dimecres, 30 de novembre del 2011

L'ordenança de circulació a València

Llegeixo al diari, que la policia local de València està multant als ciclistes que incompleixin l’ordenança de circulació. Es a dir, que a partir d’avui, la policia pot multar a un ciclista per no portar aparells reflectants de nit, per circular per les voreres, per circular pel carril bus (Art.36) o per lligar la bicicleta al mobiliari urbà (Art.40).
Es pot discutir si l’ordenança està ben redactada o no o si serveix per potenciar i fomentar l’ús de la bicicleta. Ara bé, un cop aprovada, és legítim que la policia multi als ciclistes que la incompleixen. Podem estar o no d'acord, però és la llei.
El que jo demano des d’aquestes línies és que la policia faci complir l’ordenança de circulació a tots els usuaris, conductors de cotxes també. Es a dir, que no només multi a ciclistes, sinó que també multi als conductors de cotxes que incompleixen l’ordenança, per exemple circulant a més de 50Km/h. per les vies urbanes, rondes incloses (Art.20), circulant pel carril bus (Art.8), estacionant en doble fila (Art.53), avançant a una bicicleta deixant menys de 1,5 metres (Art. 41), etc.
Si fem complir l’ordenança de circulació (com ha de ser) complim-la tots, no només les bicis. El que no pot ser és que només es demani a una part de la societat complir amb la llei mentre la resta pot fer i desfer amb total impunitat.



Adjunto ordenança de circulació de València i algunes noticies relacionades:

dimarts, 29 de novembre del 2011

La llei electoral

Comença a cansar-me la cançoneta de que cal canviar la llei electoral. I em comença a cansar perquè a aquestes alçades és un fet que demana tothom per raons i objectius ben diferents i crec que la qüestió és tant complicada que no es pot banalitzar.
L’actual llei electoral es basa en circumscripcions, que corresponen amb les províncies i a cada una d’elles li pertoca un número determinat de Diputats. L’article 68 de la constitució espanyola diu que la llei electoral distribuirà el número total de Diputats (un màxim de 400) assignant una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuint els demés en proporció a la població.
Aquest principi és el que garanteix que cada província tingui representació parlamentaria. Si dividíssim els 350 diputats entre els 35 milions d’electors, fent d’Espanya una circumscripció única, obtindré un diputat costaria 100.000 vots. Ceuta, Melilla, Terol o Soria no tindrien representació parlamentaria i províncies com Lleida, Girona o Castelló en veurien disminuïda la seva. En canvi, les quatre províncies més poblades (Barcelona, Madrid, València i Sevilla) coparien el 33% dels diputats del congrés.
Si fem d’Espanya una circumscripció única centrarem l’atenció política en les zones urbanes més poblades i desatendrem les zones rurals i de muntanya. Compte amb la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats. En el cas de Catalunya, el pes de l’àrea metropolitana de Barcelona seria aclaparador. Actualment el 65% dels diputats de Catalunya són escollits a la circumscripció de Barcelona (que ja és). Si féssim d’Espanya una circumscripció única, a Barcelona s’escollirien el 77% dels Diputats que per població li pertocarien a Catalunya. Qui faria campanya a Sort? I a la Seu d’Urgell? I a Tortosa?.
Al País Valencià la situació no seria tant desigual al existir dos àrees metropolitanes importants (València i Alacant), però Castelló perdria un Diputat i l’escletxa entre províncies s’aixamplaria.
Un altre tema important de la llei electoral (i que molesta a UPyD) és que la fórmula existent permet accedir al Parlament amb grup propi a partits polítics nacionalistes, que només tenen representació parlamentaria en algunes províncies. En aquest cas la llei també és clara. Tindrà grup parlamentari propi aquell partit que obtingui un 5% dels vots o un 5% dels vots en totes les circumscripcions on es presenti. Es a dir, que CiU té grup propi perquè té més d’un 5% dels vots a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i UPyD no el té perquè no ha arribat al 5% dels vots.
La senyora Rosa Diez es queixa de que amb 1 milió de vots no té grup parlamentari propi i que tant sols obté 5 diputats quant li pertocarien, amb circumscripció única, 10 o 11. Bé, d’això se’n diu demagògia, doncs allà on s’ha presentat i li ha anat be, sempre ha estat la quarta força. En altres llocs ni això (8ª força a Catalunya amb només 30.000 vots). I jo em pregunto: Un partit polític que en algunes circumscripcions és la vuitena força, ha de tenir grup parlamentari propi? O es preferible que tingui grup parlamentari propi un partit nacionalista que ha guanyat les eleccions en les seves circumscripcions (CiU, AMAIUR, PNV, CC....) i que representa la voluntat d’aquell territori? Canviar la llei electoral per convertir Espanya en circumscripció única implica canviar el model d’Estat. Passar d’un model plurinacional (on es dona representació als diferents territoris) a un model centralista i unitari. Jo ho tinc clar, però per resoldre això caldria un debat sobre el model d’Estat, que tal i com estan les coses, en Rajoy no encetarà.
A part de la circumscripció única, segurament hi ha altres variants per canviar la llei electoral. Seria òptim que la llei mantingués la representació actual dels partits nacionalistes (AMAIUR, CiU, ERC, Compromís, PNV, CC...) a la vegada que donés més pes als partits minoritaris d’àmbit espanyol (IU, UpYD, EQUO, PACMA). Així aconseguiríem tenir un congrés més plural (que no fragmentat), i més difícil de gestionar per als dos partits majoritaris, raó per la qual seguirem molts anys amb el model electoral que tenim.
Be companys, tant sols pretenia escriure unes reflexions per a que quan sentim que es vol canviar la llei electoral, tinguem clar que la qüestió no és senzilla ni banal, com pretén fer-nos veure algú.
                      

