Aquestes darreres setmanes he viscut bastant dins del cotxe, viatjant des de València a Murcia i Alacant, raó per la qual, el bloc ha estat mitjanament abandonat. Intentaré reemprendre el ritme d’entrades, doncs de coses per reflexionar i comentar n’han passat un munt!
Però be, al que anàvem. Viatjant cap al sud, fent entre 4 i 5 hores diàries de cotxe, a part de reescoltar-me la discoteca de casa, he gaudit de la ràdio, sobretot pel matí.
Quan enfilo l’autovia d’Alacant per l’interior, i tot està encara mig adormit, a Radio 3 comença Hoy empieza todo, dirigit per Ángel Carmona. Comentaris àgils i intel·ligents, bona música, noves bandes, entrevistes ben fetes.... què us he d’explicar, pur estil Radio 3!
Segueixo el programa perfectament fins que enfilo la Nacional a la Font de la Figuera. Allà l’emissora es perd i em toca tirar de CD fins al coll del Portixol, després de passar Villena, Elda, Petrer, Sax, Novelda i Montfort. El punt que m’indica que puc abandonar el CD i reenganxar-me a Hoy empieza todo es el toro d’Osborne (si, encara!) que hi ha al coll de Portixol.
I així, escoltant de nou Hoy empieza todo, arribo a Múrcia i el viatge se’m fa, tot i la matinada, amè.
Us adjunto el link de la pàgina web de Hoy empieza todo. Com descobrireu remenant una mica, tenen penjats els Podcast del programa, el que us permetrà escoltar les entrevistes que fan i les playlist que presenten cada dia amb motiu d’alguna efemèride o noticia d’actualitat. Gaudi-ho!
http://blogs.rtve.es/hoyempiezatododimecres, 31 de març del 2010
Hoy empieza todo
Aquestes darreres setmanes he viscut bastant dins del cotxe, viatjant des de València a Murcia i Alacant, raó per la qual, el bloc ha estat mitjanament abandonat. Intentaré reemprendre el ritme d’entrades, doncs de coses per reflexionar i comentar n’han passat un munt!
Però be, al que anàvem. Viatjant cap al sud, fent entre 4 i 5 hores diàries de cotxe, a part de reescoltar-me la discoteca de casa, he gaudit de la ràdio, sobretot pel matí.
Quan enfilo l’autovia d’Alacant per l’interior, i tot està encara mig adormit, a Radio 3 comença Hoy empieza todo, dirigit per Ángel Carmona. Comentaris àgils i intel·ligents, bona música, noves bandes, entrevistes ben fetes.... què us he d’explicar, pur estil Radio 3!
Segueixo el programa perfectament fins que enfilo la Nacional a la Font de la Figuera. Allà l’emissora es perd i em toca tirar de CD fins al coll del Portixol, després de passar Villena, Elda, Petrer, Sax, Novelda i Montfort. El punt que m’indica que puc abandonar el CD i reenganxar-me a Hoy empieza todo es el toro d’Osborne (si, encara!) que hi ha al coll de Portixol.
I així, escoltant de nou Hoy empieza todo, arribo a Múrcia i el viatge se’m fa, tot i la matinada, amè.
Us adjunto el link de la pàgina web de Hoy empieza todo. Com descobrireu remenant una mica, tenen penjats els Podcast del programa, el que us permetrà escoltar les entrevistes que fan i les playlist que presenten cada dia amb motiu d’alguna efemèride o noticia d’actualitat. Gaudi-ho!
http://blogs.rtve.es/hoyempiezatododimarts, 9 de març del 2010
Una de Caixes
Ahir em van trucar de Caixa Catalunya per veure si podia passar-me per l’oficina i parlar amb la meva “agent”. Doncs bé, aquest matí mi he passat i es veu que volen fidelitzar-me (lligar-me de mans i peus diria jo). M’han explicat les bondats dels fons d’inversions disponibles i m’han preguntat si estic interessat en algun d’ells. Quan els he explicat que jo els diners que estalvio els tinc en un compte del Triodos Bank, han posat cara de “ja està aquí el tio rarito”.
