En el món del
cinema Lars Von Trier és el rei en mostrar el pitjor de l’espècie humana. I no
parlo només de violència, sinó d’odis, enveges, recances... qüestions molt més
terrenals. Doncs bé, en el camp de la literatura té un lloc destacat en el
mateix gènere el senyor Rafael Chirbes. I el que escriu el de Tavernes de la
Valldigna és molt més impactant perquè situa les seves històries a casa nostra,
en un territori maltractat i prostituït per uns personatges que no tenen res a
envejar als protagonistes de, per exemple, Dogville.
En la orilla
transcorre entre Olba i Misent, el dos pobles imaginaris d’Alacant que ja
centraven la trama de Crematorio. En aquest cas la història és més introspectiva
doncs es basa en les reflexions d’Esteban, un fuster que s’ha vist atrapat per
la crisi econòmica i es veu obligat a tancar el taller i acomiadar als
treballadors que té. Per a ell, un home de 70 anys, això representa la fi de
tot. A partir d’aquest fet Esteban ens relata els seus dies de joventut, els
seus amors, les seves relacions amb la família, els amics i com tot això, amb
el pas dels anys, se n’ha anat a can pistraus fins a configurar l’escena final
actual: 70 anys, solter, vivint amb un pare dependent, tancant el taller que va
obrir el seu besavi i completament arruïnat.
A partir de les
reflexions d’Esteban en Chirbes ens descriu un món d’excessos, de diners a
dojo, de drogues, d’alcohol i putes, tot al voltant del món de la construcció,
aquella bombolla que tants beneficis va donar als 90 i que a tanta gent es va
endur per davant quan va rebentar el 2008. A més a més, ho descriu amb
magistral ploma al barrejar l’època bombant amb les passions més baixes de la
societat. El aparentar, el deixar-se veure, la cobdícia pels diners, els odis
entre famílies arran de la guerra (perdedors pobres i guanyadors rics),
l’avarícia rapinyaire... una societat sense valors només atenta a acumular
guanys i mostrar-ho en públic dinant un bon arròs amb llamàntol al passeig
marítim. Una societat de guanyadors sense escrúpols i de perdedors que tampoc
n’han tingut però que la jugada els ha sortit malament. L’home és un llop per a
l’home en estat pur.
Lectura obligatòria
per entendre que van significar els anys de la bombolla immobiliària i per
reflexionar sobre en quin tipus de societat volem i quins valors hem de tenir
com a societat i com a individus.
En la orilla (Ed.
Anagrama). Rafael Chirbes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada