dimarts, 19 de maig del 2015

La paraula contrària, d'Erri De Luca

Erri De Luca està sent jutjat per dir en una entrevista que les obres de la línia de tren d’Alta velocitat que passa per la Vall de Susa i que uneix Lió amb Torí havien de ser sabotejades. L’empresa francesa responsable de les obres el va denunciar per instigar al sabotatge i el judici ha començat aquest passat mes de març a Torí.
Aquest és el punt de partida de "La paraula contrària" el petit llibret que ha escrit Erri De Luca. De la mateixa manera que Thoreu, a mitjans del S. XIX, defensava el seu dret de no pagar impostos a un govern que permetia l’esclavitud i iniciava una guerra contra Mèxic, De Luca defensa el seu dret a la paraula contrària.
L’escriptor napolità defensa en el seu llibre que no es pot demostrar l’existència d’una causa efecte arran de les seves declaracions i que el que estan jutjant de veritat és la voluntat d’eliminar el dret constitucional a la paraula contrària. Anar en contra de la voluntat política. Eliminar la veu dels David contra els Goliat. L’escriptor denuncia que està patint un abús de poder per part de l’acusació que vol sabotejar el seu dret de manifestació verbal. Per això repeteix vàries vegades que si opinar és un delicte no deixarà de delinquir.
Mitjançant una prosa clara, Erri de Luca escriu un manifest de defensa per fer saber a tothom el que pensa dir i fer durant el judici que se celebrarà a Tori aquest 2015. És un petit manifest però alhora també és una declaració universal del deure que tenim com a ciutadans de protestar. De Luca diu que protestar és més un deure que un dret. És el deure que tenim com a ciutadans de fer, mitjançant la paraula contrària, un món millor i més just. És un llibre que transcendeix el fet particular per convertir-se en universal. El deure (i jo dic també dret) a la paraula contrària ha de poder ser exercit per tothom qui en tingui necessitat. És el dret que té la població a ser escoltada, a participar de les decisions polítiques... en definitiva, el dret a la paraula contrària és el que ens converteix en ciutadans en una societat justa.


La Paraula contrària l’edita en valencià Sembra Llibres. Segona edició abril 2015

dimarts, 12 de maig del 2015

Programes electorals de mobilitat per a la ciutat de València. Eleccions 2015

La setmana passada es va celebrar a la UIMP el debat “polítiques de ciutat, mobilitat i bicicleta” que servia per donar inici a la campanya electoral per als comicis municipals del proper 24 de maig. Estaven convidats els responsables de mobilitat de cada un dels 7 partits polítics que, segons les enquestes, entraran a l’ajuntament. El debat va ser prou descafeïnat, principalment perquè no es va mesurar correctament el temps necessari per a que els 7 polítics exposessin amb claredat els seus programes i quedés temps suficient per a generar un debat interessant amb el públic. El temps restant per al debat va ser gairebé nul.
Ara bé, alguns missatges van quedar ben clars. En línies generals tothom està d’acord en les estratègies a seguir però discrepen frontalment en les formes i els terminis. Mentre uns aposten per canvis ràpids, significatius i simbòlics, els altres demanen canvis moderats sense alterar el “status Quo” dominant. Es a dir, que saben on hem d’anar però no tenen cap presa en arribar-hi.
Els que volen un canvi significatiu de model són Compromís, EUPV, PSPV i València en Comú, mentre que els que demanen un canvi moderat i tranquil son Ciutadans i el PP. UPyD no sap a que juga i el seu paper en el debat va fregar el ridícul.
Aquesta nit he fet una llegida de la part de mobilitat dels programes electorals. El Partit Popular i Ciutadans, cinc dies després d’haver iniciat la campanya, no tenen penjat a la web el programa específic per a la ciutat de València (o no l’he trobat, el que vol dir que el tenen molt amagat). Aquí van les meves reflexions a cada un dels programes:

