dimarts, 23 de juliol de 2013

L'experiència gratificant, de Senior i el Cor Brutal

L’any 2007, Miquel Àngel Landete (Senior) i el seu Cor Brutal van enregistrar en directe i en analògic  el seu primer disc titulat “L’experiència gratificant”. Ho van fer a Montevideo (Uruguai) als Estudios Sondor. El 2008 mesclaren les cançons als estudis The Funeral House a Louisville i masteritzaren a Georgetown Masters a Nashville. Finalment el disc fou publicat el 2009. D’aquest treball pacient i quilomètric en va sortit un disc contundent, que m’ha impactat amb força, cosa que no em passava des de feia temps.
Ja han passat 4 anys de la publicació de l’Experiència gratificant i en Senior i el Cor Brutal han tingut temps per publicar dos treballs més. Gran (2011) i València Califòrnia (2013). Però ara us vull parlar del primer treball, el que a mi m’ha atrapat, el que no puc parar d’escoltar, el que em retorna a l’escènica del rock cada vega que l’escolto.
Moltes vegades la paternitat ens aparta de noves descobertes musicals. Sortim menys, ens tanquem a casa i desconnectem de les novetats musicals. Quan ets pare vius dels clàssics, de les arrels... A mitjans d’abril, l’Escoleta el Trenet va organitzar el “Primer vermut infantil. Primavera a Patraix”. Vam construir instruments de percussió amb els nostres fills i després, tots plegats vam cantar i ballar amb Senior. Aquella nit, a casa, vaig buscar-lo a l’Spotify i es va produir el xoc, l’impacte.
L’experiència gratificant és un disc de 12 cançons que transpira bàsicament rock. No sé si és per l’origen del disc (Nasvhville) o perquè de la mateixa manera que tots els camins porten a Roma, tot el rock ens porta a en Dylan, l’Experiència gratificant em recorda al de Minnesota més elèctric, a aquell de cançons llargues, intenses, sense tornades fàcils. Una bona mostra d’això és El cant del consol, el tall que tanca el disc, una peça èpica d’amor de gairebé 11 minuts. Quan acaba no tens més remei que tornar a polsar el play.
I el disc té més peces d’alt nivell, lletres que parlen de la solitud, de fer-se gran, de la falta de comunicació, d’amor... en definitiva de temes universals intrínsecs a l’espècie humana, temes que han inspirat a poetes des de l’època grega a l’actualitat. I els poetes del segle XXI són els cantants que saben explicar-nos històries que ens fem nostres. Himne regeneracional, Quan no saps lo que tens, El signe dels temps o València eres una puta són peces majúscules dignes de convertir el disc, l’Experiència gratificant, en un dels millors disc de la primera dècada del segle XXI (apa, m’he quedat ben ample!). De veritat, feu-vos amb el disc i escolteu-lo! (per 7 euros el podeu comprar a la web de la discogràfica Malatesta i també el podeu gaudir a l'Spotify)