dimecres, 8 de juliol del 2009

Juliol mediterrani

T’aixeques pel mati adormit després de que el despertador hagi sonat dos o tres vegades. Un acte tant quotidià com pot ser dutxar-se o fer-se un got de llet et suposa un gran esforç i una suada important. Normalment vas a la feina a peu. Vint minuts de passejada que et serveixen per ser conscient de que el dia ha començat. Ara és impossible. La calor i la humitat fan que l’agradable passejada es converteixi en un mal son. Decideixes anar amb bus. El 71, que ara a l’estiu passa cada 15 minuts. L’espera a la parada és un suplici i quan ets dalt del bus, embotit entre milers de dones (els homes no van en bus), t’adones que la temporada d’estiu només ha començat per als de l’EMT. La resta del món, al juliol, treballa. Cansat i potser encara adormit, arribes a la feina. Obres la porta i una bocanada d’aire fresc et dona la benvinguda. L’aire condicionat s’ha inventat per a mantenir el nivell de productivitat a les empreses! No és un invent per millorar la qualitat de vida de la població. En un ambient primaveral ( a vegades generador de conflictes) passes el matí, però quan a les dues de la tarda surts al carrer per a marxar a casa a dinar, l’impacte físic és espectacular. Els 35 graus i la humitat del 80 – 90% és una hòstia a la cara amb totes les de la llei. Només de pensar en caminar vint minuts fins a casa, ja et provoca una suada important. Però camines, lent però sense parar, perseguint ombres, parant a comprar el pa, respirant a poc a poc. Arribes a casa xop, et canvies, et poses en calçotets, et rentes la cara, et beus un got d’aigua fresca i crides ben fort: aquest no és el meu clima! El repòs a casa et senta bé, però quan te’n adones, has de marxar de nou, amb la mateixa calor però a més a més amb la panxa plena. Penses en marxar caminant o agafar el bus. La idea d’arribar a la feina tot suat no et motiva, així que decideixes passar calor a la parada i esperar el bus. Es repeteix l’escena del matí. Per sort, quan a les vuit del vespre surts al carrer, la temperatura ha baixat a 30, però la humitat es manté alta. Camines cap a casa i segueixes suant, però com saps que la jornada ja s’ha acabat, la suor té un altre significat, no emprenya tant. Arribes a casa, et canvies de nou, et rentes la cara i surts a la terrassa a llegir tot fen-te una cervesa ben fresca. Segueix sense ser el teu clima, però has resistit un dia més i ja queda un menys per a la tardor!

3 comentaris:

Oriol Roda ha dit...

A Seattle a l'estiu et lleves al matí i fa fred, et poses un jersei prim i t'enportes el 'xubasquero' a la bossa per si de cas. Havies quedat d'anar a ffer una festeta a la tarda a casa d'uns amics amb piscina, però amb el clima que fa t'oblides de fer un banyitu, ni rès. Camines cap a la feina amb una brisa marina que fa posar els pels de punta i somies amb el fabulós clima del mediterrani on a l'estiu fa calor!

Secretari ha dit...

Més que per a la tardor, en el teu cas queda menys per a les vacances, que te les mereixes. En efecte, València és un forn a l'estiu, això sense contar l'ambient caldejat que es respira per les oficines municipals i els despaxtos de conselleria...

Arnau Boix i Pla ha dit...

La veritat é sque no hi ha opció... De vegades pense que sue menys anant en bici a la feina perquè, tot i fer més exercici físic, m'estic menys temps a la intempèrie...

No podriem reutilitzar tota aquesta suor per a algo? Seria la bomba!