Hoy empieza todo

Aquestes darreres setmanes he viscut bastant dins del cotxe, viatjant des de València a Murcia i Alacant, raó per la qual, el bloc ha estat mitjanament abandonat. Intentaré reemprendre el ritme d’entrades, doncs de coses per reflexionar i comentar n’han passat un munt! Però be, al que anàvem. Viatjant cap al sud, fent entre 4 i 5 hores diàries de cotxe, a part de reescoltar-me la discoteca de casa, he gaudit de la ràdio, sobretot pel matí. Quan enfilo l’autovia d’Alacant per l’interior, i tot està encara mig adormit, a Radio 3 comença Hoy empieza todo, dirigit per Ángel Carmona. Comentaris àgils i intel·ligents, bona música, noves bandes, entrevistes ben fetes.... què us he d’explicar, pur estil Radio 3! Segueixo el programa perfectament fins que enfilo la Nacional a la Font de la Figuera. Allà l’emissora es perd i em toca tirar de CD fins al coll del Portixol, després de passar Villena, Elda, Petrer, Sax, Novelda i Montfort. El punt que m’indica que puc abandonar el CD i reenganxar-me a Hoy empieza todo es el toro d’Osborne (si, encara!) que hi ha al coll de Portixol. I així, escoltant de nou Hoy empieza todo, arribo a Múrcia i el viatge se’m fa, tot i la matinada, amè. Us adjunto el link de la pàgina web de Hoy empieza todo. Com descobrireu remenant una mica, tenen penjats els Podcast del programa, el que us permetrà escoltar les entrevistes que fan i les playlist que presenten cada dia amb motiu d’alguna efemèride o noticia d’actualitat. Gaudi-ho! http://blogs.rtve.es/hoyempiezatodo

Una de Caixes

Ahir em van trucar de Caixa Catalunya per veure si podia passar-me per l’oficina i parlar amb la meva “agent”. Doncs bé, aquest matí mi he passat i es veu que volen fidelitzar-me (lligar-me de mans i peus diria jo). M’han explicat les bondats dels fons d’inversions disponibles i m’han preguntat si estic interessat en algun d’ells. Quan els he explicat que jo els diners que estalvio els tinc en un compte del Triodos Bank, han posat cara de “ja està aquí el tio rarito”.

Després de resumir-los la filosofia de Triodos Bank, m’han explicat que ells tenen un dipòsit solidari, on el 50% dels interessos que generen els meus estalvis, els donen a les ONG. Li he contestat que els interessos que generen els meus estalvis són meus i que ja decidiré jo solet que faig amb ells. Li he dit que els interessos que generen els meus diners i on s’inverteixen els diners en dipòsit són dos coses molt diferents i que a mi, més que els interessos em preocupa què es fa amb els meus diners. En aquest punt de la conversa, la cara de la meva “agent” era de “por favor, que se vaya de aquí este tipo raro”. I això he fet, li he donat les gràcies pels seu interès i he marxat la mar de content.

La censura arriba als museus

De manera breu vull fer una reflexió sobre la manca de llibertat d’expressió que hi ha al nostre país. El President de la Diputació de València, el senyor Alfonso Rus, ha censurat una sèrie de fotografies de l’exposició “Fragments d’un any, fotoperiodistes valencians 2009”.

Aquesta exposició, organitzada per la Unió de Periodistes, es va inaugurar dijous passat al MUVIM, un museu de la Dipu. Doncs bé, el senyor Rus ha obligat a retirar una sèrie de fotografies on sortien retratats certs personatges del PP lligats a la trama Gürtel. El director del museu, el senyor Ramon De la Calle, davant d’aquesta ingerència i censura ha dimitit. Ell, que és catedràtic d’estètica, ha recordat en la seva carta de dimissió que no hi pot haver estètica sense ètica. Un home amb dignitat i ètica que podrà dormir tranquil. En canvi l’Alfonso Rus, que d’ètica en té ben poca, seguirà dirigint la Diputació de forma despòtica.

