Ciutat caminable, de Jeff Speck

Aquests darrers mesos m’he fet amb uns quants manuals sobre mobilitat de vianants i n’hi ha un que m’ha impactat especialment, no pel que diu, que acaba sent bastant obvi, sinó per com ho diu. És una mica la mateixa sensació que tens quan t’acabes el “Muerte y vida de las Grandes Ciudades” de la Jane Jacobs. El discurs i el vocabulari és tant clar, directe i entenedor que els arguments a favor de la mobilitat de vianants i com potenciar-la cauen pel seu propi pes.

En Jeff Speck és un urbanista americà amb una dilatada experiència en matèria de revitalització de centres urbans. Aquesta experiència, la prova error i el constant contacte amb l’administració pública li ha permés definir el que ell ha anomenat els 10 passos cap a la caminabilitat. Aquesta idea l’ha presentat en un magnífic llibre titulat “Walkability city: How downtown can save America, one step at a time” i que jo he llegit a través de l’edició que ha fet l’editorial brasilera Perspectiva (Cidade Caminhável). No està editat en espanyol.

El llibre, amb un to amè però amb un contundent rigor tècnic i científic, exposa que ha de fer una ciutat per potenciar la seva caminabilitat. I és interessant perquè puja d’escala. No és un manual a l’ús sobre recomanacions de disseny, amplada de les voreres... això ja està més que superat. Un nou manual d’aquests tipus aportaria ja ben poc. El que és més interessant del “Cidade Caminhável” es la visió urbana de la caminabilitat i com tots i cada un dels passos que en Jeff Speck explica, els acompanya d’exemples reals detalladament citats.

El llibre s’estructura en dos capítols. El primer, introductori, porta per títol Per què caminabilitat?. Si ens preguntessin a nosaltres per què les ciutats han de ser amables amb el vianant possiblement, en calent, diríem 10 o 15 raons. En Jeff Speck dona tant sols tres motius: El primer és de caràcter social i fa referència a que la generació actual (dels 40 anys cap a baix) aposten més per la ciutat que per l’urbanització dispersa. El somni americà de casa amb jardí i cotxe immens ha mort. Els joves americans, les noves famílies, tornen a les ciutats. I en aquest moment de canvi social, les ciutats amb un major índex de caminabilta, estan atraient més gent jove, més perfils qualificats i més empreses innovadores. Els altres dos motius per justificar el per què cal millorar la caminabilitat de les nostres ciutats són de salut pública.  El segon motiu fa referència a l’impacte que ha tingut l’urbanització dispersa amb l’augment de l’obesitat i el tercer motiu es centra en els problemes generats per les emissions dels cotxes. Dos problemes de salut pública que ens obliguen a treballar per aconseguir ciutats més caminables i amb menys cotxes.

El segon capítol es centra en descriure els 10 passos de la caminabilitat, agrupats en quatre grans àmbits. L’urbanista americà diu que per a que un vianant faci un trajecte a peu, aquest ha de ser profitós, segur, confortable i interessant. Així doncs, els 10 passos que ens dóna cap a la caminabilitat ens permetran assolir aquests 4 grans objectius. Som-hi:

Una caminada profitosa

Pas 1: Posar el cotxe en el seu lloc. És una declaració de principis que el primer pas parli de posar al cotxe al lloc que realment li correspon en la ciutat. Speck diu que el cotxe és el servent  que s’ha tornat senyor i que per a recuperar les ciutats per als vianants cal entendre com els cotxes han distorsionat la forma com es projecta la ciutat. El cotxe ja no és un instrument de llibertat, sinó un element prostètic gran, car i perillós. Per completar aquest punt us recomano la lectura dels articles que en Màrius Navazo ha escrit per desmuntar 10 mites relacionats amb el cotxe.

Pas 2. Barrejar els usos. Aquest pas és de calaix i en això estan treballant la gran majoria de les urbs mundials. La barreja d’usos en un mateix barri i la densitat són dos factors que impacten de manera clara (potser la que més) sobre el caminar. Si tinc la casa a prop de la feina, i també tinc les botigues, escoles i equipaments bàsics, serà més fàcil que pugui fer els més desplaçaments quotidians a peu.

