divendres, 4 de novembre de 2011

Grècia, de l'objecció fiscal al referèndum

Fa aproximadament 10 dies vaig llegir que els grecs han decidit no pagar impostos. Després de veure com el govern els ha retallat drets, sous i augmentat la jornada laboral per poder pagar el rescat demanat a Europa per fer front a la crisis financera (originada per una mala gestió dels bancs que segueixen guanyant molts diners), la ciutadania ha dit prou i ha decidit fer objecció fiscal total (no pagar impostos).
Jo sempre he estat favorable als impostos. Jo pago uns impostos per a que l’Estat em doni uns serveis bàsics de qualitat: Sanitat, educació, transport... i el fet de pagar-los em dona el dret a reclamar aquests serveis, que han de ser universals (tant per a rics com per a pobres). Però fa temps que existeixen moviments que defensen l’objecció fiscal com un dret per mostrar-se en contra de les decisions d’un govern. Al S XIX, Thoreau escrivia “Del deure de la desobediència civil” on explicava que es negava a pagar els impostos a un govern esclavista i que promovia la guerra contra Mèxic. Actualment existeix el moviment d’objecció fiscal consistent en no pagar, en la declaració de la Renda, la part proporcional al pressupost destinat al Ministeri de Defensa. Però ara els grecs van un pas més enllà i es neguen a pagar cap tipus d’impost.
Què passa quan l’estat augmenta els impostos per fer front a un rescat? Ha de pagar la societat més impostos per culpa de la mala gestió privada d’un banc o pública d’una caixa? Encara que soni a tòpic és així: No podem privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. I per no socialitzar les pèrdues, els grecs han decidit no pagar impostos, el que col•loca al govern grec en una delicada situació.
Què pot fer un govern si 1.000.000 de persones no paguen impostos? Multar-los a tots? Tancar-los a la presó? Crec que és una molt bona mesura (i moralment legitima) per pressionar als governs i que entenguin que la ciutadania no vol carregar amb la responsabilitat d’una mala gestió privada i pública. Si la mesura es perllonga en el temps i la massa social que deixa de pagar impostos augmenta, l’estat col•lapsarà. Què podrà fer l’estat per evitar aquesta deriva? Deixar caure els bancs, no salvar-los i dedicar els diners del rescat en coses més productives. O potser és necessari fer caure un estat per a que aquest pugui reinventar-se políticament i sortir de la crisis per un camí completament nou i innovador.
És en aquest punt quan el Primer Ministre Papandreu ha decidit realitzar un referèndum per preguntar als Grecs si accepten o no el rescat. Un resultat afirmatiu deixaria les coses com estan i garantitzaria que els funcionaris grecs i els pensionistes podrien cobrar els pròxims mesos, doncs arribarien el 8.000 milions de la UE. Un no deixaria als bancs francesos i alemanys sense cobrar, Grècia possiblement hauria de sortir de l’euro i tornar al dracma i s’obriria una nova via (incerta però licita) per a la sortida de Grècia de la crisis. I veient la reacció airada de Sarkozy i Merkel contra la proposta de referèndum, crec que aquesta segona opció guanya partidaris. “Els bancs pagarien la seva imprudència; la imprudència d'haver deixat diners a algú que ja sabien que no es comportava bé. Però com que a curt termini els donava uns interessos molt alts, pensaven: ara els els deixem i del que passi demà ja ens en preocuparem demà passat” (Muriel Casals, Economista UAB).
Podrà Grècia gestionar la crsisi de forma sobirana, o claudicarà a les presions franceses i alemanes? Realitzarà el referèndum o no?


Web Objecció fiscal: http://www.objecciofiscal.org/
http://www.vilaweb.cat/noticia/3945210/20111103/passaria-grecia-sortis-leuro.html