divendres, 26 de febrer del 2010

Forats a les butxaques


No volia escriure aquest post, de veritat. He intentat passar de llarg, no fer-li cas a la broma i oblidar-ho tot. Però no he pogut. Les ànsies de posar el crit al cel han estat més fortes que la meva primera voluntat de silenci i oblit.

Si amics, parlo de la publicació dels bens dels diputats a les Corts valencianes. I vist el resultat, proposo crear una ONG per ajudar als pobres membres del Consell, i sobretot al president Camps, que no té un duro.
Del que s’ha pogut llegir, destaca la situació econòmica del President Camps. Com a immoble només ha declarat una vivenda d’un preu cadastral de 110.000 euros que té al 50% amb la seva dona. Després ha declarat un Saab 900 de l’any 1995 i ha manifestat que té dos comptes corrents, un a nom seu amb un saldo de 900 euros y un altre compartit amb la seva dona amb un saldo de 1.400 euros. Per acabar, té un pla de pensions amb 8.300 euros. Estem de broma o què? Es què es pensem que ens mamem el dit?
Tenint en compte que Camps cobra 80.000 euros a l’any (aproximadament 4.000 euros nets al mes amb 14 pagues), faig les següents consideracions, no excloents entre elles i si acumulatives:
1) Publicar els bens dels diputats no serveix per res perquè publiquen el que els hi dona la gana. Ningú es creu el que hem vist publicat.
2) Si ens creiem el que ha publicat el President Camps, només se m’acut pensar que té les butxaques foradades. En què es gasta doncs els diners? Potser si que és cert que els vestits se’ls ha pagat ell!
3) Si Camps governa econòmicament el País Valencià tant malament com la seva economia casolana, pel bé tots, que plegui.
En fi, un despropòsit darrera de l’altre. Si teniu temps i voleu cotillejar els bens dels Diputats, podeu descarregar-vos les dades del Butlletí oficial de les Corts Valencianes nº 212 - VII legislatura de 23 de febrer 2010. http://www.cortsvalencianes.es/bocvesp/default.htm

dilluns, 22 de febrer del 2010

Xiulada monumental

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Bilbao la final de la Copa del Rei de bàsquet. El Barça ha guanyat el títol passant per damunt del Reial Madrid en una final còmoda pels blaugrana. Però no vull parlar de bàsquet. El més interessant d’aquesta final va ser la monumental xiulada que va rebre el rei Joan Carles quan va fer acte de presència a la llotja i mentre sona una versió del himne espanyol super redux.
Comença a ser habitual que al rei se’l xiuli sempre que fa acte de presència en esdeveniments esportius. El mes de maig de l’any passat, durant la final de la Copa del rei de futbol celebrada a València, el monarca va haver d’aguantar una esbroncada de les afeccions catalana i basca monumental. L’escàndol va ser majúscul i fins i tot es va acomiadar el responsable d'esports de TVE per intentar tapar la xiulada.
Doncs bé, la casa reial no pren nota del que passa al carrer i ahir, rei i reina, s’encaminen (en helicòpter) cap a Bilbao. I més del mateix, però sense censura televisiva. Això si, l’himne versió super redux per a que l’esbroncada pública fos la més curta possible.
Ja que la corona és intocable, el poble només pot demostrar el seu desacord amb aquesta institució d’origen feudal durant actes públics d’aquest caràcter, tipus finals de la Copa del rei de futbol i bàsquet. La resta dels dies de l’any, els reis viuen en una bombolla, allunyats del poble i fent actes protocol·laris on l’accés està molt restringit i controlat. Per això diuen que és una institució ben vista, perque gairebé no hi ha ocasió per criticar.
A partir d’ara hauran de repensar què fer en les finals de Copa. Si van al camp hauran d’aguantar l’esbroncada, que a poc a poc s’anirà convertint en un clàssic. Si volen estar a prop del poble que coneguin el que pensa el poble. I si decideixen no fer acte de presència en actes d’aquest tipus, doncs que es quedin a casa i que les copes deixin de portar el seu nom i passin a dir-se “La Copa”, sense cognom monàrquic.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Diners tirats a l'aigua

Aquesta setmana es celebra a València la 33 America’s Cup. Després de milers de litigis entre els propietaris dels equips Oracle i Alinghi, la competició ha quedat reduïda a tres simples regates entre els dos equips més poderosos. Es a dir, que dos catamarans es dedicaran a competir durant tres matins en aigües de València. Si, tres matins feiners! Dilluns, dimecres i si fes falta un desempat, una darrera regata el divendres.

Quants espectadors aniran entre setmana al Port de València a veure una competició que té lloc a alta mar i que des de terra no es veu “un pijo”? D’acord que al País Valencià estem al capdavant pel que fa a número d’aturats, però aquests no crec que estiguin amb ànims de veure com dos fortunes mundials es barallen damunt d’uns vaixells caríssims. Els visitants al Port seran mínims i per la tele, ho veurem en la secció d’esports dels diferents informatius (i gràcies). Bé, segur que a Canal 9 estaran les 24 hores amb els barquets, però Canal 9 no compta!

Vist el impressionant impacte mediàtic d’aquesta edició de la Copa Amèrica, em pregunto: Com es justifica que l’Ajuntament – Generalitat s’hagin gastat 7,8 milions d’euros en aquesta broma de regata? 7,8 milions d’euros per tres matins de regates en dies feiners.

Els vaixells de dos famílies riques naveguen amb diners públics per la mar mentre el País Valencià naufraga econòmicament. I a la gent tant se li’n fot, perquè la culpa és sempre de Zapatero. “Pa i circ”.

dimarts, 2 de febrer del 2010

19 sentències desobeïdes

La cosa ja és una mica cansina, però cal remarcar-la cada vegada que succeeix. De nou, i ja en van 19, el tribunal suprem ha emès una nova sentència deixant clara la unitat de la llengua catalana. La sentència diu literalment que "no hi ha cap raó jurídica que permeti de sostenir que Filologia Catalana no constitueix titulació suficient per a eximir de la realització de les proves de coneixement de valencià, perquè aquesta llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d'aquesta comunitat, denominada oficialment valencià en el seu Estatut d'Autonomia i en l'àmbit acadèmic català".

En aquest sentit hi ha 16 sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i 3 del Tribunal Suprem. Tot i això, el Govern de la Generalitat Valenciana, amb Camps al capdavant i amb Font de Mora com a responsable d’educació, es neguen a acatar la sentència.

La meva pregunta és: No és delicte no acatar les sentències dels tribunals? No es podria denunciar a Camps i Font de Mora per incompliment de les 19 sentències? De que ens serveixen els tribunals si les sentències que dicten ens les podem saltar a la lleugera? No estan, des del govern, deslegitimant la funció dels tribunals?

Més info a:

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/condenas/Supremo/Generalitat/catalan/elpepuespval/20100202elpval_9/Tes

http://www.vilaweb.cat/editorial/3684675/dinou.html

http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/el-suprem-torna-a-illegalitzar-el-secessionisme-lingueistic-del-consell/