València en Comú: El programa de Mobilitat de València en Comú està poc treballat i cau massa sovint en llocs comuns. Es percep bona voluntat però també una manca important d’experiència. Alarmant és la proposta de construir noves línies de metro a la ciutat després del fracàs absolut i sonat de la T2 o la de municipalitzar el sistema de Valenbisi. Programa València en Comú

PSPV:  És una bona senyal que un dels punts del programa del PSPV porti per títol “model de ciutat” i que dins d’aquest apartat hi hagin les propostes d’ordenació del territori i mobilitat. Després, el desenvolupament de les propostes és correcte però no brillant. És el mínim que s’hauria d’esperar de tot govern municipal per a obtenir un aprovat. Les propostes estan dividides en 6 grups (vianants, ciclistes, transport públic, transport privat, distribució urbana i seguretat vial), sent les més desenvolupades les que fan referència al vianant. Programa PSPV.

Compromís per València: M’agrada que el programa de mobilitat comenci identificant eixos referencials i línies inspiradores de l’acció de govern. És una manera original de fer una diagnosi de la situació de partida i sobretot, de marcar molt clarament l’estratègia que es seguirà des de l’Ajuntament. Els 10 eixos referencials són: València ciutat amable, Compliment de la legislació actualment ignorada, València ciutat 30, Trànsit reduït, Cultura del transport públic, València ciutat del vianant, Ciutat de la bici, Comerç i economia de proximitat, Ús racional de l’automòbil i Mobilitat participativa. Després d’explicar les línies inspiradores de cada eix, el programa de compromís descriu les propostes d’actuació que li corresponen a cada eix. És un programa treballat, ben desenvolupat, amb un bon assessorament i on es sedimenta el treball d’oposició d’aquests darrers quatre anys. Programa Coalició Compromís

EUPV: Les propostes de mobilitat no tenen un punt individualitzat dins del programa d’EUPV. Es podria entendre, per tant, que La mobilitat no és una qüestió cabdal per a EUPV. Ara bé,  llegint el programa un se n’adona que la mobilitat és entesa com un tema transversal, doncs apareix en punts del programa tant diferents com “Cap a una ciutat de proximitat i pluricèntrica” o “València diversa amb les persones majors”. Sigui com sigui, el programa respira poca mobilitat, el que fa pensar que el tema de la mobilitat no està molt treballat dins d’EUPV. Programa EUPV


diumenge, 3 de maig del 2015

Fira del llibre de València 2015. Alguns títols

Un repàs als llibres que ens acompanyaran els propers mesos:


Costumari de records, de Sergi Durbà. En el marc de la 50ª edició de la Fira del Llibre de València s’ha presentat Costumari de records, un llibre que endinsarà el lector en les arrels del poble valencià i la seua memòria col•lectiva. (Redacció Morvedre.info). Edita 3i4.

Barbaritats valencianes. De la visita del papa al “caloret” de Rita. Un repàs de l’esperpent valencià. El títol ho diu tot. Una visó satírica i mordaç del que ha passat per aquestes terres en els darrers anys. De Xavi Castillo (Pot de Plom) i Lalo Kubala. Edita Pot de Plom

La paraula contrària, de Erri De Luca. "Seré processat per exercir el meu dret a la paraula contrària. Si l’opinió és un delicte, no deixaré de cometre’l". Reflexions d’Erri de Luca arran del seu procés judicial per haver-se expressat en contra d’una línia d’alta velocitat a Itàlia. Edita Sembra

Blitz, de David Trueba desconcerta al lector i desafia els tabús en la potent novel·la curta que habita en el cor d’aquesta novel·la breu (Babelia). Edita: Anagrama

El Lector del tren de las 6.27 de Jean-Paul Didierlaurent. Un conte modern. A la monotonia relativa del protagonista se li aplica una lleugeresa i una poesia que en els temps que corren de crisi econòmica i identitaria reconforten (Le Figaro). Edita: Seix Barral

I per als més menuts de la casa Amunt i avall de Oliver Jeffers i Llavors de paper de Bea i Silvia Gil