dimarts, 22 de novembre del 2011

President Rajoy. Llobarro o llop amb pell d'ovella?

Ja està. El que semblava inevitable s’ha fet realitat i el llobarro (o el llop amb pell d’ovella, el temps dirà) d’en Mariano Rajoy ja és el President del Govern espanyol.
El PP ha arrasat en les eleccions del passat dia 20 de novembre i governarà amb una majoria absoluta demolidora. 186 diputats front als 110 del PSOE. La tercera força serà CiU amb 16 diputats i la quarta IU amb 11. El PP ha obtingut 10,83 milions de vots mentre que el PSOE n’ha obtingut 6,97. I amb aquestes dades es poden començar a fer les primeres reflexions.
El PP ha obtingut tant sols 552.000 vots més que en les eleccions del 2008. Aquest mig milió de vots li ha permès passar de l’oposició a governar el país amb majoria absoluta. Per què? Principalment perquè el PSOE ha perdut 4.300.000 vots. En Mariano Rajoy és President per demèrits del PSOE i no pas per mèrits propis.
I un tema important. La participació ha estat del 71%, tres punts inferior a la registrada en les eleccions del 2008. Amb aquesta abstenció tenim que el PP governarà amb majoria absoluta (farà i desfarà a plaer) amb tant sols el 31% del suport de la població amb edat de votar. De cada 10 espanyols, tant sols 3 han votat al PP. Compte amb aquesta dada.
Però bé, deixant de banda la guerra dels dos grans, anem a per temes més interessants. Hem trec el barrat davant la lliçó del poble Basc. ETA ha deixat les armes (falta la dissolució de la banda i l’entrega de les armes) i AMAIUR ha tret 7 Diputats (un més que el PNV) aconseguint un suport de més de 330.000 persones (24% de l’electorat d’Euskadi). Simplement espectacular. S’haurà de veure com gestionen el nou mapa polític d’Euskadi tant en Patxi López com en Rajoy. El primer té els dies comptats i al segon li demanem responsabilitat política, perquè ves a saber si li tocarà gestionar la fi d’ETA amb un Lendakari de Batasuna (AMAIUR o BILDU).
A Catalunya CiU ha guanyat unes eleccions generals per primera vegada, aprofitant el daltabaix socialista. El que passa és que les aspiracions sobiranistes surten, al meu entendre, malferides. El PP ha guanyat tres diputats (n’aconsegueix 11) i es consolida com a tercera força. Només un 23% de la població (vots més abstenció) ha votat CiU o ERC. Lluny del panorama basc, on més del 47% ha votat AMAIUR + PNV. A més a més CiU perd la possibilitat de condicionar el govern de Rajoy, així que la feina d’en Duran a Madrid serà del tot inútil. Ara en Mas es farà amic d’ERC i es dedicarà a demanar totes les coses que no hagués demanat si en Rajoy hagués necessitat el suport dels convergents. Catalunya té per davant 4 anys difícils.
Al País Valencià el PP ha obtingut un diputat més tot i perdre 30.000 vots. De nou el daltabaix socialista, que ha perdut 430.000 vots, ha fet bo i guanyador al PP. El més interessant de tot però, és que tant Compromís-Q com Esquerra Unida del País Valencià aconsegueixen representació parlamentaria.
És una llàstima que aquesta legislatura, amb un parlament més plural des del punt de vista dels partits representats (i no fragmentat com diuen els mitjans de comunicació) estigui governat per una majoria absoluta del PP. Compte que venen maldades!


dilluns, 14 de novembre del 2011

L'Urdangarin i la Fundación Nóos. Fent camí cap a la República.


