dilluns, 23 de febrer de 2009

El Montrotón

Aquest cap de setmana hem marxat a Yàtova a celebrar el comiat de soltera de Mila. Ella i Carlos han muntat un comiat com Déu mana, res de nois per un lloc i noies per un altre. El dissabte a dinar ens vam ajuntar més de 40 persones, paella per a tothom i per la tarda, partides de ping pong i a preparar les representacions teatrals que la gent s’havia currat. Després de sopar, espectacle, teatre, música i festa! Ja que estàvem a Yàtova, comarca de la Hoya de Bunyol, l’Espe i jo vam decidir matinar i pujar al Montrotón, un cim de 700 metres que vigila el municipi. Així que diumenge, amb son i mentre tothom encara dormia, l’Espe i jo ens llevàrem, esmorzàrem alguna cosa, preparàrem uns entrepans i sortirem a caminar. Després de perdre’ns pels carrers de Yàtova, arribem al cementiri, aparquem el cotxe i comencem a caminar. El camí comença suau, seguint uns minuts una carretera asfaltada, que deixem aviat per agafar un sender que puja fins a un coll. Des del coll, hi ha un sender clar amb un cartell que posa Montrotón, però a l’Espe i a mi ens va fer gràcia pujar per la carena, seguint uns indicis de camí que des del coll enfilava directament cap al cim. Els primers metres el camí va ser clar, però després es difuminava enmig d’argelagues que ens destrossaven les cames. Avançant com podíem i grimpant un parell de trams, ens menys d’una hora vam ser al cim. Allà, l’entrepà de rigor i a gaudir de les vistes i del sol! Per tornar, vam buscar el sender tradicional, que des del cim, baixa cap al sud. Aquest està molt ben marcat i en mitja hora estàvem de nou al coll, sense esgarrapades d’argelagues ni grimpades. A les dues estàvem de nou al cotxe (tres hores de caminada), a les tres a casa, dinar, dutxa i, sense voler, migdia fins a les 8 del vespre per recuperar-nos, bàsicament, de la festa del dissabte!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Què bé s'ho munteu parellaaaaaa! Lau.