dimarts, 6 d’agost de 2019

Els Pets. Xàtiva, 20 de juliol del 2019

Els Pets al Castell de Xàtiva. 20 de juliol 2019. Foto: F. Arechavala

El passat 20 de juliol Els Pets van presentar el seu darrer treball (SOM) a Xàtiva, dins del programa de les Nits al Castell. Marc incomparable, lluna gairebé plena i nit agradable de juliol a la ciutat dels socarrats. Què més podíem demanar?
Jo he mamat Els Pets des de l’any 1991, quan publicaren el Calla i Balla. Recordo que aquell estiu la meva cosina me’l va gravar en un K7 i a partir d’aleshores m’han fet companyia fins avui en dia. També cal a dir que durant la primera dècada del S.XXI no els vaig seguir gaire però em vaig reenganxar amb L’Àrea petita (2013), un gran disc que ha tingut continuïtat (de qualitat, no de forma) amb Som (2019). En Gavaldà en estat de gràcia escrivint històries quotidianes, properes... grans cançons de pop.
I com Els Pets porten ja molts quilòmetres a l’esquena i tenen un repertori extens, saben construir un setlist que enganxa. I el millor de tot és que surten a defensar allò que presenten. Nostàlgia, la justa. Mostra clara de que són un grup del S.XXI que mira més endavant que enrere. Qui rondi la quarantena i busqui en un concert de Els Pets cançons del S.XX s’endurà una decepció, igual que els despistats que van a veure a en Dylan pensant que tocarà les cançons dels anys 60 amb la guitarra acústica i l’harmònica. Els temps canvien, i Els Pets ho saben perfectament.
El concert va començar amb puntualitat anglesa amb els acords rockers de Llavis nous i va seguir amb la magnífica Wittgenstein. En Gavaldà s’escalfava i començava a exercir de frontman. Va dir que l’espai era magnífic i va preguntar si podien venir cada any. Algú del públic li respongué que van variant, que els anys anteriors havien vingut els Manel i els Amics de les Arts. Ves a  comparar, respongué en Gavaldà....
La primera meitat del concert la van dedicar, pràcticament sencera, a presentar el Som. Van tocar 8 de les 13 cançons que té el disc. Una clara declaració d’intensions. Entre les noves: “La vida és molt avorrida sens el teu cos”, “No vull que t’agradi aquesta cançó” i “Wittgenstein”, que de ben segur passaran a ser clàssics de Els Pets, ja ho veureu! Entremig, “Agost”, “La vida és bonica però complicada” (preciosa, tendra i delicada, dedicada als presos polítics), “El que val la pena de veritat”,  l’elèctrica “Àrea petita”,  “bombolles” i “Blue tack”. La nit estava sent rodona, com la lluna que començava a treure el cap darrera l’escenari en el cinquantè aniversari del primer pas de la humanitat per la seva superfície.
“Una cançoneta i mo n’anem!” repetia el públic de Xàtiva. En volíem més i Els Pets no es van fer esperar. La traca final va ser l’única concessió a la nostàlgia. “Una estona de cel” tot i ser una peça agredolça,  és magnífica per acabar un concert. Ara bé amics, estem a Xàtiva. L’any 1.707 Felip V ordena cremar la ciutat durant la Guerra de Successió. Des d’aleshores els xativins són coneguts com els socarrats i tenen, al museu de l’Almodí, el quadre de Felip V penjat de l’inrevés. I així seguirà fins que un Borbó demani, públicament, perdó. Han passat més de 300 anys i el perdó no ha arribat. Cantar “Jo vull ser rei” a Xàtiva era una obligació. Públic dempeus i eufòria desfermada!! I per tancar la nit, “S’ha acabat”, una cançó per la qual sembla que no passin els anys. Com Els Pets!

Els Pets són: Lluis Gavaldà (vei i guitarra), Joan Reig (bateria), Felin Càceres (baix). Amb Joan Pau Chaves (teclats), Jordi Bastida (guitarra) i Marcel Cavallero (guitarra).

Els Pets al Castell de Xàtiva. 20 de juliol 2019. Foto: F. Arechavala


Cap comentari: