Carena entre l'Orella d'Ase i el Cavall Bernat, a la Murta

La Murta (i la Casella), de nou, mai defrauda. L’any passat vaig fer l’arestaque connecta l’Ouet amb l’Orella d’Ase i la Creu del Cardenal i em van faltar forces per seguir fins el Cavall Bernat (estava mig insolat un 24 de desembre) així que, aquesta vegada, volia tastar la canal que em quedava pendent i que ens permet pujar al Cavall Bernat des del pas de Sant Sofí.

Vaig començar a caminar a les 8 del matí de l’aparcament de la Murta i em vaig dirigir pel sender botànic que surt darrera de la caseta forestal cap al pas del Pobre. Aquest sender de bon matí és fosc, tranquil i silenciós. Tant sols s’escolta l’aleteig d’algun ocell que s’espanta al sentir els meus passos i fuig volant d’entre els matolls. Durant 45 minuts es recorre l’obaga de la Vall de la Murta i finalment s’arriba al pas del Pobre, el coll que antigament connectava la vall de la Murta amb la de la Casella.

El monestir de la Murta pujant cap al pas del Pobre

Des del pas del Pobre segueixo les marques del PR (grogues i blanques) que em pujaran cap a un petit altiplà al costat del pic de les Gralles. Quan arribo aquí, deixo el PR que em duria cap a la Creu del Cardenal i agafo un petit sender marcat amb un puny blau que surt cap a la dreta. Aquest sender puja fins a un petit turó des d’on es gaudeix d’una vista privilegiada de tota la carena que connecta l’Ouet amb l’Orella d’Ase, la Creu del Cardenal i el Cavall Bernat. Seguint els punts blaus recorro la carena que separa la vall de la Murta de la Casella. Paso per davant d’una fita gegant feta amb centenars de pedres, per damunt d’un profund avenc (compte) i finalment enfilo el sender que en forta pujada em durà al cim de la primera Orella d’Ase (548m., poc més d’una hora des de l’aparcament).

Panoràmica des del cim de l'Orella d'Ase

Les vistes aquí son impressionants. Darrera meu la vall de la Murta, la Casella i al fons un munt de pobles de la Ribera Alta, i davant, la Ribera Baixa, els arrossars de l’Albufera, de Cullera a Sueca, la mar mediterrània.... i un precipici de vertigen. Faig algunes fotos, esmorzo una mandarina i desfaig els meus passos per baixar del cim, fins trobar un sender que cap a la dreta em durà, seguint la carena, fins a la Creu del Cardenal (528m.) Aquí em trobo les primeres persones del dia. Un grup d’amics que ha pujat fins a la Creu per fer-se un vi de Nadal i un corredor.

Ara comença, per a mi, la novetat del dia. Baixo de la Creu del Cardenal cap al pas de Sant Sofi i enlloc de girar a l’esquerra cap al Monestir de la Murta o de girar a la dreta per fer la circular al Cavall Bernat, segueixo recte i en pujada cap a la paret de l’esperó. El sender vira lleugerament cap a l’esquerra i després d’una petita grimpada, es fa estret i aeri fins a la base de la canal. Aquesta puja fort i sovint he de fer servir les mans, però al anar prou encaixonat no hi ha sensació de perill. Em fa més por els crits que sento de la gent que hi ha al cim del Cavall Bernat que la pujada de la pròpia canal. En pocs minuts arribo al coll del Cavall Bernat. Com segueixo sentit molta gent al cim (no el veig des del coll), decideixo enfilar-me al cim de l’Esperó. És un grimpada senzilla fins a una plataforma des d’on, per darrera (costat mar), s’accedeix fàcilment al cim (534m.). Estic sol i gaudeixo d’unes vistes espectaculars. Veure el mar des d’una talaia de més de 500 metres sempre és bonic. M’assec en una pedra i contemplo el paisatge. Espero una bona estona fins que el cim del Cavall Bernat es quedi una mica més solitari. Hi ha un bon grup de gent amb barrets de pare Noel que han carregat fins al cim un cérvol de peluix enorme i fan un xivarri escandalós.

Panoràmica des de l'Esperó, amb la Creu i l'Orella a l'esquerra i el Cavall Bernat a la dreta

Carena entre l'Orella d'Ase i el Cavall Bernat

Desgrimpo l’Esperó fins al coll i pujo el tram de carena que em queda fins al cim del Cavall Bernat (568m.). Al cim queda un grup de 5-6 persones fent-se un entrepà. Ens felicitem el Nadal i segueixo el sender clar que en suau pendent baixa del Cavall Bernat cap al nord oest. El sender baixa suaument fins a un punt on la pendent es fa pronunciada i sempre que em trobo encreuaments, cap a l’esquera. Així, arribo finalment a la pista forestal, on la gent gran de la contrada aprofita per caminar en bona companyia i millor paisatge. Recorro la pista forestal cap a l’esquerra, cap al Monestir de la Murta. Baixó pel sender de la Font i de l’ermita i finalment arribo al Monestir de la Murta, un indret preciós. Del monestir, tant sols hem queda recorre la pista fins a l’aparcament.

Monestir de la Murta

Temps total: Tres hores i mitja. 10 Km. 650 m. de desnivell positiu

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/murta-pas-del-pobre-orella-dase-creu-del-cardenal-espolo-cavall-bernat-murta-156411641

Caminant el canó del Túria, de Chulilla a Gestalgar

 

Chulilla a l'esquerra i Gestalgar a la dreta, connectats pel Túria

Aquest dissabte de pont de la Puríssima hem matinat una mica i ens hem endinsat cap a la comarca dels Serrans per recórrer el canó que forma el riu Túria entre Chulilla i Gestalgar. La idea és fer el PR-CV-290 que connecta Chulilla amb Gestalgar, fent una volta circular de 15 quilòmetres. L’anada la farem per dalt, per Cherales, mentre que la tornada la farem pel sender que recórrer el canó del Túria.

Hem aparcat el cotxe a l’antic balneari de Chulilla, tancat l’any 2013 suposo que arran del brutal incendi que va afectar tota la zona l’any 2012. Comencem recorrent la pista que circula per darrera del balneari i que ens durà fins a un antic mas abandonat. Allà, un sender en lleugera baixada ens portarà fins a un antic canal d’aigua ara abandonat. Al llarg de tot el recorregut, tant d’anada com de tornada, hem vist mostres d’infraestructures hidràuliques, algunes en ús i d’altres abandonades, que mostren l’aprofitament humà del Túria al llarg dels anys. Seria interessant posar en valor totes aquestes infraestructures, consolidar les que estan abandonades i explicar, en alguns punts, que és tot aquest paisatge antròpic que ens envolta i acompanya al llarg del sender.  

Seguim caminat per la canal, que en alguns trams està en molt mal estat i, per tant, a vegades caminem per la vora i altres per dins, fins que unes marques grogues ens fan pujar a la pista forestal que ens durà a la Foia de Cherales. Aquí, una vegada deixem enrere l’aparcament de cotxes que hi ha, seguirem el sender que recórrer tot el sector d’escalada de Cherales, una magnífica paret encarada al sud que és una delícia per al dies d’hivern.

Caminant per la canal abandonada, entre el Balneari i Cherales

Ens enfilem al coll de Cherales i comencem una suau baixada per un sender clar, encara que amb poques marques del PR. El camí no té pèrdua, serpenteja passant de la solana a l’obaga cada vegada que creua un corriol. La vegetació és mediterrània, romaní, arítjol, argelagues, bruc i algun pi blanc que comença a créixer després de les flames de fa més de deu anys. Excursió per fer a l’hivern, per evitar dies de molt de sol.

Només hi ha un encreuament on ens podem equivocar. Arribem a un petit coll i veiem un sender que baixa cap al Túria i un altre que puja. Hem d’agafar aquest segon, cap a la dreta. Puja una mica però ràpidament gira cap a l’esquerra i segueix suau cap al darrer coll. Aquí, el sender baixa fort cap a Gestalgar però paga la pena, abans de baixar, acostar-se al cim de la Penya Maria, un mirador espectacular sobre el canó del Túria. Des d’allà dalt s’albira Chullilla, ben blanca, i Gestalgar, a tocar. I aigua, molta aigua allà baix, al riu. Després de les fotos de rigor, retornem al coll i en pocs minuts baixem fins a l’àrea recreativa de Penya Maria, on en unes taules de fusta fem una bona parada per a dinar.

Cim del Penya Maria, amb el canó del Túria als nostres peus i Chulilla al fons

No arribem a Gestalgar i des de l’àrea recreativa, a l’ombra de l’impressionant Penya Maria, ens endinsem al canó del Túria. Passem per l’antiga presa i en pocs metres el sender agafa una mica d’alçada, suposo que per garantir el pas en èpoques de crescuda del riu. Tot el sender transcorre en alçada, prou per damunt de la llera del llit, sota unes parets altíssimes. A vegades el sender és complica una mica i trobem unes cadenes per sentir-nos més segurs, tot i que no estan en les millors condicions de manteniment. És més segur anar a poc a poc i mirar bé on posem el peu. El sender puja i baixa per fer drecera allà on el riu fa un meandre i quan transcorre paral·lel a ell és quan s’estreta el sender. Així, i després de passar per dalt de dues grans basses amagades entre canyars, arribem a un canal en ús. Caminem per la vora procurant no caure a l’aigua i en pocs minuts el creuem a través d’un pontet que hi ha a l’alçada d’una presa d’Iberdrola. Aquí acaba el sender i ara tant sols ens queda recórrer una pista fins a la carretera que ens durà de nou al Balneari. Hi havia un pont de fusta que, a l’alçada del balneari, et permetia connectar amb la pista, però una riuada se’l va endur i no l’han reconstruït. Ens toca caminar una mica més i creuar el riu pel pont de la carretera.

Sender aeri pel canó del riu Túria

Magnífica excursió per descobriu com el riu Túra s'ha obert pas entre Chulilla i Gestalgar. A millorar, la senyalització i el manteniment de l'itinerari. I seria fantàstic desenvolupar un projecte per explicar com, al llarg dels anys, les societats han aprofitat el Túria i la seva aigua. 

Temps total: 6 hores.

Wikiloc. No és meu, però bàsicament hem seguit aquest itinerari