L’anunci fet el passat dilluns pel Ministre De Guindos m’ha sonat a que a Espanya li cau un rescat econòmic de la Unió Europea en breu. La crisi econòmica a poc a poc va avançant, igual que l’atac que rep una persona afectada per una malaltia degenerativa i finalment terminal. Cap dirigent polític ha sabut encertar-la amb el remei. Van començar amb un Pla Zapatero i acabaran amb retallades que ens retornaran al S. XIX.
Cap remei, ni el més Keynesià ni el més neoliberal, servirà per a res. Els mercats, tal com l’ordinador Hal 9000 a 2001 l’Odissea de l’espai, han pres vida pròpia i s’estan carregant, un a un, tots els Estats Europeus. Ja no importa les mesures que prenguem, hem perdut el control de la nau.
Bé, potser no importen les mesures que prenguem si les seguim prenent dins dels paràmetres econòmics dominants. Posats perdre, potser ha arribat l’hora d’experimentar, de ser radical i trencar amb aquest sistema que ha fallat. I el moment de fer-ho és abans de la intervenció econòmica. Si deixem que ens intervingui, ja haurem fet tard.
També tinc clar que aquesta ruptura no la portaran a cap ni el PP ni el PSOE. S’ha de trencar amb els dos partits majoritaris i evitar caure en populismes oportunistes. Crec que Espanya, però també Europa necessita d’un nou lideratge polític que anteposi les idees i el projecte de país als mercats. Ens volen fer veure que la política ha mort, que un Estat el pot governar un tecnòcrata, fins i tot de forma no democràtica (Monti a Itàlia n’és un bon exemple). Jo no hi estic d’acord. Això representa la mort de la democràcia, de les idees i la claudicació a una dictadura tecnòcrata estretament lligada als poders econòmics.
Segueixo amb atenció el que està passant a Grècia i no només des del punt de vista econòmic, sino des del punt de vista polític. Cansats de tantes retallades i de perdre tantíssims drets socials, els grecs han donat l’esquena als dos partits majoritaris. I és interessant, perquè la majoria de Grecs volen seguir dins d’Europa, el que ve a dir que Europa si, però no d’aquesta manera. Serà interessant veure que passa a Grècia després de les properes eleccions dels 17 de juny i veure si Europa és capaç d’esperar i acceptar la decisió democràtica que prenguin els Grecs. Potser els Grecs ens estan assenyalant el camí que seguirem alguns dels països europeus en els següents anys. I no parlo d’economia, parlo de democràcia, de que el poble sobirà decideixi el seu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada