dimecres, 4 de març de 2009

Recomanacions musicals

Fa temps que no comento les últimes adquisicions musicals, així que us vaig a fer algunes recomanacions. Des de fa un temps estic escoltant bastant a en Jack Johnson. No sé ben be que fa o com ho fa aquest personatge de Hawaii, però té el do de transmetre un bon rotllo increïble. Arribes a casa cansat de la feina, li dones al play de l’equip de música i ja està, l’estat d’ànim millora amb una música suau i agradable. L’últim CD, Sleep through the static. Farà tres o quatre anys, vaig descobrir a Amadou&Marian i l’any passat, al festival Pirineos Sur vaig tenir l’oportunitat de veure’ls en directe. El disc Dimanche a Bamako els va fer mitjanament coneguts l’any 2005. La producció de Manu Chao era evident i tot i ser un bon disc, es notava massa la mà de l’ex-Mano Negra (per a bé i per a dolent). Ara, amb nou productor, presenten Welcom to Mali. El so Manu Chao desapareix i potser per això, aquest darrer disc és més Amadou&Mariam en estat pur. Músiques de l’Àfrica i occident barrejades amb gust i ritme. Khaled és un músic argelià afincat a Paris, que des de fa anys ens fa ballar al ritme del rai, i per això se’l coneix com a rei del Rai. L’any 2008 ha publicat un recopilatori (Best of Khaled), un CD esplèndid per descobrir i aprofundir en el coneixement (i divertiment) d’aquests ritmes tant característics d’argèlia i que en Khaled, tant sàbiament, barreja amb músiques occidentals. En definitiva, músiques del mediterrani! No sé si per gust, tradició o veneració, cada vegada que Macaco treu un CD nou, jo me’l compro. Sempre diré que es troba a faltar part de la banda originària (sobretot a Martín Fucks), però en Dani ha sabut mantenir el tipus. Aquesta setmana acaba de publicar el cinquè disc de la seva carrera, Puerto presente. Amb col·laboradors de luxe, Macaco presenta un disc optimista (potser en excés) amb els ritmes i la veu de sempre, que al cap i a la fi, son els trets diferencials d’aquesta banda. L’he escoltat un parell de vegades així que encara estic en procés d’assimilació. I per últim Manel i el seu primer treball Els millors professors europeus. D’ells ús en parlaré en un post del proper mes d’abril, doncs venen a tocar a València i allà estaré, atent i a punt per redactar-vos la crònica del concert. Apa, aneu de compres o feu servir l’emule, però que no us enxampin!

3 comentaris:

Marc ha dit...

Molt bones recomanacions, si senyor. No sabia que Macaco treia nou disc! quines ganes d'escoltar-lo. Jack Jonson, gran, molt gran. De Kaled, doncs tb m'agrada... però la veritat es que a vegades hi han coses que trascendeixen la música que també afecten a l'apreciació del músic. Khaled, no se si saps, ha reconegut que pega a la seva dona i ho troba de lo més normal del món. De fet ara mateix aqui a Paris li tenen bastanta rabia....

apa petons

Marc ha dit...

Per cert, suposo que no coneixes aquesta web, segur que t'interesa: www.deezer.com (i si et vols baixar musica d'alla busca freezer). petons

Arnauet ha dit...

Sembla molt bona tria... Prenc nota! El Jack Johnson és molt bo, fa temps que l'escolte per la Julie, què coneixia bè la seua música.
El vam veure a Badalona fa alguns mesos i va estar d'una energia positiva impressionant... Això sí, arrossega amb ell un bon grapat d'adolescents (i no tant!) amb hormones carregades, que s'amuntegaven a les primeres files... Records Xesco!