La primera setmana de maig he estat a Nàpols i veient la que ens està caient a Espanya i a Itàlia econòmicament parlant, m’agradaria fer algunes reflexions tot comparant Nàpols amb València o Itàlia amb Espanya.
A Nàpols tot allò que és responsabilitat de l’Estat falla. El servei d’escombraries, per exemple, el controla la Màfia i quan volen muntar un pollastre gros omplen els principals carrers de la ciutat de merda. A València de moment els carrers estan mitjanament nets i no se’ns acumula la merda a la porta de casa. Això si, els polítics també han fet negoci amb la merda al més pur estil mafiós.
A Itàlia el 13% del PIB està controlat per la Màfia, és a dir que els impostos que hauria de generar aquest 13% l’Estat ni els olora. I si aquest 13% és per a la mitjana del país, no vull ni imaginar-me quin percentatge és a la Campania. A València en canvi, la màfia estructurada com la coneixem a Itàlia no existeix (o la desconeixem). Tenim polítics corruptes i llaços d’influències entre polítics, banquers, empresaris i jutges, però estic gairebé segur que els milions que mou la corrupció no arriben, ni de lluny, al 13% Italià.
I amb tot això i segons les dades publicades per l’Eurostat el percentatge d’atur a la Campania era del 14% a finals del 2010. A València era del 23,3%. Gairebé 10 punts percentuals més! I quan un es passeja pels voltants de Nàpols (Boscotrecasse, Torre Annunziata, etc) diria que l’atur és del 30 o el 40%. Uns altres número que conviden a la reflexió: A finals del 2011 la taxa d’atur a Espanya era del 21,7%, mentre que a Itàlia era del 8,4% (13 punts per sobre). I si analitzem la taxa d’atur de les regions econòmicament més fortes veiem com a Catalunya era del 17,8%, al País Basc del 10,5% i a la Lombardia (Milà) del 5,6%. La diferència de la taxa d’atur entre la Lombardia i la Campania és inferior a la registrada entre el País Basc i València. Increïble!
Amb aquest números tant aclaparadors un es pregunta: Què passa? Fem tots els països els números igual? Com pot un territori en vies de desenvolupament (Nàpols) estar millor econòmicament que València? Com poden tenir una taxa d’atur inferior? Quin paper té l’economia submergida en cada territori? Com pot estar més desequilibrada la relació País Basc – València que la relació Lombardia – Campania? Què estan fent bé els napolitans i malament els valencians?
Tinc dos hipòtesi per respondre a aquestes preguntes i totes dues s’han de veure des de l’escala nacional: la primera és que simplement és una qüestió de números i que a “als mercats” els bé més de gust fer caure a Espanya que a Itàlia, sense tenir en compte la realitat dels seus territoris. Miren els números macroeconòmics i aquests són clarament millors a Itàlia. Han posat la xinxeta vermella damunt del mapa d’Espanya i ja està. Després vindrà Itàlia.
La segona hipòtesi es que el “cafè para todos” espanyol ha significat la ruïna per a les arques de l’administració de l’estat. Hem dotat d’infraestructures punteres i equipaments a una sèrie de territoris que potser tenien altres necessitats. És políticament incorrecte dir-ho, però potser és així (si voleu podem començar a fer la llista de ciutats que no necessitaven AVEs, aeroports, palaus de congressos...). Haguéssim pogut fer com Itàlia, que ha abandonat el sud (no sé si econòmicament però si política i socialment) aconseguint un Estat desequilibrat, però amb uns números macroeconòmics (tan estatals com regionals) millors que els espanyols. I per tant als ulls dels mercats i d’Europa està millor que Espanya.
Vosaltres mateixos. Quina Europa voleu?
http://epp.eurostat.ec.europa.eu/tgm/table.do?tab=table&init=1&language=en&pcode=tgs00010&plugin=1
1 comentari:
A la pregunta "quina Europa voleu?" jo contestaria "cap". La construcció europea no me la crec.
Publica un comentari a l'entrada