Que content que estic. Dos post en contra de la Monarquia en menys d’un mes! I es que cada vegada són més sapastres aquest de sang blava. Si segueixen així, en breu albirarem la III República.
Dins de les investigacions del cas Palma Arena, la fiscalia ha demanat investigar la Fundación Nóos, presidida pel gendre del rei, l’Iñaki Urdangarin. Es veu que aquesta fundació ha rebut 4 milions d’euros per organitzar esdeveniments ficticis. El govern balear li va pagar 2,3 milions d’euros per organitzar dos congressos esportius que no es van fer mai (any 2005 i 2006) i la Generalitat Valenciana li va pagar 1,7 milions d’euros per organitzar, entre el 2004 i el 2006, el Valencia Summit, que tampoc es va fer mai (i si s’hagués arribat a fer, el preu estava completament fora de mercat).
La meva pregunta és: Per que un tipo que té la vida assegurada, suca la pota d’aquesta manera? L’Urdangarin i la seva dona, la filla del rei, tenen la vida assegurada, però porten un tren de vida (i han de mantenir unes aparences) que els obliga a treballar, i com no en saben, viuen de les influències que els aporta ser familiars directe del rei.  La solució fàcil és muntar una fundació per assessorar a qui vulgui pagar una quantitat fora de mercat per tal de tenir accés al rei. I qui ha picat? El govern Balear i Valencià del PP, que han regalat 4 milions d’euros nostres a l’entorn del rei.
Doncs bé, estic molt content de que la fiscalia hagi obert una investigació a la Fundación Nóos i de que casos com aquests es facin públics. I espero i desitjo que si finalment es demostra que el senyor Urdangarin ha comès un delicte, caigui sobre ell tot el pes de la llei. I m’agradaria també que aquesta llei caigués sobre els familiars directes del rei (l’Elena, per exemple), que també tenen negocis de dubtosa legalitat i la premsa els encobreix per por i per manca de llibertat d’expressió. 
I també hem de demanar responsabilitat política i penal als polítics que han acceptat i pagat aquests contractes sabent que la feina no s’ha fet. No és de rebut que la Generalitat pagui a l'Urdangarin 1,7 milions per no fer res i milers de persones i empreses del País Valencià es quedin sense cobrar la feina feta.
Potser amb casos com aquest i si la premsa finalment perd la por a denunciar les irregularitats comeses per una família reial que ens costa una barbaritat de milions d’euros a l’any, aviat la població es preguntarà si no viuríem millor sent una república.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Les eleccions del 20N 2011


Feia temps que unes eleccions no es presentaven tant descafeïnades com les del proper 20 de novembre. Mariano Rajoy y el PP arrasaran i guanyaran les eleccions al parlament espanyol probablement amb majoria absoluta. De fet, l’única sorpresa que hi pot haver la nit electoral es que el PP no tingui majoria absoluta. Això, per al PSOE i sobretot per a CiU seria una gran victòria.
El PSOE ha presentat un candidat vàlid, més preparat i amb més recursos que en Zapatero, però no té res a fer i ell (i el PSOE) ho sap. En Rubalcaba ha acceptat fer de màrtir i dirigir al socialisme espanyol a través del desert que li tocarà viure els propers anys. És un home que porta més anys que Matussalem ficat en la cúpula dirigent socialista i sap que el seu tren ja ha passat. A més a més té una campanya electoral complicada, doncs està proposant iniciatives interessants però se li retreu dia si dia també que no les hagi aplicat durant aquesta legislatura.
CiU segueix instal·lada en aquesta dualitat extrema, a cavall entre la dreta espanyolista del PP i l’independentisme d’ERC. No és de rebut que CiU esperi a tancar un acord de govern al parlament de Catalunya al resultat que es doni el 20N a Madrid. Si Rajoy no obté majoria absoluta, en Mas farà president a en Rajoy i aquest li facilitarà la feina a Catalunya (parlant català en la intimitat). I ja veureu com ningú parlarà de pacte fiscal. Ara bé, si en Rajoy arrasa el 20N  i no necessita de CiU, en Mas adoptarà el discurs més nacionalista i es farà acompanyar per ERC al Parlament català. Ja tenim una edat i ja ho hem vist anteriorment. És a dir, que a CiU tant se li’n fot els ideals polítics i la independència de Catalunya. Governa mitjançant el xantatge polític al govern espanyol que el necessita. I si no el necessiten es transforma en independentista. No entenc als independentistes que voten a CiU.
A València tampoc passaran grans coses. El PP arrasarà com ja va sent costum i tant sols ens queda la il·lusió per veure si Compromís (que afegeix a Equo a la coalició), manté els bons resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques. És a dir, que esperem que com a mínim al País Valencià li surti un granet al cul del PP. I que piqui!
Per cert, on s’han amagat els del 15M? Els estan silenciant mediàticament o no s’han posat d’acord per a fer-se forts durant la campanya? Sigui com sigui, la campanya és avorrida com sempre i encara no he sentit cap proposta relacionada amb la millora de la qualitat democràtica del país. Es veu que això no va ni amb el PSOE ni amb el PP.
I ja està. Rajoy President. Un home que després de perdre dos eleccions es convertirà en president no per mèrits seus sino per demèrits dels altres i sobretot, per una crisis econòmica que ha tombat a tots els governs europeus que han celebrat eleccions del 2009 ençà. Rajoy serà president per avorriment. En les darreres eleccions al parlament espanyol, una de les frases que utilitzava l’equip d’en Rajoy en campanya era “lo bueno està por llegar”.  Doncs això, agafeu-vos fort que venen maldades!

