junts tots els catalanistes. Amb l'esforç de tots els catalans, amb un independentisme veritablement unit, podrem ser el nou estat europeu que tants anys hem demanat amb la boca petita i amb la veu baixa.
El federalisme es tant útopic com ho es esperar que CiU ens porti cap a la independència.
Publica un comentari a l'entrada