dimarts, 31 de maig del 2011

Reflexions postelectorals: Futur fosc amb alguna petita escletxa de llum

He intentat reflexionar sobre el resultat de les eleccions i no hi veig molta llum. El PP ha arrasat al País Valencià de forma contundent. Sense pal·liatius. Hi ha optimistes que diuen que això és l’inici del fi, que el PP ha començat a perdre vots (70.000, 30.000 dels quals ha València). Jo tant sols veig que governarà amb majoria absoluta la Generalitat i les tres capitals de província. I el PSPV ha perdut més de 200.000 vots.

L’única cosa per a celebrar és que el PP i el PSPV no estaran sols a les Corts. La coalició Comprimís i EUPV hi estaran representats. El mateix passarà a l’ajuntament de València. Espero que això serveixi per a que el PP es trobi amb una oposició ferma, constructiva i coherent, que obligui a la dreta ha haver de discutir i defensar tot el que proposa i aprova.

A partir d’ara m’agradarà veure com el PP gestiona el govern d’un País Valencià amb més d’un 20% d’aturats i sense indicis de sortir aviat d’una profunda crisis econòmica. Crec, sincerament, que el pitjor està per arribar.

A més, haurem de veure com reacciona en Camps quan el jutgi el condemni per corrupció, a ell o als seus col·laboradors. Jo crec que dimitirà dient que el condemnen els socialistes, però que el poble valencià, a les urnes, l’ha absolt. Ens esperen temps difícils, molt difícils!

A Catalunya la cosa tampoc està per llançar coets. En un moment de profunda crisi econòmica i amb un percentatge d’atur proper al 20%, l’entrada d’un govern de dretes no és esperançador per als drets socials. Ja veurem com en Mas dirigeix l’hegemonia convergent a tota Catalunya. I compte amb la pujada de Plataforma per Catalunya. En temps de crisi el discurs xenòfob funciona i al senyor Anglada (i al PP de Badalona) li ha donat bons resultats.

I una cosa per a celebrar. El resultat obtingut per Bildu és un clar indicador de la voluntat del poble Basc. Diran el que voldran, però a Bildu l’han votat 276.000 persones (el 25% dels electors), gairebé el mateix percentatge que al PNV (30%). A aquesta quantitat de gent no se li pot negar l’opció de votar a una formació abertzale. Espero que això sigui l’inici d’un període de normalitat política que porti a la fi del terrorisme d’ETA. Si obrim la via política, facilitem el tancament de la via armada.

dilluns, 16 de maig del 2011

Eleccions 2011. Propostes de mobilitat per a la ciutat de València

A continuació us faig arribar les propostes del PP, PSPV i Compromís per a millorar la mobilitat a la ciutat de València. Aquestes s'han extret dels corresponents programes electorals. En alguns casos, m'he permés la llicència d'afegir un comentari al final de la proposta (en cursiva).


PP- Valencia Comunicada

Ampliar las medidas puestas en marcha en materia de movilidad sostenible, enfocadas a reducir el tráfico rodado en Valencia, mediante el fomento del transporte público, el uso de la bicicleta y del incremento de zonas peatonales.

Impulsar la promoción de un Plan Municipal de Movilidad, con el fin de unir esfuerzos entre las instituciones con competencia en este ámbito.(Impulsar la promoció de un PMUS vol dir licitar-lo, adjudicar-lo i executar-lo? Deurien ser més clars. Redactar i aprovar un PMUS!

Crear una web de la movilidad en Valencia, a través de la que los ciudadanos podrán acceder a la información sobre la red de autobuses de la EMT y Metro Valencia, carril bici y aparcamientos y conocer las opciones de desplazamiento.

Rediseñar y modernizar la red de líneas de la EMT mejorando y simplificando los itinerarios y optimizando los recursos para dar el mejor servicio de forma eficiente a los ciudadanos. (Redissenyar i eficiència si, reduïr quilòmetres per estalviar costos no)

Desarrollar la plena integración tarifaria con el resto del transporte público que atiende las necesidades de desplazamiento de los valencianos en nuestra ciudad.

Continuaremos conquistando nuevos espacios para los ciudadanos que deseen desplazarse caminando por la ciudad, con itinerarios peatonales que favorezcan su movilidad

Desarrollar nuevos itinerarios ciclistas y ampliar las ciclocalles

Tras su implantación en el centro, extender la Zona 30 a otros ámbitos, con el fin de mejorar la circulación interior de los barrios y favorecer el tránsito ciclista

Estudiar fórmulas que permitan reordenar el tráfico haciendo convivir la circulación de vehículos de motor y de bicicletas, evitando la invasión de las aceras por los ciclistas

Ampliar el alcance de Valenbici a toda la ciudad.

Crear la Agencia Municipal de la Bicicleta, como órgano de coordinación que integre las actuaciones relativas a la movilidad en bicicleta, promocionando este medio de transporte y el seguimiento y mejora de las infraestructuras ciclistas

Facilitar a los ciudadanos la recuperación de su bicicleta, en caso de robo, a través de un chip, conectado con la base de datos de la Policía Local

Crearemos nuevos aparcamientos subterráneos en los barrios donde sea necesario para ampliar esta dotación para residentes.(Els que s'han fet fins ara estan mig buits. Si no s'atura la doble fila, fer aparcaments soterrats es tirar els diners)


Continuaremos la implantación de la zona naranja en otros barrios de la ciudad con escasez de plazas de aparcamiento para residentes.

Circulación fluida, ecológica y segura: Ampliación puente avenida del Cid sobre la V-30, ampliación tercer carril A-3, ampliación V-30, ampliación V-21 y ampliación puente Ausias March.(La gran proposta. Aqui se'ls veu el plumero. Circulació fluida i ecològica? Què vol dir aixó? Ampliació d'un munt de grans vies i ponts?)


PSPV – Movilidad Sostenible

Elaboraremos un Plan de Movilidad Sostenible. El Plan de incluirá una amplia red de itinerarios verdes peatonales y la ampliación de aceras y calles exclusivas para el peatón que permitan plantar 100.000 nuevos árboles. Ni una calle sin árboles. (Què fem, un PMUS o plantem arbres?. Una mica de serietat no?)

Elaboraremos un Plan de Aparcamientos que contemple la creación de aparcamientos disuasorios en los accesos a la ciudad, conectado con otros modos de trasporte sostenible como el transporte público o en bicicleta, así como aparcamientos para residentes en el casco urbano, gestionados por AUMSA y vendidos a precio de coste.

Desarrollaremos programas de concienciación ciudadana para modificar sus actuales hábitos de transporte y fomentar un cambio en el actual modelo de movilidad.

Ampliaremos de la red de transporte público colectivo así, como su horario.


Desarrollaremos medios de transporte público colectivos específicos para acceder a los centros de estudios, hospitales, centros municipales y otros centros que producen gran cantidad de desplazamientos, así como lugares de interés turístico.


Adecuaremos el transporte público de la EMT para facilitar la movilidad de las mujeres, fomentando la interconexión del transporte con el área metropolitana.(Actualment els perfils d'usuari de la EMT són els jubilats i les dones)

Impulsaremos el uso de la bicicleta y transporte público como solución óptima al transporte urbano.

Adoptaremos una normativa de diseño integral homogéneo para mejorar la seguridad en todos los cruces donde incida un carril bici o itinerario ciclista, de forma que éste quede visible y diferenciado del entorno.

Crearemos aparcamientos para bicicletas, especialmente en todos los centros públicos dependientes de las administraciones y en centros educativos, así como en paradas o estaciones de medios de transporte público colectivo, con el fin de facilitar el intercambio modal.

Promoveremos el uso adecuado de la bicicleta creando una verdadera red de carril bici continua, conectada en toda su extensión, situada preferentemente sobre la calzada, segregada de la circulación y segura.

Regularemos y revisaremos la actual ordenanza municipal ciclista. Regularemos y mejoraremos el funcionamiento del actual sistema de préstamo municipal de bicicletas, Valenbisi.

Restringiremos el acceso al vehículo privado al centro histórico de la ciudad

Fomentaremos los vehículos energéticamente más eficientes o de combustibles alternativos, sobre todo, en los vehículos oficiales de los organismos municipales. Por ellos sustituiremos toda la flota de vehículos oficiales por vehículos eléctricos.

Llevaremos a cabo un Plan de Impulso del Vehículo Eléctrico, acompañado por un Programa de Infraestructuras que planificará puntos de recarga por toda la ciudad.

Reduciremos la flota de vehículos oficiales

Reduciremos el espacio destinado a la circulación de vehículos privados para el aumento de espacio para los peatones y los carriles bici, especialmente en las grandes vías de la ciudad.(Reduireu un carril a Giorgieta? A les Grans Vies? No us ho creieu!)

Eliminaremos todas las pasarelas actuales de las grandes vías para garantizar la comunicación peatonal de las personas entre los diferentes barrios.(Si, i com creuem l'avinguda del Cid? Amb un semàfor de vianants amb verd suficient per a creuar 20 carrils?)

Fomentaremos el comercio en los barrios para evitar el máximo de desplazamientos.

Fomentaremos los aparcamientos en el extrarradio de la ciudad con conexión directa con trasporte público y con el servicio Valenbisi.

Estableceremos medidas disuasorias para el uso de los vehículos privados en las calles, barrios o conjunto de la ciudad, como la implantación de áreas de prioridad peatonal, áreas de prioridad residencial, de acceso restringido, áreas 30, etc.

Calmaremos el tráfico mediante la implantación de dispositivos destinados a controlar y reducir la velocidad de los vehículos y mejorar la seguridad de los peatones.

Nos comprometemos a mantener el carácter de servicio público de la empresa municipal EMT a partir de su conclusión en el año 2014 en las condiciones actuales.

Nos comprometemos a negociar con el Gobierno de la Nación y la Generalitat Valenciana subvenciones al transporte público al nivel adecuado que garantice la sostenibilidad económica.

Implantaremos la línea 37 de la EMT por las rondas externas de la ciudad para que conecte la Nueva Fe con todos los barrios de la ciudad y sirva para dar servicios a otros centros de actividad ciudadana.(La Orbital ja funciona. Feu tard)

Dotaremos de un mayor número de autobuses y de los conductores necesarios las líneas donde se han prolongado los recorridos para dar servicio a zonas de expansión urbana, pedanías y polígonos industriales o de nuevas dotaciones, como los casos de las líneas 8, 18 y 64 hasta la Nueva Fe.(Potser no calen més autobusos, sinó una major velocitat comercial)

Instaremos a la Generalitat Valenciana, a través de FGV, a concluir la red de metro y tranvía prevista en El Plan de Infraestructuras Estratégicas 2010-2020 (Però si ningú té un duro. Qui ho pagarà?)

Impulsaremos la creación de Caminos Escolares, consistentes en hacer del itinerario de ir o volver de la escuela a casa un entorno seguro, acogedor y formativo.

Creación del pacto por la movilidad y del consejo consultivo de la movilidad.


Compromís. Sostenibilidad

Puesta en marcha de Planes de Movilidad Sostenible y Transporte Público de calidad. Puesta en marcha de un Plan de Movilidad Segura, que se fije como objetivo prioritario el cumplimiento del límite de velocidad de 50Km/h (Podriem ser més ambiciosos no?)

Creación de una tarjeta para el transporte público en València para estudiantes y personas paradas a precio simbólico (I qui paga el dèficit? La gratuitat del transport públic no comporta un augment de la demanda)

Potenciación de los transportes colectivos en el ámbito del trabajo, sobretodo hacia los numerosos polígonos industriales

El incremento del número de autobuses que circulan para mejorar la frecuencia de paso y la extensión notable del horario del servicio (No calen més autobusos. Cal augmentar la velocitat comercial)

La eliminación de la doble fila y los aparcamientos en el carril bus (per fi una mica de llum!)

La modificación de la percepción del transporte público como un transporte de baja calidad, reservado a mayores, estudiantes y clase baja, para convertirlo en un transporte competitivo, eficiente y seguro

Aprobación de un Plan Rector de la Bicicleta y creación de la oficina municipal de la bicicleta

Reconversión de los actuales carriles bici, poco funcionales por estar la mayoría de ellos en acera, en vías ciclistas. Ampliación y finalización de la red de vías ciclistas, para que llegue a las grandes vías y a las avenidas de la ciudad, hasta alcanzar una verdadera red capilar.

Potenciación y extensión del Valenbisi.

Promoción del uso masivo de la bicicleta en las áreas urbanas, en combinación con los otros transportes públicos

Instalación de aparcabicis en número suficiente de acuerdo con la demanda creciente

Peatonalización gradual de amplias áreas de las ciudades, especialmente los barrios históricos.

Zona30: hacerla efectiva con la instalación de los renombrados guardias dormidos (badenes) que obligan a reducir la velocidad de los coches, sin necesidad de implantar complicados y caros sistemas electrónicos de detección (radares o semejantes); ampliar el radio de acción de la zona 30 a otros barrios, primer paso hacia la peatonalización de estos. (Una mica de tecnologia no fa mal!)

Tarjetas de aparcamiento para residentes, la renombrada tarjeta naranja, que permita reservar plazas a los ciudadanos que habitan en su barrio a precios asequibles.

Potenciación de modalidades de transporte colectivo tipo car sharing

Implantación de medidas fiscales que primen los transportes menos contaminantes y que castiguen los vehículos de gran cilindrada que emiten más CO2.

Creación de un ticket único integrado en toda el área metropolitana, entre autobuses, metro y tranvías.

Creación de la concejalía de Espacio Público, movilidad y Sostenibilidad (Bàsic)

diumenge, 15 de maig del 2011

Contra la indiferència

Ara que el PP tornarà a guanyar les eleccions autonòmiques al País Valencià amb majoria absoluta, em ve de gust ressenyar-vos un llibre que convida a la reflexió, no sé si per a fer-nos conscients de que tot està perdut o potser per, a través de la raó crítica, veure enmig de la foscor una escletxa de llum.

El llibre porta per títol “Contra la indiferencia” i l’ha escrit el filòsof Josep Ramoneda. És un llibre difícil, on a partir de la política, l’estètica i la ètica es reflexiona sobre el paper de l’individu en la societat actual i la seva capacitat per pensar i decidir per si mateix (emancipació humana).

La primera part del llibre (política) m’ha agradat molt. Fa un repàs històric al paper que va tenir la il·lustració, Maquiavel i Kant en la definició de l’individu modern. Com aquesta etapa històrica va assentar les bases de les democràcies modernes i com, a poc a poc, les hem anat transformant, empobrint i destruint en nom de la seguretat (enfront un enemic comú – islamisme radical) i de l’economia capitalista. I contra aquests dogmes, ningú ha alçat la veu. Ans al contrari, ha regnat la indiferència, el principal totalitarisme del segle XXI. (Ja ho cantaven els Hechos contra el Decoro: “la nueva forma de censura es el consenso”)

La segona part del llibre (estètica) l’he trobat una mica fluixa. Hi ha un diccionari sobre el malestar en la cultura i un assaig sobre el teatre, com a element simbòlic per a recuperar el paper de la paraula en una societat que accepta acríticament els dogmes que li cauen de dalt.

En la tercera part del llibre (ética) hi ha un assaig lúcid sobre la llibertat d’expressió i la Pau, dos elements en boca de tothom però malinterpretats. La llibertat d’expressió moltes vegades la eliminem per por a ofendre i “on només s’admet una paraula no cap altre cosa que la dominació”. I la paraula Pau, tant utilitzada i tant maltractada. “La pau és una condició però l’objectiu és la llibertat, doncs l’absència de guerra no és garantia de Pau, a vegades només ho és de dominació. Per això la llibertat és un valor superior a la Pau”. I per això sempre ens parlen de Pau, mai de llibertat.

Finalment el llibre acaba amb un epíleg, on en Ramoneda, després de criticar severament la mercantilització de la societat i la dissolució de la democràcia en l’individualisme, demana transformar la irritació en indignació i aquesta en política. L’autor defineix el llibre com un manifest, escrit amb la intenció de que la societat torni a pensar en termes de projecte.

El dubte que em sorgeix a mi és com despertar consciències, com transformar aquesta indiferència (que farà guanyar al PP per majoria absoluta) en irritació i després en indignació. No sé si ja és massa tard. O potser ens cal estar encara molt pitjor per a que la societat desperti.

Contra la indiferencia (2010). Josep Ramoneda. Ed. Galaxia Gutenberg.

dimecres, 11 de maig del 2011

Una multa contra tots

Editorial conjunt dels mitjans de comunicació en solidaritat amb ACPV.
El 17 de febrer Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a suspendre les emissions de TV3 al País Valencià, després de vint-i-sis anys. En tots aquests anys TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normal al País Valencià, i s'hi havia distingit per la qualitat i com una de les poques ofertes audiovisuals en català. Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, d'obrir un seguit d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El mes d’octubre de l'any passat ACPV ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara n'ha de pagar dues més, que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagats 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre, la continuïtat de la qual pot posar en perill. Durant aquests quatre anys Acció Cultural ha coordinat l’amplíssim suport a TV3 de País Valencià, fins a l’èxit de la manifestació de València del 16 d’abril proppassat. També cal recordar les 651.650 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) 'Televisió sense Fronteres' per a legalitzar la recepció de totes les televisions en català al conjunt del domini lingüístic, i que ara pot entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol. Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat al Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents, si no vol que li embarguin els comptes corrents i béns mobles i immobles. En aquesta greu situació, el nostre deure és de contribuir a pagar col·lectivament una multa que, en realitat, castiga tots els qui creiem en la pluralitat informativa i en la llibertat d’expressió. Per això, avui uns quants mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural. De la mateixa manera que junts vam aconseguir les 651.650 signatures per la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per a assegurar la continuïtat d’Acció Cultural.

dimecres, 4 de maig del 2011

Napoli

Nàpols té un atractiu que costa d’explicar i que és difícil de percebre per al turista que fa una visita llampec. Aquesta afirmació queda confirmada quan els turistes que arriben a la capital de la Campania en creuer els diuen que se’n vagin a Pompeia enlloc de passejar per Nàpols.

Nàpols és una ciutat caòtica i cada dia més bruta. El caos circulatori és impressionant, el vianant se la juga cada vegada que creua un carrer, els semàfors hi son però no funcionen (ningú els respectaria), no hi ha cap estació adaptada, el tramvia comparteix plataforma i retencions amb els vehicles que circulen impunement pel seu espai i els trens semblen sortits d’una pel·lícula apocalíptica: Bruts, vells i sorollosos.

Si al caos circulatori li sumem la cada vegada més preocupant falta de recollida de brossa, ens trobem amb una ciutat caòtica i bruta. Molt bruta. El poc espai públic que li queda al vianant és ple de merda. Aquest any, la brutícia tirada pel carrer m’ha semblat exagerada. L’autobús que ens va portar de l’aeroport a Nàpols ens va deixar a la plaça Garibaldi. Es van obrir les portes i la vorera on havíem de baixar era plena d’escombreries i coloms que es menjaven tot allò que podien. La plaça Garibaldi, que porta 10 anys d’obres (quan a la màfia li doni la gana acabaran la feina), és un femer. Spaccanapoli, Via Toledo i la plaça del Plesbicito aguanten i mantenen el caràcter vital de la ciutat però la resta, pateix un abandó públic greu.

I si ens allunyem de Nàpols i ens endinsem en les ciutat de l’àrea metropolitana, el desastre és dantesc. El paisatge típic de Torre Annunziata, Boscotrecase, Boscoreale, Torre del Greco, Castellammare... és el d’edificis vells, bruts, estructures metàl·liques oxidades i de formigó abandonades, d’escombreries en qualsevol racó, moltes d’elles cremades pels propis ciutadans per fer-les desaparèixer.

Fa 10 anys que viatjo periòdicament a Nàpols i puc assegurar que van enrera. Enlloc de millorar van retrocedint. Els drets privats estan més o menys assegurats. La gent treballa (no sé quin percentatge d’atur hi ha però el percentatge de població treballant en negre deu ser espectacular), condueixen bons cotxes, vesteixen bé i porten bons telèfons mòbils. Es a dir, com qualsevol societat europea avançada. Ara bé, tot el que pertany a l’esfera pública, és un desastre. La recollida d’escombraries és inexistent, els transports públics són deficients, la cura per l’espai públic (places, voreres...) és nul·la.

Com a societat, els napolitans s’han acostumat a viure sense estat. A Nàpols l’estat no compleix amb els seus deures (ofertar un servei públic de qualitat). Per què? La resposta fàcil és la màfia. La màfia ho controla tot i per tant l’administració no té la capacitat econòmica ni estructural per prestar els serveis bàsics. Potser la resposta és que l’administració és part de la màfia i per tant ja li va bé que això funcioni així. Potser a bona part de la ciutadania també.

La solució per sortir d’aquesta situació és complexa. Potser hauria de sortir de la pròpia ciutadania, que es manifestés i demanés a l’administració el compliment dels deures que li pertoca.

La foto és de la plaça de Garibaldi, on es troba l'estació central de Ferrocarrils.