dilluns, 22 de setembre del 2014

Places que no són places

Feia temps que tenia pensat escriure un post sobre aquells indrets de la ciutat de València anomenats places i que degut als seus dissenys (o precisament degut a la manca d’ells) no funcionen com a places. Però no ha estat fins el darrer Desayuno con Viandantes (celebrat a la plaça del Mercat) que m’he decidit a escriure’l.
Segons el diccionari normatiu de l’AVL, una plaça és un “lloc ample i espaiós, en l'interior d'una població, on solen confluir diversos carrers”. La definició no és brillant. Jo afegiria que és un espai públic amb vocació de lloc de trobada. Això és important, doncs una vorera també pot ser ampla però no està pensada per a ser lloc de trobada sinó de pas. I aquí resideix la gran diferencia. Les places són llocs per estar, asseure’s, xerrar, trobar-se amb els amics i veïns, prendre una cervesa, jugar amb els fills, llegir un llibre o el diari...

A València hi ha uns quants llocs que s’anomenen plaça i estan molt lluny de ser un espai de trobada. Us n'anomeno quatre que formen un eix prou interessant:

Plaça d'Espanya. Foto: Google Earth
Plaça d’Espanya. És un nus viari i de transport de primer ordre. Allà conflueixen la Gran Via, el carrer de Sant Vicent i el carrer Pintor Benedito. També hi ha la parada del metro de la L1, així com parades de l’autobús de la EMT i Metrovalència. Degut a l’existència de totes aquestes parades de transport públic i a que l’Estació de Renfe Rodalies i d’Alta velocitat estan molt a prop, la demanda de vianants també és molt important. En canvi l’oferta per aquest mode de transport (el més important a la ciutat) és completament insuficient, fins al punt que el carrer Sant Vicent és el punt de la ciutat on més accidents amb vianants es registra. Pot ser que l’actual plaça d’Espanya no tingui vocació de plaça. Possiblement no és un indret per estar sino per passar, però queda demostrat que la quantitat de vianants que hi circulen diàriament necessiten una oferta molt millor que l’actual.

Plaça de Sant Agustí. Foto: Street View
Plaça de Sant Agustí. La plaça de Sant Agustí és la porta d’entrada al centre de la ciutat per tots aquells ciutadans que accedeixen a ella a través del carrer Sant Vicent. Avui en dia té una secció d’allò més irracional. A part de les parades de bus de la EMT (que crec que es podrien dissenyar d’una altra manera), té quatre carrils de circulació per a vehicles, quan el carrer Sant Vicent Màrtir (accés al centre) en té dos. Crec que és un punt neuràlgic de la ciutat que s’hauria de repensar completament. Hauria de transformar-se en la porta d’entrada al centre i el vianant i el transport públic haurien de ser els principals protagonistes de la nova i vertadera plaça. I crec que aquest punt si que té vocació de plaça!

Plaça de l'Ajuntament. Foto: Google Earth
Plaça de l’Ajuntament. És un punt emblemàtic de la ciutat on trobem edificis tant importants com el propi ajuntament o l’edifici de correus. La plaça existent és un solar sense ús, pensada tant sols per a les mascletades de Falles. Al voltant de la plaça, massa carrils de circulació. Coneixeu alguna capital (de província espanyola o Europea) que per davant del balcó de l’Ajuntament hi passin cinc carrils de circulació? Jo no. De fet, la plaça de l’Ajuntament no funciona com a plaça i tota l’activitat té lloc a les voreres, on els conflictes entre les terrasses dels bars i els vianants comencen a ser preocupants. I mentrestant, a pocs metres, tenim un espai públic aïllat i desaprofitat. Cal repensar tot l’espai, des del carrer Sant Vicent (venint de la catedral), al carrer Barques i carrer Marqués de Sotelo. Cal construir una plaça de l’Ajuntament que de veritat funcioni com a plaça.

Desayuno con Viandantes a la plaça del Mercat. 20/9/2014
Plaça del Mercat. La plaça del mercat (que molts l’anomenen i no saben on es), és l’espai existent entre la llotja, el Mercat central i l’església de los Santos Juanes. De fet és un carrer amb voreres estretes que no té res de plaça. A part de que la UNESCO ha demanat que l’entorn de la llotja siga de vianants per mantenir el títol de Patrimoni de la Humanitat, l’espai hauria de ser molt més amable amb el vianant per donar resposta a les funcions socials i econòmiques que realment es donen en aquest indret. La demanda de vianants és elevada (ciutadans i turistes) i la millora de l’espai públic construint una vertadera plaça potenciaria els usos actuals millorant aquest entorn tant viu de la ciutat. Aquesta actuació hauria de ser una prioritat en l’agenda municipal.

dilluns, 8 de setembre del 2014

Consulta o harakiri polític

El joc de la política cada vegada em sorprèn més. La consulta del 9N semblava una realitat a finals de juny però des de finals d’agost, i degut a les declaracions de polítics de primera fila com la Vicepresidenta Ortega o el Conseller Vila, sembla que la trempera decau. O si més no, la cosa no està tant clara.
Políticament crec que seria un haraquiri per a CiU no fer la consulta. Portem un parell d’anys de bombardeig mediàtic per fer-la i la societat civil s’ha mobilitzat com mai. Després de tot això i a dos mesos de la consulta, com pot ara el Govern tirar-se enrere? La resolució del TC no pot servir d’excusa, doncs és acceptat per tothom que en recorrerà la llei de consultes (ja veurem). Entenent que a CiU hi ha polítics de certa altura, com es que ara es tiren enrere? Què ha canviat?
El primer canvi ve donat pel divorci total entre Convergència i Unió Democràtica, escenificat amb la dimissió d’en Duran i Lleida com a número dos de la coalició (21 de juliol). Els resultats del divorci es farien evidents en les properes eleccions municipals, on Esquerra arrasaria i en Junqueras podria proclamar la República catalana tal i com va fer en Macià l’any 1931.
El segon canvi es dóna una setmana més tard, quan en Mas i en Rajoy es reuneixen a la Moncloa. D’aquella reunió tant sols en va transcendir que el President de la Generalitat li va entregar un llistat amb 23 peticions i que en Rajoy es comprometia a estudiar-les. El titulars dels diaris generalistes van reflectir un diàleg de sords: Mas reitera que celebrarà la consulta i Rajoy li recorda que és il·legal.  Crec que alguna cosa més es van dir, doncs des d’aleshores, a CiU li han començat a flaquejar les cames. Potser la bomba d'en Jordi Pujol?
Si a hores d’ara m’hagués de jugar els meus calers apostant si la consulta es celebrarà o no, us asseguro que no ho tindria clar. Ara bé, reflexionant una mica, crec que tal i com estan les coses és més factible que aquesta es celebri. Per un costat veig al govern flaquejar i per l’altre veig una societat civil tant llançada, que crec improbable que el govern no els deixi votar (l’engany seria majúscul). Si no es fa la consulta CiU (sobretot Convergència) s’haurà fet un Harakiri polític de manual, històric. Si tira endavant i la Consulta es fa (a pesar de les resolucions del TC, que ja veurem què diu), la patata calenta la tindrà en Rajoy i aquest què farà: Enviar els tancs? Tancar el parlament català a la presó? Jo crec que el 9N els catalans podran decidir. Tant sols falta veure en quines condicions.

Ens espera un final d’estiu i inici de tardor d’allò més apassionant!