dijous, 30 de març del 2023

Contra la sostenibilitat, de l’Andreu Escrivà.

 

Aquest mes de març m’he llegit “Contra la Sostenibilitat”, de l’Andreu Escrivà (@AndreuEscriva) i l’experiència ha estat com pujar-se a una gran muntanya russa. La primera part del llibre és una bufetada a la cara a tots aquells que a final dels 90 vam començar a col·laborar amb les Agendes 21 locals dels nostres pobles. Creiem que un desenvolupament sostenible era necessari i que podíem fer les coses d’una altra manera. I ho vam intentar convençuts, potser amb certa ingenuïtat donada l’edat, però amb l’energia pròpia de sentir-se partícip d’un moviment social per primera vegada. Van ser les primeres assemblees per a molts de nosaltres, un viatge iniciàtic que crec que ens ha marcat profundament i que, en certa manera, som com som gràcies a aquells inicis. Doncs ara va, i el bo de l’Andreu ens diu que el “concepte” de desenvolupament sostenible ens el van colar els americans per poder seguir fent i desfent a plaer, que tot estava pensat per a que canviés ben poca cosa. Allò de canviar-ho tot per a que res canviï (us sona el gatopardisme, no?). En definitiva, ens van prendre el pèl. I d’això, te’n adones 25 anys després llegint Contra la sostenibilitat. Com creus que se’t queda el dia després de llegir aquesta primera part del llibre? Jo tocat, de veritat.

La segona part del llibre la subscric fil per randa. Magnífica. L’autor ha seleccionat una sèrie de conceptes lligats a la sostenibilitat que, a base d’ús i abús per part de les empreses i lobbies (i també governs), han estat prostituïts de tal manera que han quedat buits de contingut. Vendre una imatge de sostenibilitat per seguir produint i venent igual o pitjor que abans. De fet, en aquest bloc del llibre crec que l’Andreu Escrivà ha estat capaç de posar en comú tot allò que, des de diferents disciplines, portàvem temps criticant. Despulla el greenwashing de la gran majoria de sectors, des de les finances a la mobilitat, així com altres conceptes transversal tant de moda com l’economia circular, la petjada de carboni o la transició ecològica, entre d’altres. Chapeau!

Pel que fa al meu camp professional, subscric plenament el capítol de “Contra el cotxe elèctric”. De fet es queda curt, perquè el cotxe elèctric es tant sols la punta més visible d’un model viciat, tan viciat que quan l’ús d’aquest sigui generalitzat serà el moment de vendre les bondats del cotxe autònom, el darrer intent de la indústria per perpetuar un model de mobilitat basat en l’ús del vehicle privat motoritzat. Recordeu el que hem dit a l’inici de canviar-ho tot per a que res canviï?

Després d’aquest capítol on he aplaudit i gaudit de cada una de les reflexions de l’Andreu, entrem en darrer capítol del llibre. I aquí apareix alguna boirina perquè el camí que fa el divulgador per buscar solucions a la situació identificada en el capítol anterior no deixa de serpentejar i donar voltes sense arribar a res concret. I estic convençut que ha de ser així, que no hi ha una solució màgica, però potser no cal donar tantes voltes. Li dona molta importància a buscar un nou concepte que defineixi el que necessitem de veritat però, òbviament, sense trobar la paraula concreta. I si no fos una qüestió de noms? I si el problema és que intentem etiquetar-ho tot? I després, erosionar el capitalisme... quasi res porta el diari. El que si aconsegueix es posa damunt de la taula un ventall ampli de temes per debatre, però son tants, tan amplis i tant eteris que, a vegades, poden conduir al desànim. Per evitar el desànim podem enfocar-ho tot en caminar cap a un benestar comú, planificat i possible. Però qui defineix què és el benestar comú? Serem capaços de consensuar uns mínims?

Crec que aquesta transició que estem vivint i que hem de planificar adequadament com diu l’autor, només es farà a través de la política. I al llibre he trobat a faltar un apropament clar a la necessitat de reivindicar la política com a eina fonamental per fer front al canvi climàtic. S’intueix en la tercera part del llibre, però no de forma contundent. Individualment podem remar a favor, col·lectivament podem remar a favor, però és la política (bevent dels que remen a favor) la que té les eines per forçar els canvis que necessitem.

De nou, un molt bon llibre del divulgador Andreu Escrivà. Clar, directe i obrint temes de debat realment transformadors i necessaris. I difícils. Però qui ha dit que un període de transició com el que ens ha tocat viure seria fàcil? A caminar doncs!

En català: Contra la sostenibilitat (2023). Andreu Escrivà. Sembra Llibres

En castellà: Contra la sostenibilidad (2023). Andreu Escrivà. Ed. Arpa

dimarts, 28 de març del 2023

eMobility Expo World Congress: El congrés del sector automotriu elèctric vestit de sostenibilitat


La setmana passada va tenir lloc a València el e-Mobility Expo and World Congress. Veient el llistat de patrocinadors i fixant-nos amb el nom de la fira, quedava clar que l’assumpte anava de mobilitat elèctrica i principalment de l’electrificació de l’automoció. Per si a algú li quedava algun dubte, a l’entrada de la fira hi havia l’estand de Ford amb un flamant SUV elèctric. Així que ja sabíem on anàvem.

A mi em sembla molt be que la potent industria automotriu es gasti quantitats ingents de diners en fer fires i promocionar els nous vehicles elèctrics. Ara bé, em fa bastant de mal quan tot aquest negoci el fan girar entorn al concepte de mobilitat sostenible o nova mobilitat. Crec que estem a unes alçades de la pel·lícula on aquestes coses no haurien de passar. Que l’administració autonòmica intenti industrialitzar el País Valencià em sembla suficientment potent com per a que, a més a més, ens ho venguin com que ens convertirem en el territori europeu capital de la mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible és més transport públic, més qualitat de vida i menys dependre del vehicle privat. Recordem que el 75% dels desplaçaments interurbans que es realitzen a l’àrea metropolitana de València es fan amb cotxe. I el problema no és tant sols que siguin de combustió, sinó el model metropolità de mobilitat que perpetua i que necessitem canviar. Si tots aquests desplaçaments els passem a fer amb vehicles elèctrics no ens haurem mogut de la casella de sortida.

Així que no ens confonguem. Una cosa es la mobilitat sostenible i una altra molt diferent la indústria automotriu. I el vehicle elèctric és important, però cal ubicar-lo en el context que li correspon. I aquest no ha de ser al capdamunt de les prioritats. Recordem que per millorar la mobilitat urbana hi ha tres àmbits d’actuació claus: La reducció de la mobilitat, la millora del repartiment modal i la millora de l’eficiència energètica dels sistemes de mobilitat. Hi ha desenes d’actuacions a fer molt més prioritàries que potenciar la venda de vehicles elèctrics. Sobre això podríem escriure durant hores.

Però a aquestes fires és interessant anar perquè, a  més a més de fer una mica de networking, entre bambalines sempre hi trobes coses interessants, com la presentació que ens va fer en Manel Villalante de l’aplicació “Doco”, el Mobility as a Service de Renfe o les mini exposicions que van fer algunes startups del ram. Entre aquestes, alguna interessant com Aldora Tech, que proposa un servei de drons d’última milla en el camp del Healthcare & Emergency Response, o Ecomagnet, que fabrica pols d’iman a partir d’imans que s’han tirat a les escombraries. Després, moltes startups de l’àmbit de la last mille que basen el seu model de negoci en la substitució de persones per vehicles autònoms. Aquestes, a part de l’estalvi que això suposa (25% max. diuen ells mateixos) no veig com milloren l’experiència de compra ni com milloren la gestió de l’espai públic.