Aquest cap de setmana que he passat a Mèxic he decidit, amb uns companys de feina, sortir del DF, escapar de la ciutat i pujar cap als volcans Popocatepl i Izta, a respirar aire pur i a tenir cert contacte amb la natura.
El Popocatepl, amb 5.458 metres i el Iztaccíhuatl amb 5.284, són el segon i el tercer pic més alt de Mèxic. El primer està actiu mentre que el segon està inactiu i estan situats a menys de 60 quilòmetres del DF. La mitologia asteca explica que Iztaccíhuatl va ser una princesa que es va enamorar del guerrer Popocatepl. El rei el va enviar a una batalla a Oaxaca, amb la promesa de que si tornava victoriós i amb el cap de l’enemic enganxat a la llança li entregaria a la seva filla. Al cap d’uns mesos Popocatepl va retornar victoriós i amb el cap del l’enemic al capdamunt de la llança. Però la promesa no es va poder complir, doncs la princesa Iztaccíhuatl havia mort uns dies abans. El guerrer va portar el cos de la princesa a la muntanya i allà els Deus la convertiren en un volcà inactiu. Després el guerrer Popocatepl va agafar una torxa, la clavà a terra i va prometre que el foc que vetlla el cos de la seva estimada mai s’apagarà. Dit això els Deus el convertiren en un volcà actiu, de tal forma que el guerrer Popocatepl, amb el seu foc, vetlla eternament pel seu amor Iztaccíhuatl, o la princesa dormida.
Amb la llegenda de rerefons, el diumenge vam llogar un cotxe i després de sortir una hora i mitja tard del DF ens encaminem cap al Paso Cortes, el coll que separa els dos volcans. Allà paguem el 27 pesos que costa l’entrada al Parque Nacional Izta – Popo i deixem el cotxe a La Joya, a una alçada de 3.900. Son les 12.30 del migdia. Som uns “domingueros” amb ganes de caminar una mica i tot i que som un grup de 4 prou heterogeni, decidim començar a pujar per la ruta que porta al cim de l’Izta, amb la intenció de com a mínim arribar al primer portilló.
El sender és molt clar, molt enfangat i relliscós al principi però bonic. A les nostres esquenes està sempre vigilant el Popocatepl, amb la seva fumerola característica i davant nostre, quant els núvols ens deixen, divisem els tres cims de la princesa dormida. I dos mil metres més avall, el Valle de México.
En poc més d’una hora arribem al primer portilló, a 4.260 metres. Comença a nevar una mica i la visibilitat empitjora. Fem un mos, unes fotos i donem per finalitzada la nostra matinal. Desfem el camí i tornem a la Joya. No ha estat una gran excursió, però m’ha servit per sortir del DF, contactar amb la natura i conèixer de primera mà l’itinerari d’ascens al Izta. Queda pendent el cim.
Amb el Popocatepl al fons
El cim de l'Izta cobert de núvols
El camí de pujada cap a l'Izta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada