Sento que els Sopa de Cabra tornen, llegeixo la nota de premsa i m’entra certa nostàlgia. Diuen que el 2011 és un any ple de simbolisme per a ells i que per això els fa il·lusió celebrar-ho amb un concert. Fa 10 anys de la dissolució del grup i 20 del mític concert al palau Sant Jordi amb Els Pets, Sangtraït i Sau.
M’entra vertigen. Recordo perfectament l’últim concert que vaig veure dels Sopa a Barraques de Girona l’any 2001 i també recordo el rebombori mediàtic del concert del Sant Jordi (jo no hi era, ho reconec. Tampoc vaig estar a Seattle quan tocava ni a Paris el maig del 68... i què? Potser tinc aquesta virtut, no estar mai allà on toca).
Aquest vespre m’he posat el “Ben endins” i he pensat que estaria molt be anar al Sant Jordi el dia 9 de setembre. Però també he pensat en no ser-hi (per mantenir-me virtuós en faltar a les grans cites) i escoltar un mes després el CD del concert per l’Spotify i emocionar-me al menjador de casa quan en Gerard Quintana cridi “Bona nit malparits!”.
Sovint penso que no calen aquests retorns (Sopa, Brams, Pixies, Police....), però després d’escriure aquestes línies, crec que l’ésser humà té certes debilitats i una d’elles és la necessitat de certs moments de nostàlgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada