La Cordillera Blanca. L'altra banda serà la fàcil

Els dos darrers dies per Perú, els vam passar fent una excursió per la Quabrada Llanganuco, enmig dels pics Huascarans, Chopicalqui, Huandoys, Chacras i el Pisco, tots ells d'entre 5.700 i 6.700 metres. El diumenge a les 6 del matí sortírem de Huaraz el Marc Roda, l'Espe i jo. Vam fer una hora de colectivo fins a Yungay i d'allà una hora i quart de taxi fins a Llamacorral, a 3.900 metres. Allà ens vam posar a caminar cap al refugi Perú, situat a 4.700 metres. El Marc en dos hores (perquè casi que ja és un autòcton) i l'Espe i jo en dos i mitja, ens plantàrem al refugi i tinguérem tota la tarda per contemplar un paisatge espectacular. El Chopicalqui il·luminat per un sol ponent i els Huandoys tancant un circ increïble ens digueren bona nit. Per sopar, un bon caldo i pollastre amb patates i a les vuit de la tarda al llit.

A les sis del matí sonà el despertador i després d'un esmorzar digne ens posàrem a caminar. Cal dir que els del refugi foren una mica ràncids, doncs cobraven en dòlars i si pagaves en soles et sortia més car (molt bé pel país).

La volta circular que vam fer ens va portar cap a la laguna 69, passant per un collet de gairebé 5.000 metres. Les vistes foren espectaculars i tot i la dificultat per respirar, vam gaudir de la caminada com a animalets. Després del coll descobreixes, per sorpresa, el Chacraraju, un cim de més de 6.000 metres que espanta. Que maco que és! Del coll vam baixar a la llacuna 69, on ens reberen dos anecs que nadaven tranquil·lament pel llac blau turquesa. Allà vam fer un mos i continuàrem cap al fons de la vall. A les 12, després de cinc hores de caminada i una mica acalorats, arribàrem de nou a la parada de taxis. Tres hores més tard estavem fent-nos uns jugos de maduixa amb llet a Huaraz!

I ja està. Aquestes línies us les escrivim ja des de València, on demà comencem de nou a treballar. Snif!