L’estacionament nocturn al carril bus de l’EMT. Una disfunció històrica que cal eliminar

Bus de l'EMT aproximant-se a una parada ocupada per cotxes estacionats.
Font: Las Provincias

Últimament estem sentint molt a parlar sobre si s’ha de continuar permetent l’estacionament nocturn al carril bus o si per contra, s’ha d’eliminar. És un debat que en qualsevol ciutat normal d’Espanya o Europa no existeix perquè s’ha fet complir la llei. És així de senzill. I com a mostra, una pregunta: En quants carrils bus heu estacionat quan heu sortit de València?

El “Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial” deixa molt clar en el seu article 40  els llocs on està prohibit estacionar. L’article diu que queda prohibit estacionar “En los carriles destinados al uso exclusivo del transporte público urbano, o en los reservados para las bicicletas”.

L’ordenança de circulació de València en el seu article 56 permet, en els trams degudament senyalitzats, l’estacionament en el carril bus (no en les parades). Aquí entrem en un problema jurídic, doncs pel que sembla, les ordenances són una norma jurídica que s’inclou dins dels reglaments i que es caracteritzen per estar subordinades a la llei. En aquest cas l’article 56 de l’ordenança de circulació de València estaria en contraposició a la Llei de trànsit (6/2015, de 30 d’Octubre).

A part de la vessant jurídica del debat, que sembla donar la raó a la necessitat d’eliminar l’estacionament nocturn en el carril bus, hi ha la vessant del model de ciutat, al meu parer molt més important. Durant els darrers 20 anys la ciutat de València ha viscut d’esquena als canvis en el model de mobilitat que han anat transformant altres ciutats de l’entorn. Les ciutats han mudat amb l’objectiu de ser més amables per als seus veïns i això passa per restringir l’ús del vehicle privat planificant sobretot l’estacionament en destí. València no sols ha viscut d’esquena a aquests canvis, sinó que ha anat aplicant mesures que seguien afavorint l’ús del vehicle privat motoritzat i ara que intenta transformar-se, xoca amb les reticències habituals, exagerades en el cas de l’estacionament nocturn al carril bus per interessos partidistes i polítics. El PSPV faria bé de mesurar correctament la seva opinió al respecte.

Però aixequem el cap i comparem-nos amb altres ciutats. Podem anar de festa al barri de Salamanca de Madrid i estacionar al carril bus? I a l’eixample de Barcelona? I A Donosti? Málaga? No només no podrem fer-ho sinó que no se’ns passa ni pel cap i si per la raó que sigui decidim anar en cotxe, tenim assumit que estacionarem en un aparcament soterrat. Per què a València no assumim això que tenim tant clar en altres ciutats? Simplement perquè durant 20 anys ens han deixat fer i ara costa acceptar el canvi. Però també és cert que d’aquí dos anys, quan ens diguin que antigament es podia aparcar al carril bus de la EMT, ens semblarà una aberració.
L’oci nocturn no es sustenta en cap ciutat del món per poder aparcar a la porta del bar. El centre de València disposa actualment d’una més que abundant oferta d’estacionament soterrat (3.000 places) i d’estacionament regulat en superfície. Uns investigadors de les universitats de Sydney i Brisbane acaben de publicar un estudi que posa de manifest que els restauradors sobrevaloren la importància de l’estacionament en comparació al repartiment modal real dels clients. De fet l’estudi posa números a l’assumpte concloent que el repartiment modal en cotxe a l’àrea d’estudi era del 18% mentre que la percepció dels restauradors elevava aquest percentatge fins al 52%. Queda clar doncs, que unes de les tasques que tenim per davant es convèncer als restauradors que el cotxe no és el principal aportador de clients i que per tant, no necessitem sobredimensionar l’espai per al cotxe, sinó dedicar-lo a altres modes de transport, com els vianants, que ens aporten més clients, més ingressos i un espai urbà més agradable.

És de sentit comú doncs que es prohibeixi l’estacionament nocturn al carril bus de la EMT i que a poc a poc es vagi posant ordre a una disfunció històrica i única de la ciutat de València.