dilluns, 8 de febrer del 2010

Diners tirats a l'aigua

Aquesta setmana es celebra a València la 33 America’s Cup. Després de milers de litigis entre els propietaris dels equips Oracle i Alinghi, la competició ha quedat reduïda a tres simples regates entre els dos equips més poderosos. Es a dir, que dos catamarans es dedicaran a competir durant tres matins en aigües de València. Si, tres matins feiners! Dilluns, dimecres i si fes falta un desempat, una darrera regata el divendres.

Quants espectadors aniran entre setmana al Port de València a veure una competició que té lloc a alta mar i que des de terra no es veu “un pijo”? D’acord que al País Valencià estem al capdavant pel que fa a número d’aturats, però aquests no crec que estiguin amb ànims de veure com dos fortunes mundials es barallen damunt d’uns vaixells caríssims. Els visitants al Port seran mínims i per la tele, ho veurem en la secció d’esports dels diferents informatius (i gràcies). Bé, segur que a Canal 9 estaran les 24 hores amb els barquets, però Canal 9 no compta!

Vist el impressionant impacte mediàtic d’aquesta edició de la Copa Amèrica, em pregunto: Com es justifica que l’Ajuntament – Generalitat s’hagin gastat 7,8 milions d’euros en aquesta broma de regata? 7,8 milions d’euros per tres matins de regates en dies feiners.

Els vaixells de dos famílies riques naveguen amb diners públics per la mar mentre el País Valencià naufraga econòmicament. I a la gent tant se li’n fot, perquè la culpa és sempre de Zapatero. “Pa i circ”.

4 comentaris:

Secretari ha dit...

I eres tu qui em demanava tranquil·litat fa un temps? Que se'n vagen tots a prendre pel sac!

Secretari ha dit...

Quin fàstic fan, de veritat!! És que no puc, no puc. I no sé com em continc.

Anònim ha dit...

I, malgrat tot, encara vull tornar a la terreta!!!
He vist per internet que el vent s'ha ficat de la nostra part no? Al vent, la barca al vent.
El nostre blog torna a estar actiu.
Besets amb aigua pel mig.
Lau.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Jo, després dels meus comentaris incendiaris i viscerals de les darreres vegades, ara em mossegaré la llengua i no diré res. Queda doncs, no dit.