Aquest estiu hem fet excursions ben maques pel Pirineu, una d’elles una travessa per Andorra de dos dies que us recomano de veritat: Vall d’Ensagents, Refugi de l’Illa i Vall de Madriu.
El dilluns ens llevem a Andorra la Vella, esmorzem i poc després de les
vuit del matí agafem un taxi que ens duu cap a la carretera dels Cortals
d’Encamp. Baixem allà on comença el sender cap a la vall d’Ensagents (2.000 m. tram
comú amb el Camí de l’Ossa) i abans de les nou del matí comencem a caminar pel bosc
de Campeà per un sender que pujant fort per acabar de despertar-nos. Quan el
sender ens dona una petita treva travessem dues clarianes (Pleta de Baix, 2.200m.)
i després, encara per dins del bosc, seguim enfilant-nos amb força fins que comencem
a caminar paral·lels al riu Ensagents. És un sender encantador, verd i ple
d’aigua a l’agost, tranquil i solitari. Quan sortim del bosc (2.300m.) i
caminem per prats alpins gaudim del primers rajos de sol i de dues marmotes que,
estranyades, ens miren passar des dels seus caus. Aprofitem per posar-nos crema
i la gorra i seguim amunt. Deixem a la dreta el sender que ens pujaria cap a
l’estany Moreno i seguim cap al refugi lliure d’Ensagents (2.425 m.). La xarxa
de refugis lliures d’Andorra és una meravella, un be que hauríem de cuidar i
preservar. Durant aquesta ruta vam passar per tres refugis lliures i tots tres
els vam trobar en perfectes condicions.
Caminant per la Vall d'Ensagents
Seguim caminant per prats alpins en suau pujada fins al llac on trobem un cavallada
de magnífics exemplars que pasturen tranquil·lament mentre ens veuen passar
(2.600m). A partir d’aquí la cosa es posa seria, fins a tal punt que un grup d’isards
ens miren com dient: On van aquests? Pujada curta però forta fins a la collada
de Pessons (2.814m.), on comencem a trobar-nos amb els primers
excursionistes del dia, que pugen de Grau Roig, i gaudim d’una panoràmica
esplèndida: Cap al nord oest tota la vall d’Ensagents que hem caminat, cap al
sud oest la cresta formada pel pic dels Llops, cap al nord est tots els llacs
que hi ha cap a Grau Roig i cap a l’est, el mur que forma el Pic de Pessons.
Al coll bevem una mica i mengem una mica de fruits secs i emprenem el camí,
ara suau i seguint la carena, fins al Pic de Pessons (2.864 m.). Al cim, les
fotos de rigor, un altre glop d’aigua i algun mos de llonganissa de muntanya
que vam comprar a Embotits Obach, a Organyà.
Cim del Pic de Pessons
Darrera del Tossa Plana apareixen uns núvols amenaçadors així que comencem
la baixada cap al refugi de l’Illa, que està amagat darrera la presa que veiem
als nostres peus, cap al sud. La baixada és ràpida i en pocs minuts arribem al
refugi de l’Illa (2.488 m.), on acabem la primera jornada i ens fem la cervesa
de rigor abans d’un bon sopar. Fa més de 20 anys que vam estar per primera
vegada al refugi de l’Illa. Aleshores era lliure i vam dormir-hi preparant el
que seria una de les marxes de resistència més boniques del calendari: La Marxa
de Cap de Rec.
Descans merescut al refugi de l'Illa
L’endemà esmorzem a les set i abans de les vuit comencem a recórrer la Vallde Madriu. La Vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada patrimoni de la
humanitat per la UNESCO l’any 2004 atenent al seu valor paisatgístic. La
preservació d’una vall major en la seva totalitat és un fet insòlit, i l’únic
cas que s’ha donat als Pirineus. Està situada al sud-est d’Andorra i ocupa una
superfície de 4.247 ha. Aquest territori coincideix amb la conca hidrogràfica
del riu Madriu i representa prop d’un 10% de la superfície d’Andorra.
La Vall de Madriu, poc després de deixar el refugi de l'Illa
Així que caminar la vall del Madriu és un regal. Comencem per prats alpins,
gaudint dels cims que ens envolten, principalment el Tossa Plana (2.905 m.) i
tot el cordal fins al pic de la Colilla, que tanca la vall de Madriu per la
seva vessant sud. El sender comença direcció sud i quan arriba a l’idíl·lic
refugi dels Orriols (2.230 m.), ja dins del bosc, vira cap a l’oest. El sender
continua en lleugera baixada, ara per dins del bosc, ara per algun prat alpí. El
camí es fa agradable, xarrem i gaudim del paisatge i del rierol que ens acompanya.
Així, xino xano, arribem a la Farga del Madriu (1.987 m.), un jaciment arqueològic
que han posat en valor per explicar-nos com es treia el ferro al segle XVIII.
La borda de Ràmio
Poc després passem per davant del refugi lliure de Fontverd (1.877 m.) i a
partir d’aquí el sender comença a baixar amb més força, sempre ja per dins del
bosc. Avui recorrerem gairebé 15 quilòmetres i baixarem pràcticament 1.500
metres. Del refugi de l’Illa al refugi de Fontverd hem caminat 7 Km (estem a
mig camí), però tant sols hem baixat 600 metres. Encara ens en falten baixar
900. Seguim fins a la borda de Ràmio (1.628 m.) i ha Entremesaigües (1.464 m.)
parem a fer un bon descans. Ens remullem al riu, mengem una mica i fem una
dormida sota d’un om. Al cap d’una hora seguim cap a Andorra, baixant força. En
una estoneta arribem a l’aparcament (1.230 m.) i a partir d’aquí comença la
part més dura del dia, la baixada fins a Andorra la Vella pel camí de la
Muntanya, un carrer amb una pendent pronunciadíssima que, després d’unes hores
de caminada i 1.500 metres de baixada a les cames, costa.
Ruta més que recomanable, de veritat.
Dia 1. Vall d’Ensagents – Pic de Pessons – Refugi de l’Illa. 5 hores 30
minuts.
Dia 2. Refugi de l’Illa – Andorra la Vella, per la Vall de Madriu. 6 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada