Estic a la sala VIP d’Iberia de la T4S de l’aeroport de Barajas llegint “Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar en España”.
Hi ha quelcom que no quadra en la escena i no sé què és. Podria ser jo, doncs crec que de tots els elements que conformen l’escenari, inclòs el llibre, sóc el que està més fora de lloc. Hi ha sofàs de pell, televisors penjats de les parets, un càtering decent per ser barra lliure, gent llegint i carregant maletes, una vidriera immensa i un munt d’avions esperant per enlairar-se....Estic com desubicat, com si m’haguessin agafat d’una biblioteca de la Universitat i m’haguessin deixat caure en un espai estrany, còmode, no hostil, però completament aliè a mi. Completament neutre. Neutre de veritat.... amb un ph neutre, que no malmet ni la pell ni la ment.
Encara que aquesta sensació la podrien tenir, en el mateix moment, les desenes de persones que comparteixen sala VIP i silenci amb mi. I si m’aixeco i crido ben fort: Qui n’està fins als collons?
A la play list que m’he fet estant sonant els Pixies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada