Senior i el Cor Brutal a "La Calle" d'Alzira el passat 9 de maig |
Senior i el Cor
Brutal han publicat un nou disc, “El poder del voler”, tot i que llegint les
lletres de les cançons es podria haver titulat “us matarem a tots fills de la
gran puta!”. Si les lletres de “El poder del voler” les hagués firmat l’Albert
Pla, per exemple, tindríem un enrenou de collons. “La dejo o no la dejo” la
cançó del de Sabadell que tants problemes va tenir per poder ser publicada és
un conte de princeses al costat dels textos explícits que en Landete publica en
el nou treball.
En Landete està
cabrejat i com diu el text de la cançó Lapido X “les metàfores ja no són
suficients”. Possiblement per aquest motiu ha abandonat la poètica (sempre
reivindicativa) i la subtilesa del València Califòrnia per escriure uns textos
clars i explícits, on ens recorda que el camí per sortir d’aquest món injust és
a base de “els tancs, la sang i l’amor”.
Musicalment el
Poder del voler és el disc més complet i compacte de la banda. Després de
l’absència del Cor Brutal en el València Califòrnia, s’agraeix el retorn potent
de la fender Telecaster. Rock en estat pur per cridar que no tenim motius per estar
contents, però que vencerem tallant alguns caps. Ara bé, el retorn al rock en
aquest cas ha anat en contra de les lletres. La ploma d’en Landete en els
darrers treballs de la banda era fina i punxava, però hi havia literatura,
poesia, metàfores, segones lectures.... Ara no. El poder del voler no deixa
espai per a res més.
El Poder del voler
ha perdut literatura, però s’engrandeix dalt de l’escenari, com vam poder
comprovar el passat dia 9 de maig a la sala La Calle, d’Alzira. Si el rock és
una actitud en perill d’extinció d’alt dels escenaris, gaudir del directe de
Senior i el Cor Brutal serveix per recobrar l’esperança de que el rock és
quelcom més que unes lletres i uns acords. És una actitud, una arma de destrucció
massiva contra allò que en Ramoneda definia com el pitjor dels mals del nostre temps:
La indiferència. Senior i el Cor Brutal ens recorden que dues guitarres, un
baix i una bateria poden remoure consciencies. Ara és responsabilitat nostra
fer que aquesta actitud vessi de l’escenari cap als carrers dels nostres pobles
i ciutats.
Gràcies primos per
fer-nos gaudir del rock!
1 comentari:
Rock en català del bo i del milloret. Gran descobriment aquest grup i gran concert, entremig d'un ambient molt sa.
Publica un comentari a l'entrada