dilluns, 31 de desembre del 2012

Valentia i Viatge pel meu país

Per acabar l’any m’agradaria recomanar-vos dos llibres de recent publicació, a veure si encara us queda algun regal pendent i us serveix com a idea.
El primer porta per títol Valentia i l'ha editat Norma Editorial. Valentia és un còmic col·lectiu (36 autors) de 23 petites històries on el fil conductor de totes elles és la ciutat de València. L’estil, la ubicació temporal i els guions de les 23 històries són molt diverses però en totes elles la ciutat de València, els seus carrers o fins i tot les seves llegendes hi són presents. Hi ha relats històrics, fantàstics, còmics, tots dibuixats per artistes de la capital del Túria. Una bona elecció per descobrir València des d’un altre punt de vista. El del novè art.
 

La segona recomanació porta per títol Viatge pel meu país, de Joan Garí. L’any 1962 Joan Fuster va escriure El País Valenciano, un encàrrec de la editorial Destino. Per portar a bon port aquest encàrrec el de Sueca va recórrer tot el país alhora que reflexionava sobre quina cosa érem els valencians. 50 anys més tard, Joan Garí recórrer els mateixos camins que Fuster i ens explica què ha canviat i què roman igual, tant des del punt de vista purament físic com mental.
 
Valentia. Llibre col·lectiu. Edita Norma Editorial
Viatge pel meu país. Joan Garí. Editorial 3i4

dijous, 13 de desembre del 2012

Quatre números sobre la privatització dels túnels de Vallvidrera i Cadí

La setmana passada vaig llegir en premsa que Abertis havia guanyat, mitjançant un procés negociat amb la Generalitat (el concurs públic previ havia quedat desert), l’explotació dels túnels de Vallvidrera i del Cadí durant 25 anys. L’acord estipula que ABERTIS pagarà a la Generalitat 430 milions d’euros per poder explotar durant 25 anys aquestes vies de peatge.
Donada la meva deformació professional, he volgut saber si aquests 430 milions d’euros són un negoci just per a la Generalitat o és un regal per a Abertis, que s’aprofita de la manca de liquidesa de la Generalitat per quedar-se amb la gestió de les dues vies de peatge. I les fonts d'informació estan a la mà de tothom: Les memòries econòmiques dels túnels del Cadi i Vallvidrera.
La memòria de l’any 2011 mostra uns resultats d’explotació positius de 10,2 milions d’euros per al Túnel del Cadí i de 16,6 per als de Vallvidrera. En total 26.8 milions d’euros. Si la IMD (intensitat Mitjana diària de Vehicles que circulen per aquestes vies) es mantingués estable durant 25 anys, es podria registrar un resultat positiu de 670 milions d’euros.
Però la IMD no es estable. Si mirem la memòria econòmica de l’any 2008 (abans de l’inici de la crisi econòmica i per tant amb una IMD major als túnels), els resultats d’explotació eren bastant millors als túnels de Vallvidrera: 21,6 milions d’euros (al Cadí es manté).
Es a dir, que si la situació econòmica de Catalunya no remuntés i es quedés com està actualment durant 25 anys, TABASA hagués registrat uns resultats d’explotació positius de 670 milions (26,8 milions anuals). Quan la situació econòmica millori i les intensitats de trànsit augmentin o simplement recuperin els valors del 2008, aquest resultat d’explotació podria arribar als 795 milions d’euros.
La Generalitat ha adjudicat a ABERTIS l’explotació d’aquestes vies per 430 milions d’euros. Veieu el marge que s’emporta ABERTIS no? I això suposant que ABERTIS mantingui la plantilla d’aproximadament 100 treballadors que actualment treballen a TABASA i que la concessió l’obligui a un manteniment de la infraestructura de la mateixa o millor qualitat que la registrada actualment.
Quan es vol fer una infraestructura nova, té molt de sentit concessionar l’obra, l’explotació i el manteniment de la infreastructura, però per què privatitzar una explotació pública que està donant resultats positius? En aquest cas per la necessitat de la Generalitat de fer caixa ràpid. ABERTIS pagarà a la Generalitat aquest mateix 2012 310 milions d’euros. A canvi, la Generalitat accepta perdre a llarg plaç (25 anys), com a mínim, 240 milions d’euros.
És el que té necessitar diners, que t’obliga a malvendre les coses que funcionen.