Tal i com està la situació
política i econòmica del país i molt especialment al País Valencià, no m’estranyaria
que en pocs mesos algú se’n canses de tot i li tirés una sabata (o alguna cosa
més dura) a Rita, a Camps o al Fabra. Jo, veient el que estic veient dia a dia (els
periodistes són cecs o busquen les noticies a la wikipedia?) arribo a casa
alterat, nerviós i no vull ni pensar que faria si sortint de l’oficina a les
vuit del vespre em creues amb algun d’aquests pseudopolítics.
Una de les píldores
que he trobat per a relaxar-me (a part de dutxar i donar el sopar a la Neus,
que m’ajuda a desconnectar) és la música. I la troballa musical d’aquesta
setmana és una aposta segura. El mestre Leonard Cohen ha presentat el seu nou
disc d’estudi: Old ideas. El títol no és molt suggeridor, però el poeta
canadenc ha fet un bon àlbum. La veu característica d’en Cohen (en alguns
moments, per primera vegada, se’l sent vell) acompanyada per una molt bona
banda. Alguns crítics diuen que s’acosta al blues. No sé si hi estic d’acord. És
en Cohen, lletres murmurades, ritmes tranquils, música per a calmar a les
feres. Recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada