La Patti Smith acaba
de tocar per primera vegada a València i el concert ha estat un èxit. El canvi
de local, anunciat pel promotor del concert a última hora, presagiava un fracàs doncs enlloc de tocar al Pavelló del Cabanyal ho faría a la sala Noise, l’antiga
Roxy. D’un lloc amb capacitat per a 1500 0 2000 persones passàvem a una petita
sala amb capacitat per a 500. Per als assistents, un luxe. Haver sentit un bon concert de la
Patti Smith en un lloc tant petit (ple absolut) no té preu.
La Patti ha
controlat molt bé el tempo del concert i fins i tot la resposta del públic (de 40 anys cap amunt). I dic això perquè sortint de la sala he passat per davant de la taula de
control de llums i li he demanat al tècnic la tracklist del concert i no corresponia
del tot amb el que havia sonat a la sala. Potser la Patti Smith fa com en
Dylan, que dona llistes falses per a que els periodistes que
fan la crítica des de casa s’equivoquin. O potser veient el lloc i la resposta
de la gent ha modificat la llista i l’ordre de les cançons sobre la marxa
(entre cançó i cançó parlava molt amb els membres de la banda).
El concert ha
començat puntual a les 22.00 i ha estat, fonamentalment, acústic. La Patti
Smith ha encetat el concert amb April Fool, el single del seu nou àlbum Banga. Després
ha anat barrejant clàssics com Redondo beach o Ghost dance (amb dedicatòria per
als veïns del Cabanyal) amb algunes peces del nou treball (Fuji-San o Mosaic). La
primera meitat del concert s’ha acabat amb Dancing barefoot, el primer gran
clàssic de la nit. A partir d’aquí el ritme i la temperatura han pujat i durant
els següents tres quarts d’hora han sonat, entre d’altres, Southern Cross,
Pissing the river, Banga i els tres “melocotonazos”: Because the night, Gloria
i People have the power, amb una arenga important a la societat, recordant-nos
que el futur és a les nostres mans i que cal lluitar perquè la vida és bonica!
Després d’una hora
i vint minuts de concert la banda s’ha retirat. Quan la Patti ha pujat de nou a
l’escenari ha dit que València era una ciutat molt rockera i que la propera
vegada vindria amb les guitarres elèctriques. Ha sonat, potent, Rock N Roll
Nigger!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada