dilluns, 11 d’abril de 2016

Josele Santiago - Matisse 9 abril 2016

A vegades hi ha retorns musicals que no feien falta. Hi ha bandes que durant els 90 van estar al capdamunt de tot i que després, per motius diversos, van decidir plegar veles. Després vingué la crisi econòmica que arrasà el món cultural, ja de per si maltractat. Aquest tsunami afectà també els concerts en sales mitjanes o petites (ara tot han de ser grans festivals) i de rebot projectes musicals de membres de grans bandes que iniciaren aventures individuals, alguns sense cap tipus de gràcia però d’altres de ben interessants.
Com els formats petits o mitjans no han sobreviscut a la crisi, el pas que han donat alguns per a poder menjar és recuperar les bandes dels 90 i girar per festivals. Aquest és el cas de Josele Santiago i Los Enemigos, grup icònic dels 90  que va decidir dissoldre’s l’any 2002, quan cregueren que ja ho havien donat tot, firmant alguns dels millors àlbums de rock de finals del S.XX (Nada, de l’any 1999).
A partir d’aleshores el seu lletrista i compositor, Josele Santiago, comença una carrera en solitari publicant quatre discs al llarg de la primera dècada del S.XXI (Las golondrinas etcètera, 2004; Garabatos, 2006; Loco encontrao, 2008 i Lecciones de vértigo, 2011). El darrer, el Lecciones devértigo, és un dels millors discs que he escoltat en els darrers 5 anys. Un discàs que no ha tingut el ressò que mereix, si de crítica, però no de públic.
Just després de publicar el Lecciones de Vértigo Los Enemigos es reuneixen de nou per fer una sèrie de concerts (Festivals). La retrobada s’allarga amb un disc en directe i un àlbum nou (vida inteligente) totalment prescindible. Aquesta retrobada fa que Josele Santiago redueixi a la mínima expressió el seu projecte individual just en el moment de màxima esplendor. Una pena.
Tot i això, de tant en tant hi ha oportunitats de veure’l en directe allunyat de Los Enemigos. El dissabte 9 d’abril, a la sala Matisse i dins de l’aniversari del programa radiofònic “Tal vez mañana”, vam tenir l’oportunitat de gaudir-lo de nou, aquesta vegada acompanyat a la guitarra pel Xarim Aresté.
Una sala Matisse mig plena d’adults per damunt dels 40 va rebre a Josele Santiago com si un amic es plantés amb la seva guitarra i un col·lega a tocar quatre cançons al menjador de casa. Cervesa en mà el públic observava com el madrileny (resident a Castelldefels per raons d’amor) començava a desgranar el seu repertori, centrat a l’inici del concert en el “Lecciones de vértigo”. L’ambient a poc a poc es caldejava amb el bon ofici i veu de Josele i del públic començaven a sonar peticions, la majoria d’elles fent referència a clàssics de Los Enemigos. Què dur ha de ser defensar un repertori propi i que el públic et demani cançons de fa 20 anys!
A diferència del concert que vam veure a El Loco Club de presentació del disc Loco encontrao (2008), en aquest cas Josele si que va tocar alguna cançó de Los Enemigos a la recta final del concert (Des del jergón). En general la sensació va ser la d’assistir a un concert d’anar per casa. Bones lletres, bona veu, bones guitarres acústiques però jo vaig trobar a faltar una banda que acompanyés. No es el mateix defensar un disc clàssic de rock com és el “Lecciones de vèrtigo” amb dos guitarres acústiques que fer-ho amb una banda de rock elèctrica. Serà que Josele està per altres coses... serà la crisi econòmica...