dijous, 13 de setembre del 2018

En la orilla, de Rafael Chirbes


En el món del cinema Lars Von Trier és el rei en mostrar el pitjor de l’espècie humana. I no parlo només de violència, sinó d’odis, enveges, recances... qüestions molt més terrenals. Doncs bé, en el camp de la literatura té un lloc destacat en el mateix gènere el senyor Rafael Chirbes. I el que escriu el de Tavernes de la Valldigna és molt més impactant perquè situa les seves històries a casa nostra, en un territori maltractat i prostituït per uns personatges que no tenen res a envejar als protagonistes de, per exemple, Dogville.
En la orilla transcorre entre Olba i Misent, el dos pobles imaginaris d’Alacant que ja centraven la trama de Crematorio. En aquest cas la història és més introspectiva doncs es basa en les reflexions d’Esteban, un fuster que s’ha vist atrapat per la crisi econòmica i es veu obligat a tancar el taller i acomiadar als treballadors que té. Per a ell, un home de 70 anys, això representa la fi de tot. A partir d’aquest fet Esteban ens relata els seus dies de joventut, els seus amors, les seves relacions amb la família, els amics i com tot això, amb el pas dels anys, se n’ha anat a can pistraus fins a configurar l’escena final actual: 70 anys, solter, vivint amb un pare dependent, tancant el taller que va obrir el seu besavi i completament arruïnat.
A partir de les reflexions d’Esteban en Chirbes ens descriu un món d’excessos, de diners a dojo, de drogues, d’alcohol i putes, tot al voltant del món de la construcció, aquella bombolla que tants beneficis va donar als 90 i que a tanta gent es va endur per davant quan va rebentar el 2008. A més a més, ho descriu amb magistral ploma al barrejar l’època bombant amb les passions més baixes de la societat. El aparentar, el deixar-se veure, la cobdícia pels diners, els odis entre famílies arran de la guerra (perdedors pobres i guanyadors rics), l’avarícia rapinyaire... una societat sense valors només atenta a acumular guanys i mostrar-ho en públic dinant un bon arròs amb llamàntol al passeig marítim. Una societat de guanyadors sense escrúpols i de perdedors que tampoc n’han tingut però que la jugada els ha sortit malament. L’home és un llop per a l’home en estat pur.
Lectura obligatòria per entendre que van significar els anys de la bombolla immobiliària i per reflexionar sobre en quin tipus de societat volem i quins valors hem de tenir com a societat i com a individus.

En la orilla (Ed. Anagrama). Rafael Chirbes