Excursió circular al Parrissal

Aquest cap de setmana ens hem trobat el Fra, el Ferran, l’Oriol i jo als Ports de Beseït per fer una excursió circular al Parrissal.

Dissabte al matí, amb una temperatura de -4,5 graus, començàvem a caminar a prop de la finca de Millers. A mesura que anàvem caminant el cos entrava en calor, però el fred es va mantenir durant tot el dia. En pocs minuts vam arribar al coll de Navic, des d’on vam poder veure, allà lluny, tot el Pirineu nevat. Espectacular!

Del coll de Navic vam seguir fins al Clot de Massana i des d’allà ens vam dirigir cap a les moletes d’Arany, passant pel Pouet de Borràs. A les moletes vam parar a fer un mos i a contemplar, a vol d’ocell, el barranc del Parrissal, amb totes les seves agulles calcàries apuntant al cel.

El barranc del Parrissal és un exemple perfecte de com funciona un sistema càsrtic. L’aigua ha erosionat la roca calcària i ha creat un paisatge feréstec, on el bosc de pi roig es barreja amb agulles solitàries. I enmig un riu, el Matarranya, que s’ha obert pas a poc a poc erosionant la roca, regalant-nos uns estrets tant profunds, que l’aigua que per allà circula no veu mai la llum.

Després de fer-nos unes mandarines i un tros de xocolata, seguim caminant fins al coll de la Balanguera. En aquest coll deixem la carena i baixem, per forta pendent, fins al barranc del Parrissal. Són 500 metres de baixada, on passem de les vistes i el sol de la carena a la profunditat i ombra del barranc.

Un cop dins del barranc, remuntem el Matarranya a través de ponts de fusta instal·lats per evitar remullar el cul en les aigües transparents i fredes. A poc a poc el barranc es va tancant i les gúbies són més profundes. Finalment arribem al punt culminant del Parrissal: Els estrets. Dos-cents metres de parets verticals separades per tant sols un parell de metres. En aquest dos metres, gúbies d’aigua gelada. Per creuar els estrets, és obligatori remullar el cul. No hi ha passarel·les de fusta. A l’estiu és divertit creuar el barranc nedant, però al desembre i amb una temperatura de sota zero, no és recomanable.

La solució és el pas del Romeret, un camí equipat que puja a buscar el sol per creuar els estrets per dalt. En 45 minuts es puja i es torna a baixar al barranc per uns camins equipats amb escaletes metàl·liques i cadenes. Es pot fer sense dissipadors, però si no esteu acostumats a les alçades, no està de més que us assegureu.

De nou dins del barranc, seguim caminat riu amunt fins passar el pont de la Guimerana, on el barranc s’acaba i entrem dins del bosc. En aquest punt deixem a la dreta la Font del Teix i enfilem amunt, a l’esquerra, cap al clot de Massana. Són 300 metres de forta pujada que costen, però són els últims. Un cop arribem de nou al clot de Massana, desfem el camí del matí, passem pel coll de Navic i finalitzem així aquesta bonica volta circular pel barranc del Parrissal.

Nosaltres vam tardar en fer aquesta volta 8 hores, 7 de caminada real.

Cartografia recomanada: Estels del Sud. La travessa del massís dels Ports, de l’editorial Piolet.

Gràcies amics!