Viviem en una època en que les úniques cartes que arriben son del banc, on els mails han escurçat la prosa i els SMS han posat en peu de guerra als filòlegs.
La manca de temps, diuen, ha fet que la societat no tingui temps per a escriure i a vegades, ni per a llegir. La tele, els anuncis a tot arreu i la societat de la sobreinformació fan que el temps que tenim (i que és el mateix que teníem abans) no sugui suficient per a escriure. El temps és sempere el mateix: minuts i hores componen el dia, els dies les setmanes i les setmanes els mesos. Com distribuim el nostre temps hauria de ser cosa nostra.
Potser al segle XXI la llibertat consisteixi en disposar del teu temps i fer amb ell el que et vingui de gust. Escriure, llegir, passejar, estimar, mirar el cel, descansar, no fer res (a vegades així sembla difícil), viatjar....
Jo vull escriure i vull aprofitar el poc temps que tinc en explicar-vos allò que a mi m'agrada: Viatjar, estar amb l'Espe, la muntanya, la mobilitat, els bons discos, els llibres... i mirar d'aquesta manera de controlar una mica millor el meu temps, guanyant temps per a reflexinar i aconseguint així, ser una miqueta més lliure.
Apa, petons a tots i totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada