divendres, 9 d’octubre de 2015

Crematorio, de Rafael Chirbes

La mort de Matias li serveix a Chirbes de fil conductor per analitzar, de forma descarnada, la família Bertomeu i les seves relacions personals. Matias era un somiador-revolucionari que va acabar el seus dies aïllat en el seu camp d’oliveres. Rubén, el seu germà gran, és un arquitecte amb certs ideals d’esquerres reconvertit en un constructor voraç, corrupte, sense escrúpols i milionari. Al voltant d’aquesta relació trencada entre dos germans hi ha la família: La Mónica, la segona esposa de Rubén, una maniquí cinquanta anys més jove a la qual la Silvia (filla de Rubén) no pot suportar. La Silvia intenta fugir de la vida que porta el seu pare però sense renunciar al tren de vida que li permet la seva fortuna. Així ella i el Juan (el cunyat) porten una vida tranquil·la, snob, benestant i culta. Ella restauradora d’art i ell catedràtic de literatura dedicat en cos i ànima a escriure una biografia sobre Brourad, un escriptor de fama vingut a menys amic d’infància de la família que en els últims dies de la seva vida es debat entre el càncer, les drogues i l’alcohol. La mare, ja completament senil, sempre ha confiat més en Matias que en Rubén, tot i que és el constructor qui s’ocupa d’ella. Tots contra Rubén, contra l’especulador, però tots xuclant de la seva fortuna. Pel llibre també transiten personatges sinistres: En Collado és un col·laborador de Rubén caigut en desgràcia per culpa de la coca i d’Irina, una puta ucraïnesa propietat d’en Traian, el rus amb qui Rubén va fer els primers diners bruts. I en Sarcós, el braç executor de Rubén.
El poble imaginari que en Chirbes construeix per bastir aquesta novel·la de complexes relacions personals es diu Misent. I ha de ser imaginari perquè en la vida real (només Alacant?) la putrefacció de la societat ha estat tant generalitzada que concentrar-ho en un sol poble no seria just, semblaria que ha estat un afer puntual. Poca cosa. Misent són mil pobles, el teu, el meu, tots coneixem algun Misent, algun Rubén...
Amb el rerefons d’una societat corrupta que intoxica les relacions personals, l’escriptor de Tavernes construeix una història crua sobre les relacions humanes i en concret sobre les relacions familiars. La mort d’en Matias serveix d’excusa a cada un dels personatges per reflexionar sobre la seva vida i la relació amb cada un dels membres de la família, unes reflexions fredes, viscerals, allunyades de les cortines de fum que a vegades imposa el convencionalisme. És un retrat colpidor de la família en temps banals, on el que tens està per damunt del qui ets, on els diners compten més que l’amistat o els llaços de sang, on els valors (o ideals) d’una societat justa han quedat completament arrasats per l’avarícia, la coca i el sexe pagat. És el capitalisme crepuscular que no creu en la continuïtat familiar, que acumula sense escrúpols, que trepitja i ensorra, que t’enalteix o t’humilia...Un mirall de la nostra societat en el qual no ens agrada veure’ns reflectits.

Rafael Chirbes (2007). Crematorio. Ed. Anagrama. Barcelona


En Xavier Aliaga publicà al setembre, a la Revista El Temps, Fonaments valencians d’un monumentliterari, un interessant article sobre Rafael Chirbes, mort aquest passat mes d’agost

Cap comentari: