Xesco Arechavala: Hong Kong

Hong Kong ha sigut la primera ciutat vertaderament asiàtica que he trepitjat. Baixar de l’avió i agafar l’Airport Express cap a Hong Kong Estation ja és un viatge a un altre món. Gratacels que s’enfilen enlaire com formiguers de l’inrevés i grues d’obres per tot arreu. Un skyline d’obres a la vora de la mar mentre el tren circula en superfície abans d’enfonsar-se en el Victoria Harbour per entrar a les entranyes de Kowloon. I això no és res. Sortir de sota terra a l’estació de Central i trobar-se envoltat de gratacels és, per a un mediterrani avesat a alçades mitges, tot un espectacle. Com s’orienta un en una ciutat que no té punts de referència més enllà de la paret del davant? Per que s’ha d’alçar tant el cap per veure el cel?

La millor manera per moure’s per Hong Kong és, sense cap mena de dubte, amb transport públic. La xarxa de metro (MTR) és fantàstica i on hi arriba el metro ho fan els simpàtics tramvies de dos pisos, de clara herència anglesa. La ciutat és relativament petita. Tot passa entre la part nord de l’illa de Hong Kong i la península de Kowloon, en una superfície inferior als 60 kilòmetres quadrats. Per tant, en metro, en menys de 20 minuts et pots creuar la ciutat.

Ara bé un s’ha d’acostumar a moure’s per la ciutat. El primer dia vam intentar caminar, com bons mediterranis, per les voreres. Buscàvem els accessos de les estacions i no hi havia manera de creuar els carrers. Finalment ens vam adonar que els vianants caminen per una xarxa de passarel·les construïdes en alçada que connecten edificis i centres comercials. A Hong Kong un a d’acostumar-se a abandonar la vorera i aixecar el cap a la recerca de la passarel·la més propera. Un cop interioritzat aquest primer pas el següent és saber sortir dels centres comercials, on un acaba perdut irremeiablement cada vegada que surt del metro. La segona fase d’aprenentatge és doncs, aprendre a llegir les indicacions de les estacions de metro per poder sortir al carrer i no acabar deambulant pel centre comercial o en algun edifici d’oficines on tampoc ens espera ningú. Al centre comercial “Elements”, de Kowloon Station, vam haver de preguntar a informació com sortir cap al carrer.

Fins ara un TOD era per a mi un concepte teòric d’urbanisme lligat a la planificació de la mobilitat. Doncs bé, a Hong Kong els Transport Oriented Development són una realitat en cada una de les estacions de metro. Grans edificacions, gratacels cada vegada més alts i moderns i grans centres comercials construïts al voltant d’una estació de metro. Tot ben integrat i connectat per tal de que el cotxe no sigui necessari ni tenir-lo. Els TOD porten anys fent-los a Hong Kong, on han aconseguit que el 90% dels desplaçaments diaris es facin en transport públic o a peu. I si el cotxe només s’utilitza per fer el 10% dels desplaçaments diaris, per què els vianants han de caminar per passarel·les? Per que hi ha tanta congestió? Doncs senzillament perquè un 10% dels aproximadament 15 milions de desplaçaments que diàriament es fan a Hong Kong són encara molts cotxes circulant per un territori tant petit. Així que com les intensitat de trànsit són elevades en les 10 o 12 avingudes – autopistes urbanes importants de Hong Kong, la solució ha sigut enviar els vianants a un altre nivell i construir TOD’s per a fomentar, com a mínim, el transport públic en els nous desenvolupaments.

Jo he vingut a Hong Kong perquè s’ha celebrat el congrés mundial de vianants, el Walk 21. Al principi els europeus fèiem cares estranyes quan els arquitectes de Hong Kong defensaven les bondats de les passarel·les. Després de tres o quatre passejades, quan un les comença a entendre i a conèixer, s’ho mira amb una altra cara, encara que amb certes reticències. Jo me’n vaig de Hong Kong sense saber ben bé què pensar. Als mediterrànies ens agrada caminar arran de terra i entrar a un centre comercial ha de ser una acte voluntari. A mi, que per caminar de casa a la feina m’obliguin a passejar-me per un centre comercial, que voleu que us digui, prefereixo un carrer amb bones voreres, amb arbrat i botigues de barri. Però aquí, els asiàtics, estan encantats amb el seu sistema de passarel·les connectades.

Per als que ens agrada caminar i buscar racons amb cert regust de passat, Hong Kong encara ens guarda alguna sorpresa. Poques, però alguna hi ha. Passejar per Lan Kwai Fong i Sheung Wan, al sud de les gegants torres de Central és encara encisador. Perduren les botigues de barri, de verdures, de carn i de peix (Sheung Wan Market), però també de roba, antiguitats i restaurants on els clients fan cua per menjar-se ràpidament uns Dim Sum o uns fideus. També, enmig de tant d’enrenou, es pot trobar un moment de pau al temple de Man Mo.

A Hong Kong mateix però cap a l’est, a Admiralty i a Causeaway Bay, és recomanable perdre’s una estona pel Hong Kong Park i pel Victoria Park, per després endinsar-se al mercat de Tai Yuen Street i desestresar-se al temple i jardí de Tin Hau. Les actives i animades Johnston Rd i Hennessy Rd formen l’eix que uneix Admiralty amb Causeaway Bay i que recorre el tramvia.

Després també és recomanable pujar al metro i travessar Kowloon fins a l’estació de Wong Tai Sin per veure, olorar i passejar pel Temple de Sik Sik Yuen Wong Tai Sin. Ofrenes d’encens, gent llançant els “Chim”, uns palets de fusta a partir dels quals prediuen el futur, llegidors de mans... tot en un espai ple de temples ben colorits i plens de fum. De tornada a l’illa de Hong Kong, quan ja ha caigut el sol, es recomanable baixar del metro a Tsim Sha Tsui, caminar per la comercial i activa Nathan Road cap al sud i arribar a la terminal de Ferrys, on agafarem el Star ferry que ens creuarà Victoria Haurbour cap a Central. Veure des del mar els gratacels de Central il·luminats és un bon espectacle.

I del Hong Kong modern i per entendre com està urbanitzat aquest petit tros de món, és interessant agafar el funicular cap a The Peak, un mirador (òbviament amb centre comercial inclòs) situat a gairebé 500 metres d’alçada des d’on gaudirem d’unes vistes de vertigen sobre Hong Kong.