Després de resumir-los la filosofia de Triodos Bank, m’han explicat que ells tenen un dipòsit solidari, on el 50% dels interessos que generen els meus estalvis, els donen a les ONG. Li he contestat que els interessos que generen els meus estalvis són meus i que ja decidiré jo solet que faig amb ells. Li he dit que els interessos que generen els meus diners i on s’inverteixen els diners en dipòsit són dos coses molt diferents i que a mi, més que els interessos em preocupa què es fa amb els meus diners. En aquest punt de la conversa, la cara de la meva “agent” era de “por favor, que se vaya de aquí este tipo raro”. I això he fet, li he donat les gràcies pels seu interès i he marxat la mar de content.
La censura arriba als museus
De manera breu vull fer una reflexió sobre la manca de llibertat d’expressió que hi ha al nostre país. El President de la Diputació de València, el senyor Alfonso Rus, ha censurat una sèrie de fotografies de l’exposició “Fragments d’un any, fotoperiodistes valencians 2009”.
Aquesta exposició, organitzada per la Unió de Periodistes, es va inaugurar dijous passat al MUVIM, un museu de la Dipu. Doncs bé, el senyor Rus ha obligat a retirar una sèrie de fotografies on sortien retratats certs personatges del PP lligats a la trama Gürtel. El director del museu, el senyor Ramon De la Calle, davant d’aquesta ingerència i censura ha dimitit. Ell, que és catedràtic d’estètica, ha recordat en la seva carta de dimissió que no hi pot haver estètica sense ètica. Un home amb dignitat i ètica que podrà dormir tranquil. En canvi l’Alfonso Rus, que d’ètica en té ben poca, seguirà dirigint la Diputació de forma despòtica.
Les fotos censurades les podeu veure en el link que us adjunto. Oi que no n’hi ha per a tant? Si es neguen a mostrar en un museu fotos com aquestes, que amagaran de veritat? Tant alt tenen el llistó de la censura? Han quedat retratats de veritat!
dijous, 4 de març del 2010
Unió pel Mediterrani
València necessita acupuntura urbana

divendres, 26 de febrer del 2010
Forats a les butxaques
No volia escriure aquest post, de veritat. He intentat passar de llarg, no fer-li cas a la broma i oblidar-ho tot. Però no he pogut. Les ànsies de posar el crit al cel han estat més fortes que la meva primera voluntat de silenci i oblit.
dilluns, 22 de febrer del 2010
Xiulada monumental
Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Bilbao la final de la Copa del Rei de bàsquet. El Barça ha guanyat el títol passant per damunt del Reial Madrid en una final còmoda pels blaugrana. Però no vull parlar de bàsquet. El més interessant d’aquesta final va ser la monumental xiulada que va rebre el rei Joan Carles quan va fer acte de presència a la llotja i mentre sona una versió del himne espanyol super redux.dilluns, 8 de febrer del 2010
Diners tirats a l'aigua
Aquesta setmana es celebra a València la 33 America’s Cup. Després de milers de litigis entre els propietaris dels equips Oracle i Alinghi, la competició ha quedat reduïda a tres simples regates entre els dos equips més poderosos. Es a dir, que dos catamarans es dedicaran a competir durant tres matins en aigües de València. Si, tres matins feiners! Dilluns, dimecres i si fes falta un desempat, una darrera regata el divendres.
Quants espectadors aniran entre setmana al Port de València a veure una competició que té lloc a alta mar i que des de terra no es veu “un pijo”? D’acord que al País Valencià estem al capdavant pel que fa a número d’aturats, però aquests no crec que estiguin amb ànims de veure com dos fortunes mundials es barallen damunt d’uns vaixells caríssims. Els visitants al Port seran mínims i per la tele, ho veurem en la secció d’esports dels diferents informatius (i gràcies). Bé, segur que a Canal 9 estaran les 24 hores amb els barquets, però Canal 9 no compta!
Vist el impressionant impacte mediàtic d’aquesta edició de la Copa Amèrica, em pregunto: Com es justifica que l’Ajuntament – Generalitat s’hagin gastat 7,8 milions d’euros en aquesta broma de regata? 7,8 milions d’euros per tres matins de regates en dies feiners.
