Ja està. El que semblava inevitable s’ha fet realitat i el llobarro (o el llop amb pell d’ovella, el temps dirà) d’en Mariano Rajoy ja és el President del Govern espanyol.
El PP ha arrasat en les eleccions del passat dia 20 de novembre i governarà amb una majoria absoluta demolidora. 186 diputats front als 110 del PSOE. La tercera força serà CiU amb 16 diputats i la quarta IU amb 11. El PP ha obtingut 10,83 milions de vots mentre que el PSOE n’ha obtingut 6,97. I amb aquestes dades es poden començar a fer les primeres reflexions.
El PP ha obtingut tant sols 552.000 vots més que en les eleccions del 2008. Aquest mig milió de vots li ha permès passar de l’oposició a governar el país amb majoria absoluta. Per què? Principalment perquè el PSOE ha perdut 4.300.000 vots. En Mariano Rajoy és President per demèrits del PSOE i no pas per mèrits propis.
I un tema important. La participació ha estat del 71%, tres punts inferior a la registrada en les eleccions del 2008. Amb aquesta abstenció tenim que el PP governarà amb majoria absoluta (farà i desfarà a plaer) amb tant sols el 31% del suport de la població amb edat de votar. De cada 10 espanyols, tant sols 3 han votat al PP. Compte amb aquesta dada.
Però bé, deixant de banda la guerra dels dos grans, anem a per temes més interessants. Hem trec el barrat davant la lliçó del poble Basc. ETA ha deixat les armes (falta la dissolució de la banda i l’entrega de les armes) i AMAIUR ha tret 7 Diputats (un més que el PNV) aconseguint un suport de més de 330.000 persones (24% de l’electorat d’Euskadi). Simplement espectacular. S’haurà de veure com gestionen el nou mapa polític d’Euskadi tant en Patxi López com en Rajoy. El primer té els dies comptats i al segon li demanem responsabilitat política, perquè ves a saber si li tocarà gestionar la fi d’ETA amb un Lendakari de Batasuna (AMAIUR o BILDU).
A Catalunya CiU ha guanyat unes eleccions generals per primera vegada, aprofitant el daltabaix socialista. El que passa és que les aspiracions sobiranistes surten, al meu entendre, malferides. El PP ha guanyat tres diputats (n’aconsegueix 11) i es consolida com a tercera força. Només un 23% de la població (vots més abstenció) ha votat CiU o ERC. Lluny del panorama basc, on més del 47% ha votat AMAIUR + PNV. A més a més CiU perd la possibilitat de condicionar el govern de Rajoy, així que la feina d’en Duran a Madrid serà del tot inútil. Ara en Mas es farà amic d’ERC i es dedicarà a demanar totes les coses que no hagués demanat si en Rajoy hagués necessitat el suport dels convergents. Catalunya té per davant 4 anys difícils.
Al País Valencià el PP ha obtingut un diputat més tot i perdre 30.000 vots. De nou el daltabaix socialista, que ha perdut 430.000 vots, ha fet bo i guanyador al PP. El més interessant de tot però, és que tant Compromís-Q com Esquerra Unida del País Valencià aconsegueixen representació parlamentaria.
És una llàstima que aquesta legislatura, amb un parlament més plural des del punt de vista dels partits representats (i no fragmentat com diuen els mitjans de comunicació) estigui governat per una majoria absoluta del PP. Compte que venen maldades!
1 comentari:
Xe tu, quin analista estàs fet. Ni Gabilondo... Aquestes eleccions, finalment em vaig decidir anar a votar. I la veritat és que estic satisfet perquè, almenys, al parlament es va complir el que jo volia, no la victòria del PP, per descomptat. Tu ja m'entens. Pel que fa al senat, vaig ficar una xicoteta sorpresa en el sobre que supose que haurà engreixat les llistes de vots nuls que s'han registrat en aquestes eleccions. El meu anàlisi de tot plegat, com tu bé saps, és molt simple i es redueix al que tu ja saps: que se'n vagen tots a la...
Publica un comentari a l'entrada