dimecres, 29 de juny del 2016

Mercaderies per carretera o per ferrocarril? Història d'un despropòsit

Megacamió
El passat mes de novembre del 2015 el govern espanyol aprovava la circulació de maga – tràilers per les autopistes i autovies de l’Estat modificant el Reglament General de Vehicles. Amb aquesta modificació s’obria la porta als camions de 60 tones i 25 metres de llarg. El govern justificava aquesta modificació per col·laborar en la millora de la logística del transport terrestre i perquè aquests megacamions arriben a estalviar entre un 15 i un 50% els costos logístics. Evidentment no expliquen l’impacte econòmic negatiu d’aquesta iniciativa degut al desgast que provocarà en la infraestructura una bestia de 60 tones. Només per a comparar: Un boing 737-300 pot arribar a transportar 58 tones, dos menys de les que transportaran els megacamions.
Comparativa megacamió - Boing 737-300
Fins ara a Espanya podien circular camions de fins a 18,75 metres, però per Europa aquesta moda de mega – tràilers ja està prou implantada. Alemanya, Països Baixos, Finlàndia, Suècia, Dinamarca i algunes zones de Noruega ja compten amb aquests megacamions de 25,25 metres. Al Regne Unit ja s’han realitzat proves amb camions de 34 metres, mentre que a Suècia les han fetes amb camions de 32 metres.
Amb aquesta política de deixar circular cada vegada camions més grans, quin paper juga en tot això el ferrocarril? Aquesta política per permetre la circulació de magacamions, al meu parer, xoca frontalment amb les directives europees de fomentar el transport de mercaderies per ferrocarril. No és de rebut que estiguem defensant el corredor mediterrani, per exemple, o que ens omplim la boca amb declaracions benintencionades sobre el transport de mercaderies per ferrocarril, però que a l’hora de la veritat, els vertaders avenços es facin en el camp del transport de mercaderies per carretera.
La cadena modal teòrica era clara. El ferrocarril hauria de servir per a transportar les mercaderies al llarg de corredors de llarga distància i posteriorment, els camions farien el repartiment entre les estacions intermodals i els centres de distribució. Permetre la circulació dels megacamions (només poden circular per autopistes i autovies i 50Km per carreteres convencionals) li fa la competència clarament als corredors ferroviaris de càrrega. O apostem pel ferrocarril o apostem pel camió, però dir que hem de fer una cosa i fer-ne un altra no té sentit.

Proposta de Siemens per electrificar les carreteres
Si amb tot això no n’hi havia prou, avui he llegit una noticia de Siemens espectacular. L’empresa ha presentat un sistema de recàrrega elèctrica dinàmica en carretera formada per catenàries intermitents que permetran als camions elèctrics recórrer llargues distàncies sense haver de carregar amb enormes (i pesades) bateries. Es a dir, que la solució és posar catenàries al les autopistes i autovies. Sincerament, si totes les normatives demanen potenciar el ferrocarril de mercaderies, perquè les empreses pretenen electrificar les infraestructures terrestres? Què estem fem malament? Què ha de fer el ferrocarril per ser atractiu? Per què l'administració potencia el transport per carretera? Anem com els crancs, cap enrere!