Els vaixells de dos famílies riques naveguen amb diners públics per la mar mentre el País Valencià naufraga econòmicament. I a la gent tant se li’n fot, perquè la culpa és sempre de Zapatero. “Pa i circ”.
dimarts, 2 de febrer del 2010
19 sentències desobeïdes
La cosa ja és una mica cansina, però cal remarcar-la cada vegada que succeeix. De nou, i ja en van 19, el tribunal suprem ha emès una nova sentència deixant clara la unitat de la llengua catalana. La sentència diu literalment que "no hi ha cap raó jurídica que permeti de sostenir que Filologia Catalana no constitueix titulació suficient per a eximir de la realització de les proves de coneixement de valencià, perquè aquesta llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d'aquesta comunitat, denominada oficialment valencià en el seu Estatut d'Autonomia i en l'àmbit acadèmic català".
En aquest sentit hi ha 16 sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i 3 del Tribunal Suprem. Tot i això, el Govern de la Generalitat Valenciana, amb Camps al capdavant i amb Font de Mora com a responsable d’educació, es neguen a acatar la sentència.
La meva pregunta és: No és delicte no acatar les sentències dels tribunals? No es podria denunciar a Camps i Font de Mora per incompliment de les 19 sentències? De que ens serveixen els tribunals si les sentències que dicten ens les podem saltar a la lleugera? No estan, des del govern, deslegitimant la funció dels tribunals?
Més info a:
dimecres, 27 de gener del 2010
Visions oposades de les 3R. Davos vs la Resta del món
Aquesta setmana comença a Davos el Fòrum econòmic mundial, on es reuniran les elits econòmiques i polítiques mundials per a menjar bé, divertir-se i intentar arreglar el món a la seva mida.
Escric aquest post perquè he vist que aquest any la cimera de Davos porta per lema Repensar, Redisenyar i Reconstruir i m’ha fet gràcia veure com de lluny estan de la realitat que els envolta. Son tres verbs del tot grandiloqüents però que no concreten res de res. Moltes paraules i pocs fets. Repensar: Què voleu repensar, el sistema econòmic mundial? no us interessa, així que com a molt, repensareu com mantenir el sistema actual, que us ha col·locat allà on esteu. I ja us està be. Redisenyar: Primer voleu repensar per a després redisenyar el mateix sistema. No hi haurà cap rediseny suficientment trencador com per solucionar els problemes econòmics mundials. Aquest rediseny, n’estic segur, no naixerà a Davos, sinó de reunions i fòrums molt més terrenals, molt més propers a la gent i als seus problemes. I Reconstruir. Aquí és on se us veu el “plumero”. Voleu seguir fent el mateix de sempre. Construir, construir i construir, que vol dir consumir, consumir i consumir. No sé a la resta del món, però aquí a la península, el construir ens ha portat a la cua d’Europa.
I mentre a Davos inventen lemes d’allò més pomposos però molt genèrics i poc concrets, la societat civil fa anys que treballa amb unes altres 3R més concretes i útils per al dia a dia. Reduir, Reciclar i Reutilitzar. Hem de reduir el consum actual, que a totes totes és exagerat i insostenible. Què tal un decreixement? Després hem d’intentar reutilitzar les coses que consumim. Hem d’allargar la vida dels objectes i hem d’acabar amb la cultura d’un sol ús. Prou d’utilitzar i llençar. I per últim, i en el supòsit de que les coses no es puguin reutilitzar, les hem de reciclar.
Uns parlem i fan cimeres i els demés treballen i actuen
diumenge, 24 de gener del 2010
Aldaia potencia la intermodalitat cavall - bicicleta
dissabte, 23 de gener del 2010
Lectures per a començar l'any
dimecres, 13 de gener del 2010
BURROcràcia
diumenge, 3 de gener del 2010
S'acosten dates règies
divendres, 1 de gener del 2010
l'AVE i Cristiano Ronaldo
dissabte, 26 de desembre del 2009
Amb el solstici d'hivern arriba la Neus
dilluns, 14 de desembre del 2009
Èxit social, fracàs polític
diumenge, 13 de desembre del 2009
Buscando a Eric, de Ken Loach
dilluns, 7 de desembre del 2009
Contenidors urbans sense contingut
dimecres, 2 de desembre del 2009
Contra les bicicletes a cops de martell

