Hi ha una col·lecció
dels anys 50 de l’editorial Juventud que està dedicada als grans clàssics de
l’alpinisme. A poc a poc, remenant en fires de llibre vell o buscant per "Iberlibro" quan me’n recordo, intento completar la col·lecció. L’última compra
ha estat la novel·la d’en Edward Whymper “La Escalada del Cervino”, publicada
per primera vegada per l’editorial Juventud l’any 1947 i reeditada varies
vegades. De fet en Whymper va publicar l’any 1871 “Scrambles amongst the Alps
in the years 1860-1869” on relatava les seves conquestes alpines durant gairebé
10 anys. El que va fer l’editorial Juventud l’any 47 va ser fer un resum del
llibre d’en Whymper per centrar-se en la conquesta del Cerví. (L’editorial
Barrabés també ha publicat més recentment el resum de Scramble... però amb el
títol “La conquista del Cervino”).
En aquest llibre (La
escalada del Cervino) l’alpinista anglès ens explica la primera ascensió al
Cerví (o Matterhorn), però també ens parla, i molt, de com per aconseguir
aquest somni va haver de fer sis temptatives prèvies.
Dels llibres de
muntanya de la segona meitat del S XIX i primera del XX m’agrada sobretot la descripció que
fan del procés prova – error per trobar la millor ruta d’ascens. Avui en dia
tots els cims del Pirineu i dels Alps estan trillats però a finals del S. XIX,
a partir d’on l’herba ja no creix i regnen les pedres, la neu i el glaç
començava un món desconegut. Per fer cim calia descobrir una vall, trobar un
camí, superar un coll, enfilar-se a una cresta, equivocar-se i tornar enrere.
Aquesta és doncs la
part que més m’ha agradat del llibre d’en Whymper. El procés d’aprenentatge del
cim, com cada estiu, entre el 1861 i 1865, l’escalador es va familiaritzant amb
la muntanya, per finalment vèncer-la. Aquesta manera de fer muntanya del SXIX
la trobo molt romàntica, doncs l’ascens no consistia tant sols en trepitjar el
cim, sinó que implicava temps, esforços, fracassos, conèixer valls, no només
cims, i el que és més important, conèixer gent, fer amics, fer lligams... Avui
en dia es pot arribar a Zermatt pel matí, pujar a dormir al refugi Hornli i
l’endemà fer cim i tornar a Zermatt. “Aquí te pillo aquí te mato”.
El llibre acaba amb
la descripció del descens del Cerví. Durant aquest vindria el desastre que ha
convertit aquesta efemèride en tràgica: una relliscada d’en Hadow s’endú
precipici avall a quatre membres de la cordada, el propi Hadow, en Croz, en
Douglas i en Hudson. Part de la corda es trenca per l’estrebada i això fa que
en Whymper i els dos guies (Peter el Vell i el seu fill) sobrevisquin.
El llibre d'en Whymper va acompanyat per una serie de làmines precioses dibuixades per ell mateix i on es pot apreciar molt bé les tècniques i equips utilitzats a finals del Segle XIX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada