dissabte, 14 de juliol de 2012

Santa Maria, Brasil


Després d’un viatge llarguíssim de 23 hores, el dimecres a mitjanit entrava en cotxe a la ciutat de Santa Maria (Rio Grande do Sul, Brasil). Em donava la benvinguda una ciutat dormida i freda (5 graus).
Santa Maria és una ciutat mitjana de 270.000 mils habitants situada a l’interior, a 4 hores de cotxe de la capital de l’Estat, Porto Alegre. És una ciutat que s’ha anat fent gran gràcies a dos “gremis” completament contraposats: Els militars i els estudiants universitaris. Hi ha un parell de bases militars i dos universitats amb aproximadament un total de 15.000 estudiants. Aquests són els dos motors econòmics de Santa Maria, una ciutat tranquil•la.
Passejant pels carrers costeruts de Santa Maria, dona la sensació d’estar en una ciutat petita. Mai diries que té gairebé 300.000 habitants. És una ciutat extensa, de cases baixes (3-4 plantes) encara que de tant en tant s’aixeca algun edifici alt, talment com si fos un bolet. Al centre la presència d’edificis alts és més notòria, encara que es segueixen barrejant amb algunes cases baixes, velles i moltes d'abandonades. 
A Santa Maria no hi ha centre històric, hi ha centre, a seques. El centre és una plaça, l’ajuntament i un carrer de vianants ple de botigues. No hi ha edificis històrics ni cap monument amb solera. És el centre perquè està al bell mig del municipi, hi ha l’ajuntament i les botigues. Si algú decidís canviar l’ajuntament de lloc, construir una nova plaça i vianantitzar algun dels carrers que l’envolten, amb el temps brollarien les botigues i el centre canviaria cap aquest nou emplaçament. 
La ciutat és va fundar l’any 1797. Per tant podríem dir que Santa Maria és una ciutat jove, amb poc més de 200 anys. Aquest és el motiu principal pel qual la ciutat no disposa d’un centre històric (tal i com el percebem a Europa) i també la raó per la qual el plànol de la ciutat està inacabat. No és una ciutat madura, ni consolidada. Hi ha tres zones urbanes que configuren la fisonomia actual de Santa Maria i falta cosir els espais existents entre aquestes zones, que estan tacats de cases disperses però sense formar ciutat. És la imatge d’una ciutat inacabada, que es consolida per les perifèries i es transforma en les zones més cèntriques, guanyant alçada i reivindicant-se com una ciutat de ple dret del Brasil del S.XXI.
Al ser una ciutat mitjana, sense àrea metropolitana ni ciutats importants al voltant (Santa Cruz do Sol, 115.000 habitants, està a 140Km) Santa Maria té una autocontenció altíssima. Tots els habitants de la ciutat treballen o estudien a la mateixa ciutat. Aquesta alta autocontenció combinada amb la mida mitjana de la ciutat fa que al migdia tothom se’n vagi a casa a dinar, i per tant restaurants els justos. Ara bé, gana tampoc ne ’m passat. A Brasil són típiques les churrasqueries, uns restaurants on els primers plats són a base de buffet lliure de verdures, pastes, etc i mentre dones compte d’això, van passant per la taula un cambrer darrera l’altre amb trossos grans de carn que et van tallant allà mateix. Podries estar menjant carn fins a rebentar. Després de dos dinars de churrasqueria vaig decidir sopar un peix, per intentar rebaixar una mica la dieta carnívora i va ser un fracàs. No es pot menjar peix en territori Gaucho i a 350 kilómetres del mar. Demà atacaré de nou la carn!