dimecres, 9 de novembre de 2011

Les eleccions del 20N 2011


Feia temps que unes eleccions no es presentaven tant descafeïnades com les del proper 20 de novembre. Mariano Rajoy y el PP arrasaran i guanyaran les eleccions al parlament espanyol probablement amb majoria absoluta. De fet, l’única sorpresa que hi pot haver la nit electoral es que el PP no tingui majoria absoluta. Això, per al PSOE i sobretot per a CiU seria una gran victòria.
El PSOE ha presentat un candidat vàlid, més preparat i amb més recursos que en Zapatero, però no té res a fer i ell (i el PSOE) ho sap. En Rubalcaba ha acceptat fer de màrtir i dirigir al socialisme espanyol a través del desert que li tocarà viure els propers anys. És un home que porta més anys que Matussalem ficat en la cúpula dirigent socialista i sap que el seu tren ja ha passat. A més a més té una campanya electoral complicada, doncs està proposant iniciatives interessants però se li retreu dia si dia també que no les hagi aplicat durant aquesta legislatura.
CiU segueix instal·lada en aquesta dualitat extrema, a cavall entre la dreta espanyolista del PP i l’independentisme d’ERC. No és de rebut que CiU esperi a tancar un acord de govern al parlament de Catalunya al resultat que es doni el 20N a Madrid. Si Rajoy no obté majoria absoluta, en Mas farà president a en Rajoy i aquest li facilitarà la feina a Catalunya (parlant català en la intimitat). I ja veureu com ningú parlarà de pacte fiscal. Ara bé, si en Rajoy arrasa el 20N  i no necessita de CiU, en Mas adoptarà el discurs més nacionalista i es farà acompanyar per ERC al Parlament català. Ja tenim una edat i ja ho hem vist anteriorment. És a dir, que a CiU tant se li’n fot els ideals polítics i la independència de Catalunya. Governa mitjançant el xantatge polític al govern espanyol que el necessita. I si no el necessiten es transforma en independentista. No entenc als independentistes que voten a CiU.
A València tampoc passaran grans coses. El PP arrasarà com ja va sent costum i tant sols ens queda la il·lusió per veure si Compromís (que afegeix a Equo a la coalició), manté els bons resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques. És a dir, que esperem que com a mínim al País Valencià li surti un granet al cul del PP. I que piqui!
Per cert, on s’han amagat els del 15M? Els estan silenciant mediàticament o no s’han posat d’acord per a fer-se forts durant la campanya? Sigui com sigui, la campanya és avorrida com sempre i encara no he sentit cap proposta relacionada amb la millora de la qualitat democràtica del país. Es veu que això no va ni amb el PSOE ni amb el PP.
I ja està. Rajoy President. Un home que després de perdre dos eleccions es convertirà en president no per mèrits seus sino per demèrits dels altres i sobretot, per una crisis econòmica que ha tombat a tots els governs europeus que han celebrat eleccions del 2009 ençà. Rajoy serà president per avorriment. En les darreres eleccions al parlament espanyol, una de les frases que utilitzava l’equip d’en Rajoy en campanya era “lo bueno està por llegar”.  Doncs això, agafeu-vos fort que venen maldades!

3 comentaris:

Secretari ha dit...

Quins collons que ens haja de governar aquest senyor amb cara de dàtil. I quins collons que no hi haja res legal capaç de fer-li front. Per cert, em confirmen que estos d'EQUO són una colla d'espanyolistes de tres parells de collons. Els votarà sa mare, repetisc: sa mare!!

XescoArechavala ha dit...

Això del EQUO m'ho has d'explicar amb detall i donar-me la font d'informació.

Secretari ha dit...

M'ho ha dit un del PSOE poc sospitós de ser nacionalista valencià.