divendres, 4 de novembre del 2011

Grècia, de l'objecció fiscal al referèndum

Fa aproximadament 10 dies vaig llegir que els grecs han decidit no pagar impostos. Després de veure com el govern els ha retallat drets, sous i augmentat la jornada laboral per poder pagar el rescat demanat a Europa per fer front a la crisis financera (originada per una mala gestió dels bancs que segueixen guanyant molts diners), la ciutadania ha dit prou i ha decidit fer objecció fiscal total (no pagar impostos).
Jo sempre he estat favorable als impostos. Jo pago uns impostos per a que l’Estat em doni uns serveis bàsics de qualitat: Sanitat, educació, transport... i el fet de pagar-los em dona el dret a reclamar aquests serveis, que han de ser universals (tant per a rics com per a pobres). Però fa temps que existeixen moviments que defensen l’objecció fiscal com un dret per mostrar-se en contra de les decisions d’un govern. Al S XIX, Thoreau escrivia “Del deure de la desobediència civil” on explicava que es negava a pagar els impostos a un govern esclavista i que promovia la guerra contra Mèxic. Actualment existeix el moviment d’objecció fiscal consistent en no pagar, en la declaració de la Renda, la part proporcional al pressupost destinat al Ministeri de Defensa. Però ara els grecs van un pas més enllà i es neguen a pagar cap tipus d’impost.
Què passa quan l’estat augmenta els impostos per fer front a un rescat? Ha de pagar la societat més impostos per culpa de la mala gestió privada d’un banc o pública d’una caixa? Encara que soni a tòpic és així: No podem privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. I per no socialitzar les pèrdues, els grecs han decidit no pagar impostos, el que col•loca al govern grec en una delicada situació.
Què pot fer un govern si 1.000.000 de persones no paguen impostos? Multar-los a tots? Tancar-los a la presó? Crec que és una molt bona mesura (i moralment legitima) per pressionar als governs i que entenguin que la ciutadania no vol carregar amb la responsabilitat d’una mala gestió privada i pública. Si la mesura es perllonga en el temps i la massa social que deixa de pagar impostos augmenta, l’estat col•lapsarà. Què podrà fer l’estat per evitar aquesta deriva? Deixar caure els bancs, no salvar-los i dedicar els diners del rescat en coses més productives. O potser és necessari fer caure un estat per a que aquest pugui reinventar-se políticament i sortir de la crisis per un camí completament nou i innovador.
És en aquest punt quan el Primer Ministre Papandreu ha decidit realitzar un referèndum per preguntar als Grecs si accepten o no el rescat. Un resultat afirmatiu deixaria les coses com estan i garantitzaria que els funcionaris grecs i els pensionistes podrien cobrar els pròxims mesos, doncs arribarien el 8.000 milions de la UE. Un no deixaria als bancs francesos i alemanys sense cobrar, Grècia possiblement hauria de sortir de l’euro i tornar al dracma i s’obriria una nova via (incerta però licita) per a la sortida de Grècia de la crisis. I veient la reacció airada de Sarkozy i Merkel contra la proposta de referèndum, crec que aquesta segona opció guanya partidaris. “Els bancs pagarien la seva imprudència; la imprudència d'haver deixat diners a algú que ja sabien que no es comportava bé. Però com que a curt termini els donava uns interessos molt alts, pensaven: ara els els deixem i del que passi demà ja ens en preocuparem demà passat” (Muriel Casals, Economista UAB).
Podrà Grècia gestionar la crsisi de forma sobirana, o claudicarà a les presions franceses i alemanes? Realitzarà el referèndum o no?


Web Objecció fiscal: http://www.objecciofiscal.org/
http://www.vilaweb.cat/noticia/3945210/20111103/passaria-grecia-sortis-leuro.html