L’octubre de l’any passat el CIS publicava l’últim baròmetre on la societat espanyola valorava el paper de la monarquia. En aquell baròmetre, per primera vegada, la monarquia suspenia. Ha passat un any i el CIS no ha tornat a preguntar pel rei. Suposo que veient la que els està caient i la greu situació econòmica i social que travessa el país, la casa reial ha ordenat no preguntar per ells (o no fer públics els resultats). Silenci. D’això no se’n diu censura? Si periòdicament el CIS enquestava a la societat per valorar el paper de les seves institucions, perquè quan van maldades deixa de preguntar pel rei? Una mostra més de que el rei és intocable.
I tal i com es presenten les coses, crec que el CIS seguirà sense preguntar-nos què opinem del rei. Aquesta setmana el fiscal ha demanat una fiança de 4 milions d’euros per al gendre del rei, el senyor Urdangarin. La seva filla, la Cristina, cada vegada està més a prop de ser imputada, però suposo que les pressions de la casa reial per a que no la toquin són importants. A canvi, l’Urdangarin carregarà amb les conseqüències. La societat no entendria una absolució i tal i com està el pati, necessitem condemnes exemplars ja!
Però en Juan Carles té més problemes. Ell que es pensava que podria viure els últims anys de la seva vida tranquil•lament, de cacera en cacera, ara li toca intentar salvar la imatge de la monarquia per garantir el futur laboral del seu fill. Si us heu fixat, aquests darrers mesos (després del cas Urdangarin i la cacera d’Elefants), la Casa reial ha fet moviments per netejar la seva imatge i intentar apropar-se al poble: Ha presentat una nova pàgina web, ha publicat el pressupost de la casa reial (no la liquidació de comptes que és el que realment interessa) i s’ha prodigat en actes públics nacionals i internacionals. Quina feinada!
Tots aquests moviments no han impedit que en totes les manifestacions que es registren arreu del territori casi diàriament, les banderes republicanes ondegin cada vegada amb més força i visibilitat i que les xiulades als actes presidits per membres de la casa reial siguin cada vegada més importants i nombrosos (Premis Príncipe de Astúries a Oviedo o Premis Jaume I a València, per posar alguns exemples recents). I això no ho pararà ningú!
El problema de la casa reial és que representa una institució enquistada en el passat i que degut a la seva idiosincràsia, mai es podrà actualitzar. Com pretenen actualitzar o modernitzar una institució que defensa que el poder sigui hereditari? En quina societat moderna i democràtica té cabuda una institució així? La monarquia espanyola és com una poma podrida, que amb el temps caurà. Tant sols hem d’esperar que alguna ventada n'avanci la caiguda.
1 comentari:
Sí, en efecte, la monarquia fa pena.
Publica un comentari a l'entrada