La llei electoral

Comença a cansar-me la cançoneta de que cal canviar la llei electoral. I em comença a cansar perquè a aquestes alçades és un fet que demana tothom per raons i objectius ben diferents i crec que la qüestió és tant complicada que no es pot banalitzar.

L’actual llei electoral es basa en circumscripcions, que corresponen amb les províncies i a cada una d’elles li pertoca un número determinat de Diputats. L’article 68 de la constitució espanyola diu que la llei electoral distribuirà el número total de Diputats (un màxim de 400) assignant una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuint els demés en proporció a la població.

Aquest principi és el que garanteix que cada província tingui representació parlamentaria. Si dividíssim els 350 diputats entre els 35 milions d’electors, fent d’Espanya una circumscripció única, obtindré un diputat costaria 100.000 vots. Ceuta, Melilla, Terol o Soria no tindrien representació parlamentaria i províncies com Lleida, Girona o Castelló en veurien disminuïda la seva. En canvi, les quatre províncies més poblades (Barcelona, Madrid, València i Sevilla) coparien el 33% dels diputats del congrés.

Si fem d’Espanya una circumscripció única centrarem l’atenció política en les zones urbanes més poblades i desatendrem les zones rurals i de muntanya. Compte amb la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats. En el cas de Catalunya, el pes de l’àrea metropolitana de Barcelona seria aclaparador. Actualment el 65% dels diputats de Catalunya són escollits a la circumscripció de Barcelona (que ja és). Si féssim d’Espanya una circumscripció única, a Barcelona s’escollirien el 77% dels Diputats que per població li pertocarien a Catalunya. Qui faria campanya a Sort? I a la Seu d’Urgell? I a Tortosa?.

Al País Valencià la situació no seria tant desigual al existir dos àrees metropolitanes importants (València i Alacant), però Castelló perdria un Diputat i l’escletxa entre províncies s’aixamplaria.

Un altre tema important de la llei electoral (i que molesta a UPyD) és que la fórmula existent permet accedir al Parlament amb grup propi a partits polítics nacionalistes, que només tenen representació parlamentaria en algunes províncies. En aquest cas la llei també és clara. Tindrà grup parlamentari propi aquell partit que obtingui un 5% dels vots o un 5% dels vots en totes les circumscripcions on es presenti. Es a dir, que CiU té grup propi perquè té més d’un 5% dels vots a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i UPyD no el té perquè no ha arribat al 5% dels vots.

La senyora Rosa Diez es queixa de que amb 1 milió de vots no té grup parlamentari propi i que tant sols obté 5 diputats quant li pertocarien, amb circumscripció única, 10 o 11. Bé, d’això se’n diu demagògia, doncs allà on s’ha presentat i li ha anat be, sempre ha estat la quarta força. En altres llocs ni això (8ª força a Catalunya amb només 30.000 vots). I jo em pregunto: Un partit polític que en algunes circumscripcions és la vuitena força, ha de tenir grup parlamentari propi? O es preferible que tingui grup parlamentari propi un partit nacionalista que ha guanyat les eleccions en les seves circumscripcions (CiU, AMAIUR, PNV, CC....) i que representa la voluntat d’aquell territori? Canviar la llei electoral per convertir Espanya en circumscripció única implica canviar el model d’Estat. Passar d’un model plurinacional (on es dona representació als diferents territoris) a un model centralista i unitari. Jo ho tinc clar, però per resoldre això caldria un debat sobre el model d’Estat, que tal i com estan les coses, en Rajoy no encetarà.

A part de la circumscripció única, segurament hi ha altres variants per canviar la llei electoral. Seria òptim que la llei mantingués la representació actual dels partits nacionalistes (AMAIUR, CiU, ERC, Compromís, PNV, CC...) a la vegada que donés més pes als partits minoritaris d’àmbit espanyol (IU, UpYD, EQUO, PACMA). Així aconseguiríem tenir un congrés més plural (que no fragmentat), i més difícil de gestionar per als dos partits majoritaris, raó per la qual seguirem molts anys amb el model electoral que tenim.

Be companys, tant sols pretenia escriure unes reflexions per a que quan sentim que es vol canviar la llei electoral, tinguem clar que la qüestió no és senzilla ni banal, com pretén fer-nos veure algú.