 |
| Kalemegdan, l’antiga fortalesa de Belgrad, amb el Sava i el Danubi als seus peus |
Aquesta setmana,
per primera vegada, m’ha tocat viatjar per feina als Balcans, concretament a la
ciutat de Belgrad, Sèrbia. Quan viatjo a algun país nou m’agrada, prèviament,
llegir una mica sobre la seva història i he de confessar que la meva ignorància
sobre la realitat dels Balcans em provoca una mica de vergonya.
A l’agost vaig
haver d’anar a l’Uzbekistan i bé, tampoc en sabia gran cosa, però la ignorància
la podia dissimular i, justificar, a través de la distància i l’exotisme del
país asiàtic. Però Sèrbia? Els Balcans? Jo estava fent 8è d’EGB quan va
esclatar la guerra, me’n recordo perfectament i, en canvi, sé ben poca cosa del
país més enllà de que quan morí Tito tot trontollà i, Iugoslàvia, violentament es
desintegrà en una sèrie de països que em costen de situar correctament al mapa.
Però, ben mirat,
potser no son només els Balcans. Em sorprèn el poc que coneixem la història
d’Europa més enllà de la primera i segona guerra mundial. Fa uns anys em vaig
llegir “Mares i fills” de Theodor Kallifatides, on s’explica l’expulsió
dels grecs de Turquia, un èxode (la Gran Catàstrofe) que l’any 1.922 va suposar
l’expulsió de 1,5 milions de grecs d’Anatòlia. Ara, m’estic llegint la darrera
novel·la d’Emmanuel Carrère, “Kolkhoze” on, entre moltes altres coses,
es narren les vicissituds dels russos que van fugir cap a Europa arran de la
revolució dels Bolxevics. De cap d’aquestes històries en sabia res. En fi, em
fascina agafar una novel·la i descobrir petits bocis d’història d’una Europa
que sento ben meva però que desconeixo profundament. Sapigueu que abans de
volar cap a Belgrad m’he comprat “Un Puente sobre el Drina” d’Ivo Andric,
per pal·liar una mica la meva ignorància sobre aquest territori Europeu que
tant a prop tenim i que em tocarà visitar sovint aquests propers dos anys.
I si la meva
ignorància es manifestava abans d’agafar el vol cap a Belgrad, en arribar-hi la
cosa va anar a pitjor. Em vaig plantar a la capital Sèrbia el dimecres 21 d’octubre.
Per la tarda hi havia convocada una manifestació multitudinària del partit
polític “Els estudiants guanyen”, prèvia a les eleccions generals del proper
diumenge 25 d’octubre. Eleccions? Qui governa Sèrbia? Què és aquest partir d’estudiants?
A la nit, per tranquil·litzar
la meva consciència i no semblar un ignorant, vaig buscar uns quants articles
per posar-me una mica al dia. A grans trets, l’actual President de Sèrbia, Aleksandar
Vučić, portar al càrrec dues legislatures i com no pot tornar-se a presentar,
intenta ocupar, ara, el lloc de Primer Ministre. Vučić, amic d’Orbán i de tota
la xusma d’ultradreta que floreix per Europa, ha portat a Sèrbia a ser un dels
països amb més percepció de corrupció a Europa, situant-se entre els pitjors de
la regió al costat de Rússia, Bielorússia i Turquia. La gota que va fer vessar
el got va ser la caiguda d’una marquesina de l’estació de tren de Novi Sad ara
fa dos anys (novembre 2024), que va causar 16 morts. Les investigacions van
determinar que la causa de l’accident va ser una sèrie de negligències, causades
per casos de corrupció, durant unes obres a l’estació. Això va mobilitzar als
estudiants de Sèrbia, que han aconseguit mantenir les protestes fins al punt d’obligar
a Vučić a avançar les eleccions. I el més important de tot, els estudiants s’han
organitzat i han muntant un partit polític que, segons les enquestes, te molts
números de guanyar les eleccions d’aquest diumenge. El seu eslògan de campanya:
Sèrbia o màfia. Aquest mes de maig, després de 16 anys al govern d’Hongria, Orbán
perdia les eleccions. Les perdrà aquest diumenge Vučić?
El partit dels estudiants també se'l coneix com a 3, perque son el 3è partit de la butlleta electoral
Amb tot aquest enrenou,
el dijous vam anar al Ministeri a negociar un contracte que hem guanyat per a
redactar Plans de Mobilitat en una sèrie de pobles i ciutats de Sèrbia,
finançat pel World Bank. A l’entrar, ens feliciten per la Copa del Món de
futbol i per donar suport a la integritat territorial de Sèrbia no reconeixent
la independència de Kosovo. Apa, sense embuts.
Per baixar les
pulsacions de tot plegat, he trobat un moment per passejar per Belgrad, una
ciutat fantàstica a la vora del Sava i el Danubi. M’ha agradat especialment la
catedral ortodoxa de Sant Sava, el Kalenić Green Market i fer-me una cervesa
veient la posta de sol desde Kalemegdan, l’antiga fortalesa de Belgrad als peus
dels dos rius que banyen la ciutat. Demà cap a casa.
Kalenić Green Market 
Interior de la catedral ortodoxa de Sant Sava
Algunes lectures relacionades:
Mares i fills (2007) de Theodor Kallifatides. Ed. Galaxia Gutenberg (2020)
Kolkhoz (2025) d’Emmanuel Carrère. Editorial Anagrama (en català, 2026)
Un puente sobre
el Drina (1945) d’Ivo Andrić. Ed. RBA (2024) Edicions
62 l’ha editat en català.
Fins al moment, de
literatura balcànica m’havia llegit i m’havien agradat:
Atrapa la llebre (2018) de Lana Bastašić. Edicions del Periscopi (2020)
El último
artefacto socialista (2014) de Robert Perišic. Ed.
Impedimenta (2025). Hi ha una mini sèrie del llibre, a Filmin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada