dimecres, 24 de gener del 2007

Ha mort Ryszard Kapuscinski

Aquest matí, fullejant un d’aquests diaris que donen al tren, m’he assabentat de la mort del periodista i escriptor polac Ryszard Kapuscinski. Jo tant sols m’he llegit un llibre seu, Eben, però em va agradar tant, que crec que des d’aleshores m’he mirat l’Àfrica amb uns altres ulls. Crec que em vaig llegir Eben a quart de Geografia, quan estava fent l’assignatura de geografia d’África. El professor ens va recomanar llegir un llibre sobre el conflicte a Sierra Leone, on es descrivia tota la problemàtica dels nens soldats, però remenant la biblioteca de casa els pares (lloc de grans troballes literàries), vaig trobar-me amb Eben. Aquest llibre descriu Àfrica defugint dels tòpics, descrivint el dia a dia de la gent i les corrupteles polítiques. Descriu el procés de descolonització, alhora que et submergeix en la vida de ciutats i pobles. És un llibre on amb senzillesa es barreja de la millor manera possible literatura geogràfica, política, històrica i periodística. Tot això feia Kapuscinki. I ho feia molt bé. Avui, a l’edat de 74 anys ha mort a Polonia. Potser és un tòpic, però per sort, quan mor un escriptor ens queden els seus llibres que, normalment, són una part importantíssima i immortal d’ells.

dimarts, 16 de gener del 2007

Tinc un nus a la panxa

Tinc un nus a la panxa que no és d’amor. Tampoc és una gastroenteritis ni una apendicitis. Aquesta ja m’he la van traure i no en puc tenir cap altra. És un dolor que físicament és suportable, però que mentalment va repicant l’estómac sense parar. Quan es fan entrevistes de treball per caviar de feina, quan has de marxar de la feina en horari laboral per fer-les, quan no pots explicar-ho a ningú i has de callar i viure amb això, comença aquest mal de panxa. Si a més a més, aquesta possibilitat de canvi de feina implica canviar de ciutat, aquest mal de panxa s’aguditza. Penses que això implica deixar la teva ciutat, els teus amics, la família, tots els temes socials que tens oberts... canviar radicalment de vida. Però quan la voluntat empeny amb força les ganes de canvi, és que hi ha quelcom que contraresta el mal de panxa. Serà l’amor?

dimecres, 10 de gener del 2007

El procés de Pau

Davant de l’atemptat d’ETA a Barajas i de la més que possible ruptura de les converses entre Govern i la banda armada, hem pregunto: · Com es pot destrossar un aparcament de cinc plantes, matar a dos persones i dir que l’alto al foc segueix vigent? No seria més coherent demanar que el procés de Pau segueixi obert? · Suportarà el Govern aquest gir d’ETA i intentarà seguir negociant o per contra s’espantarà davant la reacció de la dreta i abandonarà el procés? · Com actuarà el PP? Com influenciarà en tot aquest procés el fet que d’aquí a poc més d’un any hi hagi eleccions generals? Seran capaços de no anteposar interessos partidistes a uns interessos generals? Sovint em plantejo el problema políticomilitar del país Basc i penso que ETA fa poc per arribar a uns acords de Pau, però que els partits polítics fan molt menys encara. No es pot plantejar una negociació de Pau amb vistes a obtenir una arma electoral de cara a unes eleccions generals. Es necessita un acord entre tots els partits polítics. Un acord madur que estigui per damunt dels quatre anys de legislatura i que sigui un full de ruta útil per qualsevol partit que estigui al Govern, tenint clar que el problema basc no només es solucionarà policialment. S’ha de parlar, baixar del burro, perdonar, no sentir-se guanyador ni vençut i negociar. Crec que actualment, a pocs mesos d’importants eleccions municipals i autonòmiques i a poc més d’un any d’unes eleccions generals, no hi ha el clima polític adient ni la maduresa suficient per a que els principals partits polítics plantegin una negociació de Pau amb ETA. La bomba d’ETA a Barajas és el resultat final d’una treva i d’unes negociacions on tots els actors partícips (ETA, polítics i societat civil) estaven verds. A veure si el temps ens fa madurar a tots.

dijous, 4 de gener del 2007

Consumir durant les rebaixes

He llegit un article sobre el “Informe Retrato Consumidor 2007” fet per la consultora RMG & Asociados, on es diu que un 53% dels consumidors compra productes que no necessita. M’encanta que en els mitjans de comunicació generalistes surtin articles denunciant el consum compulsiu. Ara que venen les rebaixes, sembla que haguem de comprar per nassos. Hem de canviar tot l’armari, de dalt a baix. Jo crec que les rebaixes són bones per comprar aquelles coses que realment necessites. Però tant sols allò que un necessita, i si no és necessita res, doncs no cal comprar res. De moment no és obligatori anar de rebaixes! Així que companyes i companys, penseu realment si us fa falta alguna cosa abans d’entrar en una botiga atapeïda de compradors compulsius. Potser, si no necessiteu res i us quedeu per casa llegint o en un bar compartint una cervesa, guanyeu una tarda i us estalvieu un mal de cap.

dimecres, 3 de gener del 2007

El llibre i el disc del mes (Gener)

El llibre que he llegit aquestes vacances de Nadal porta per títol “Muerte en la Fenice” i és de l’escriptora Nordamericana, però resident a Itàlia des de fa 25 anys, Donna Leon. És un llibre de Novela negra ambientat a Venècia. De petit vaig devorar llibres de l’Agatha Christie fins que vaig llegir a Patricia Highsmith, que hem va semblar tant brutal que vaig ser incapaç de retornar a l’Agatha Christie. I vaig deixar el gènere, fins que ara, uns quants anys més tard, m’ha caigut a les mans aquest llibre ambientat a la Venècia que tant m’estimo. La trama del llibre és bona i el desenllaç és imaginatiu. Pel que fa a l’ambientació, descriu d’una forma molt natural la ciutat de Venècia, tractant-la com si fos una ciutat més, però mostrant molt clarament les seves particularitats, tant urbanes com dels habitants autòctons de l’illa. I com a punt no sé si negatiu o positiu, el policia Brunetti és un poli tant bo que t’acaba caient bé. És massa perfecte per ser un poli. A mode de resum, és un llibre entretingut, que et manté la intriga fins al final però potser li manca intensitat, no pateixes en cap moment perquè tots els personatges són bons, massa bons. I pel que fa al CD, el Tio de Nadal m’ha portat el disc enregistrat pel G5 i titulat Tucaratupapi. És un CD experimental on es barreja la rumba, el flamenc, la percusió i la festivitat de Kiko Veneno, Muchachito Bombo Infierno, Delinqüentes i Tomasito. Una curiositat que no sé si tindrem l’oportunitat de veure en concert però que escoltat a casa et posa les piles.

dimarts, 2 de gener del 2007

Hem acabat malament l'any

Hem acabat l’any de la pitjor manera possible. El tribunal de Justícia de l’Iraq ha executat la sentència dictada sobre Sadam Hussein i l’han penjat. Han convertit en màrtir a un dictador. No hagués estat millor condemnar-lo a passar-se un munt d’anys a la presó? No s’hagués matat a una persona en nom de la llei i s’haguessin estalviat un màrtir. I a més a més, quin benefici en traurà l’Iraq d’aquest acte? El país està pitjor que quan governava el Sadam, ja han mort 3.000 soldats americans i no se sap quants milers de civils iraquians. Haver executat a Sadam millorarà la situació? Segur que no (ho ha dit fins i tot el Bush). I el mateix dia, unes hores més tard, ETA rebenta l’aparcament de la terminal T4 de l’aeroport de Barajas, a Madrid. De nou, entre uns i altres, hem estat incapaços de crear un clima adient per a acabar amb la violència al País Basc. Crec que el Govern no ha donat els passos necessaris, ETA no ha sabut adaptar-se i l’oposició estava més interessada en obtenir un benefici polític desgastant el govern que no pas donant suport al procés. I es clar, si no hi ha un interès comú, si es prioritza els interessos partidistes per damunt dels col·lectius, és impossible que una treva arribi a bon port. Espero, tot i que de cara a la galeria les negociacions estiguin trencades, que els ponts de diàlegs creats segueixin funcionant i que aquest atemptat no sigui el punt i final d’un intent d’acabar políticament amb ETA. Així que hem acabat l’any de la pitjor manera possible i no és que vulgui ser pessimista, però veient com van les coses, estic segur que aquest 2007 tindrem el mateix panorama. Per molta Pau que demanem cada Cap d’any, si els interessos i prioritats mundials no canvien, seguiran havent guerres legals i il·legals, Estats terroristes que ataquen de manera preventiva i Estats terroristes que són atacats preventivament. I sempre, en tots els casos, la societat civil que intenta sobreviure fent el seu dia a dia, serà la que rebrà, mentre els qui fan la guerra, es refugien en grans despatxos lluny de les bombes.
Vist el que ens espera, tant sols demano i us desitjo per a aquest 2007 molta sort en el camí.