Les fotos censurades les podeu veure en el link que us adjunto. Oi que no n’hi ha per a tant? Si es neguen a mostrar en un museu fotos com aquestes, que amagaran de veritat? Tant alt tenen el llistó de la censura? Han quedat retratats de veritat!

http://www.elpais.com/fotogaleria/espana/Fotografia/censurada/fotografia/comentada/elpgal/20100309elpepunac_2/Zes/1

Unió pel Mediterrani

Avui s'ha inaugurat a Barcelona la seu de la Unió pel Mediterrani, un organisme internacional que naix amb l'objectiu de fomentar la cooperació entre les dues ribes de la mediterrània.

Jo celebro tota iniciativa que ajudi a millorar o a normalitzar les relacions entre Europa, el Magreb i Orient Mitjà, doncs tenim molt més en comú del que ens pensem.

Ara tant sols espero i desitjo, que aquest nou organisme internacional no sigui excessivament polític i que vetlli per quelcom més que les relacions econòmiques entre Europa - Magreb - Orient Mitjà. Millorant les relacions culturals, educatives (per què no un Erasmus al Caire o a Damasc?) i socials entre les dues ribes de la mediterrània aconseguirem, a la llarga, que les relacions econòmiques i polítiques es normalitzin i siguin més fluides. Espero que la feina que faci la Unió pel Mediterrani, demostri que els llaços culturals són més eficients per normalitzar les relacions entre occident i orient que qualsevol guerra preventiva.

Haurem d'esperar a veure com evoluciona aquest nou projecte, que involucra a 43 països i més de 750 millons de persones. Esperem que no es converteixi en una altra oportunitat perduda.

http://ec.europa.eu/external_relations/euromed/index_en.htm

València necessita acupuntura urbana

Fa un parell d’anys vaig llegir-me un petit llibre de Jaime Lerner, titulat Acupuntura urbana. Aquest llibre és un tractat de com, a partir de petites actuacions molt localitzades, transformar la ciutat en un espai més habitable. Les propostes són concretes, puntuals, realistes, econòmicament viables, molt pràctiques i sobretot enfocades a que el ciutadà sigui el protagonista de l’espai urbà.

Caminant per València, es descobreixen un munt d’indrets on amb un cost relativament baix, es milloraria notablement l’espai urbà. Indrets on la vorera es podria eixamplar per a guanyar espai per al vianant, espais del vianant que actualment estan ocupats per vehicles estacionats (amb el senyal vertical de “zona Peatonal”), dobles files, carrils de més de 3,5 metres d’ample... Simplement, fent complir la llei i actuant en alguns punts concrets, la ciutat seria molt més habitable, més còmoda, més amable, menys dura...

Ara bé, què fa l’ajuntament? Els espais que estan sobredimensionats per al trànsit privat, enlloc de donar al vianant l’espai que li pertoca, pinten de blanc places d’estacionament. I ho fan d’una manera vertaderament rocambolesca. I es contradiu amb la política d’estacionament que estan portant a terme. A Patraix, al carrer Calamocha amb Cor de Jesús, han dissenyat una senyalització horitzontal del tot esperpèntica, amb pilons de plàstic verds enmig de la calçada, tal com si estiguéssim enmig d’una carretera nacional o autopista. El resultat: La indisciplina viària persisteix i l’estacionament soterrat de Tres Forques segueix amb la meitat de les places per vendre.

Una cosa és l’Acupuntura Urbana i l’altre pintar els carrers. Dos models d'entendre la ciutat i l'espai públic ben diferents. Serveixi d'exemple la comparativa entre una bona pràctica a Paris i el que ha fet l'ajuntament de València a Patraix.

Us adjunto dos llibres que expliquen, una mica millor, això que he intentat sintetitzar amb poques paraules:

Jaime Lerner. Acupuntura Urbana. 2003. Ed. Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya

Manuel Herce, ed. L'espai urbà de la mobilitat. 2007.Ed. Universitat Politècnica de Catalunya