No als transvasaments

La afirmació “ens fa falta aigua” ha d’anar acompanyada sempre d’una pregunta: Per a què? A partir d’aquesta pregunta, el debat de fons no ha de ser la política de l’aigua (que jo entenc com un instrument que dona servei), sinó la planificació territorial. Durant la darrera dècada, les terres de l’Ebre han liderat un moviment contra el transvasament de l’Ebre a València i Múrcia. La mobilització social va tenir tanta força, que tots els partits polítics catalans (excepte el PP) i el PSOE van acabar per fer seu el missatge antitransvasament. I s’estava en contra del transvasament de l’Ebre per motius ecològics i econòmics, no d’insolidaritat, com algun polític valencià i murcià insinuava. El desenvolupament desmesurat de l’urbanisme de costa no justificava un transvasament. I ara què? Després d’anys defensant una postura que negava el transvasament de l’Ebre, com pot ara el govern català demanar un transvasament del Segre cap a Barcelona? Per què cap a un territori no i cap a un altre si? Aquesta postura demostra que l’actitud envers la negativa de transvasar aigua de l’Ebre no era ecològica, sinó electoralista, per recollir un bon grapat de vots. La postura actual del govern català dona ales als polítics valencians i murcians que defensaven el transvasament de l’Ebre i que deien que els catalans el negaven per insolidaris. M'agradaria creure que la majoria de catalans no volíem el transvasament per una raó ecològica. Cada territori hauria de planificar el seu desenvolupament tenint en compte les reserves d’aigua pròpies. No podem planificar un territori pensant que quan ens quedem sense aigua, ja la farem arribar d’on sigui (Ebre, Segre o Roïna.....). Si Catalunya tira endavant el transvasament del Segre i el Ministeri de Medi ambient accepta, quin argument li quedarà a la Generalitat (i als catalans en general) per seguir negant el transvasament de l’Ebre a cap a València? Se’ns caurà la cara de vergonya! Cal una reflexió profunda i conjunta sobre la planificació territorial i les necessitats hídriques adjuntes, així com una política de l’aigua que sigui sostenible i que tingui en compte les necessitats reals de les persones. No a cap transvasament!