dissabte, 25 de juliol de 2009

Es crema el Port

Quan la força de la naturalesa es mostra amb virulència, l’ésser humà tant sols pot callar i esperar. Som molt poca cosa, petits, insignificants. Una riuada ens arrenca de casa, un terratrèmol converteix la ciutat en un castell de cartes, un huracà transforma en plomes allò més pesat i un incendi forestal s’ho menja tot. Aquesta setmana s’ha celebrat l’efemèride de l’arribada de l’home a la lluna, però som incapaços de controlar un incendi forestal a Horta de Sant Joan. Ja han mort cinc bombers i s’han cremat 1.200 hectàrees de Parc Natural del Port. S’estan cremant les faldes del Port (allà he après a anar amb bici i a gaudir de la muntanya), el barranc de Canaletes, els voltants de les Roques d’en Benet (inspiradores del primer cubisme de Picasso), el paisatge de Prat de Comte i Horta de Sant Joan i ves a saber quants racons més. S’està cremant un patrimoni natural que no té preu, que no recuperarem mai. Al mes de març, amb l’Espe, vam estar cinc dies fent la travessa Estels del Sud. L’etapa de Paüls a Arnes era preciosa. Paisatge dur, pins blancs, ametllers, oliveres, conglomerat, barrancs estrets i rius d’aigua clara, masos abandonats que amb silenci recorden com de dur és el camp. Doncs aquest paisatge, aquesta part de la nostra història, se’ns crema. I no hi ha marxa enrera.

3 comentaris:

berlingo ha dit...

hola!!!

Molt bona la trilogia xesco boix, pirineus sur, i el foc als ports..
de qué murió xesco boix? nunca lo he sabido...

lo de los ports....en fin.....

Anònim ha dit...

Es va llançar contra un tren. Suicidi per depresions.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Hola! Doncs jo volia contar-te que l'excursió que varem fer pel Pedraforca havia estat impressionant, que els paratges i les grimpades són espectaculars, i que moltes gràcies per les teues recomanacions, finalment vam fer la ruta que comentares: per la part de Saldes, del refugi cap a al Pollegó superior i baixada per la tartera cap al refugi.

El patrimoni natural perdut a Ports és una desfeta, així com la memòria col·lectiva de noms i racons, com bé relates... Rebeu una forta abraçada de la nostra part!