dimarts, 24 d’octubre de 2017

El Penyagolosa per la cara sud

Aquest passat diumenge he fet una excursió d’aquestes que quan acabes dius: Collons que n’ha estat de maca l’excursió.
El Penyagolosa ja l’havia pujat unes quantes vegades en condicions diverses: neu, calor, boira... però sempre des de Sant Joan, per la vall de la Pegunta, un itinerari fàcil i boscós per la cara nord del gegant castellonenc. I sempre, quan fèiem cim, ens abocàvem a mirar el precipici de la cara sud, un tallat vertiginós que li confereix majestuositat al cim del País Valencià.
Doncs aquest diumenge, gairebé sense voler, he pujat al Penyagolosa per la cara sud, des del Mas de Borràs. Ha estat un pensat i fet, una matinal de diumenge. Amb una colla d’amics hem anat a passar el cap de setmana a Cortes de Arenoso, a la casa rural Mas de León (molt recomanable per anar en grups grans). El Luis s’està preparant per córrer la marató de València i volia pujar corrents al Penyagolosa, un cim que no havia fet. A mi em temptava pujar per la cara sud que no coneixia, així que dissabte sopant, vi en mà, vam decidir que l’endemà matinaríem i pujaríem ràpid al Penyagolosa, per arribar abans de dinar al Mas de León.
A les 7:20 sortíem de Cortes de Arensoso i a les 8:15 comencem a pujar cap al Penyagolosa des de la casa rural del Mas de Borràs (Villahermosa del Río) a 950 metres sobre el nivell del mar, el Luis corrents i jo a bon pas, caminant. El sender primer puja fort, una mica trencacames, a través d’un bosc de pi blanc. Es travessa una pista forestal i ben aviat s’enganxa amb un PR, que ja serpenteja pel bosc més suaument. Anem guanyant alçada a poc a poc i fem un tram de pista forestal que careneja entre la vessant sud i la nord. Saltem a la vessant nord per endinsar-nos de nou al bosc humit, que deixem quan arribem a una zona d’antigues terrasses i masos abandonats. Abans d’arribar-hi podem fer un glop d’aigua a la font de las Mozas. Tornem a enfilar-nos fort fins que trobem la pista que ens duria cap als cingles de Marcén o cap a Sant Joan. En aquest punt creuem la pista i girem cap a la dreta tot seguint les indicacions de Cantal de Miquelet. Comencem a situar-nos sota la majestuosa paret de la cara sud del Penyagolosa. Seguim per una marcada sendera que a poc a poc es va col·locant estratègicament d’oest a est. El sol, per primera vegada m’il·lumina. Quan sóc just a sota de la canal, deixo el sender i començo a enfilar-me cap a ella. Unes petites fites m’indiquen el camí, tot i que no té molta pèrdua perquè de canals per pujar sense necessitat d’encordar-se només n’hi ha una. Pujo per una petita canal de calcaria blanca que em deixa en el pedregal que em separa del inici de la canal que em durà al cim. En uns minuts travesso aquest pedregal i arribo a la roca vermellosa que caracteritza el Penyagolosa. El Luis m’espera enfilat a mitja canal. L’entrada a la canal és la part més exposada, però la grimpada és fàcil. Superat aquest primer tram, la progressió és fàcil. Es segueix pel mig de la canal grimpant i caminant en forta pujada. No hi ha gaires pedres soltes així que la pujada es fa bé. Ja gairebé a dalt, hi ha un altre pas una mica més vertical a través d’una roca d’un parell o tres de metres bastant llisa, que es pot pujar sense gaires dificultats amb l’ajuda d’una cadena que hi ha fixada. Superat aquest pas, en un parell de minuts som al cim del Penyagolosa (1.814 metres).
Son les 10:30 del matí d’un diumenge assolellat d’octubre. Fem un glop d’aigua, un mos i contemplem el paisatge immens que hi ha als nostres peus. La mediterrània brilla amb el sol encara alçant-se per l’est i els pobles de l’interior de Castelló es treuen les boires matineres d’un despertar fred. Estem sols al cim. Als pocs minuts arriba la guarda forestal que vigila que els boscos no es cremin. Obre el refugi i connecta la ràdio. Tot en ordre.
Discutim si baixar per la canal o donar la volta pel mas de la Cambreta, la Nevera i connectar de nou amb el sender a l’encreuament amb l’inici del cantal del Miquelet. Tot i que baixar per la canal és factible, ens decantem per donar la volta, bàsicament per fer una excursió mitjanament circular. Baixem ràpid per la cara nord i ens creuem amb els primers grups que pugen des de Sant Joan. Un cop a la pista girem a l’esquerra cap al mas de la Cambreta i d’allà seguim per la pista fins on comença el sender que porta a la nevera. Nosaltres deixem el sender de la nevera i n’agafem un que baixa a la dreta cap als masos de Renovell. En pocs minuts baixem fort i arribem a la pista que ens condueix fins al sender on comença el Cantal del Miquelet. Nosaltres agafem el sender que baixa cap a la dreta, cap al Mas de Borràs, desfent ja el camí que hem fet de pujada.
Desnivell pujada: 1.050 metres
Durada total amb parades: 4 hores
Pujada: 2 hores 10 minuts
Baixada: 1 hora 30 minuts
Temps parada al cim: 20 minuts

Vista del Penyagolosa des del sender de pujada venint del mas de Borràs
Senyal indicatiu de Cantal del Miquelet
Vista de la primera grimpada i de la canal des del sender del Cantal del Miquelet

Canal Sud del Penyagolosa. Primer tram més vertical

Vista de la canal Sud des de dins

Tram amb cadenes, gairebé al cim

Cim del Penyagolosa