Pas 3. Adequar l’estacionament. Bingo, no hi ha pas 1 sense tocar l’estacionament. Podria haver parlat d’estacionament en el pas 1, però és tant clar l’efecte de l’estacionament en destí sobre la mobilitat no motoritzada que aquest tema (possiblement EL TEMA) és mereix, sobradament, un pas propi. L’estacionament sol ser un tema tabú. Ampliem voreres, millorem el projecte paisatgístic, eliminem tres o quatre places... però poca cosa més. Sinó mireu algunes grans contradiccions. L’Ajuntament de València elimina l’estacionament nocturn del carril bus però per contra es gasta una milionada en acabar un aparcament soterrat al centre històric de la ciutat (Plaça Bruixes). Cal una visió global de l’estacionament i una estratègia. I cal tenir claríssim que l’estacionament és paga.

Pas 4. Deixar que el sistema de transport flueixi. És ben senzill però interessant alhora que quan ens parlin de vianants ens parlin també de transport públic. Speck és categòric quan diu que les ciutats caminables depenen totalment del transport públic. El vianant i el transport públic és un binomi que ha d’anar de la mà, que es complementa i es retroalimenta. No podem pensar en caminar la ciutat sense un sistema adequat de transport públic.

Una caminada segura

Pas 5. Protegir el vianant. Es l’únic punt que fa referència específicament al disseny urbà. El disseny urbà és important no tant sols per crear espais agradables sinó per garantir la seguretat del vianant. Reduir la velocitat en àmbits urbans i millorar la visibilitat han de ser dos aspectes fonamentals a tenir en compte quan es dissenya un espai urbà.

Pas 6. Acollir les bicicletes. De la mateixa manera que no s’entén una ciutat caminable sense un bon transport públic, tampoc pot existir una ciutat caminable sense la presència de la bicicleta. Una ciutat caminable fa que el cotxe no sigui necessari i per tant l’ús de la bicicleta també augmenta. El que estimula al vianant també estimula l’ús de la bicicleta i viceversa. És un tàndem que també va de la mà.

Una caminada confortable

Pas 7. Crear bons espais. Podem fer espais urbans segurs, però si aquests no tenen una qualitat adequada no cridarem l’atenció del vianant. Ara bé, què és un bon espai? Speck diu que els animals necessiten perspectiva i refugi i que els espais urbans han de donar resposta a això: Espais oberts però alhora espais on sentir-se acollit, protegit. Per això és necessiten escales de treball humanes. En aquest pas Speck cita sovint a en Jan Gehl i el seu “La humanización del espacio urbano. La visa social entre edificios”.

Pas 8. Plantar arbres. Jo no vaig ser conscient de la importància dels arbres a les ciutats fins que vaig caure insolat un migdia a Fortaleza (Cearà, Brasil). Des d’aleshores valoro de forma diferent la necessitat d’arbres als carrers. En Jeff Speck, en aquest pas, ens descriu les avantatges de tenir un carrer amb arbres i ens demostra com d’econòmic seria per a la ciutat invertir en arbres en relació als avantatges aconseguits (ambientals i econòmics).

Una caminada interessant

Pas 9. Crear façanes de carrers agradables i singulars. La monotonia és un gran enemic per al vianant i per tant el llibre ens recomana fugir dels estacionaments, dels grans magatzems i dels arquitectes famosos. El vianant ha de ser entretingut durant la seva caminada i per tant, al llarg del carrer, hem de fugir de parets buides, de repetició d’elements....Les façanes han de ser actives, atraients, diverses per tal de que el vianant tingui interès en el que va veient al llarg del seu recorregut

Pas 10. Escollir les prioritats. El darrer punt és una gerra d’aigua freda. No existeix la ciutat universalment caminable i per tant, no podrem mai transformar la totalitat dels carrers. Es per això que el darrer pas consisteix en analitzar bé l’àmbit d’estudi per escollir les nostres prioritats. En Jeff Speck ens diu que difícilment podrem, en un projecte, abordar i donar resposta als 9 passos anterior, raó per la qual és fonamental prioritzar les actuacions en aquells carrers que amb el menor cost, l’impacte sigui major. Si escollim bé i encertem, aquesta actuació farà de catalitzador per a altres carrers de la ciutat.

En definitiva, un llibre, a partir d’ara i per a mi, de referència pel que fa a la caminabilitat de les ciutats. Una gran troballa

Jeff Speck (2017) Cidade Caminhável. Editorial Perspectiva (São Paulo, Brasil)

Jeff Speck (2012) Walkability city: How downtown can save America, one step at a time. Ed. North Point Press

Altres llibres sobre vianants:

Alfonso Sanz Alduán (2016). Manual de movilidad peatonal. Caminar en la ciudad. Ed: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos

Julio Pozueta (Dir.) (2013) La Ciudad paseable. Ed. CEDEX - Ministerio de Fomento