dilluns, 30 de gener del 2012

Justícia



Imagineu-vos un escenari on part de la classe política ha tingut barra lliure durant anys, fent i desfent a plaer, gastant sense miraments i incomplint les normes més bàsiques del sentit comú, del deure amb la societat i fins i tot les lleis.
Imagineu-vos un escenari on el tercer poder de l’Estat, el judicial, encobreix les accions il•legals del poder polític. Els encobreix perquè ells també formen part del joc, del sistema i de la classe alta i dirigent del país que ens governa amb una falsa democràcia.
Imagineu-vos un escenari on la societat, cansada d’aquest joc brut, comença a impartir justícia pel seu propi compte.
Imagineu-vos el caos i la revolta.

dimecres, 25 de gener del 2012

Les retallades al metro de València. Una mala solució

L’objectiu de tota ciutat que es consideri europea i que vulgui “fardar” de ser sostenible (aquest mot tant maltractat i fins i tot prostituït), ha d’aconseguir un repartiment modal on els sistemes de transport públics i els no motoritzats ( a peu i en bicicleta) representin un 60 – 70% del total de desplaçaments diaris.
Això s’aconsegueix tenint clara una estratègia de mobilitat municipal i planificant la mobilitat amb una visió global, tenint present tots els modes de transport. En aquest sentit, les decisions tècniques o polítiques preses sobre un mode de transport, tenen repercussions en la demanda de la resta de modes que conformen l’esquema de mobilitat municipal. La mobilitat és un sistema que funciona en equilibri i quan es toca una peça, el sistema busca el nou punt d’equilibri. L’objectiu de tota administració és anar movent les peces per a que el punt d’equilibri es vagi movent cap a l’esfera de la sostenibilitat. Farà un any aproximadament, l’ajuntament de València va implantar el sistema de bicicleta pública Valenbisi. Ara, cada dia, es registren 40.000 viatges en bicicleta, desplaçaments que anteriorment es feien a peu, en autobús i possiblement algun en cotxe o moto. Era moure una bona peça.
Però que ha passat ara? Dins d’aquesta espiral de retallades fetes, al meu parer, en calent i sense profundes reflexions de les conseqüències que tindran a mig i llarg termini, la Generalitat ha decidit pujar el bitllet del metro un 5% i reduir l’oferta un 10%. Un còctel explosiu que tindrà un efecte directe en el repartiment modal, movent el punt d’equilibri cap a una ciutat insostenible, on el cotxe seguirà sent el rei.
Retallar en el transport públic, eliminant 50 combois al dia, vol dir que la demanda baixarà i que aquests usuaris s’hauran de buscar una altra alternativa de transport. Si les retallades fossin a EMT, podríem tenir l’esperança de que els desplaçaments a peu o en bicicleta captessin part de la demanda, però qui pot captar la demanda que perdrà el metro? (desplaçaments més llargs). El cotxe. Si el preu de la gasolina no es torna prohibitiu (que va camí de ser-ho), la demanda que perdrà el metro la captarà, majoritàriament el cotxe, empitjorant d’aquesta manera el repartiment modal de la ciutat i allunyant-nos de les directrius proposades per la unió Europea.
Retallar en transport públic és contraproduent, doncs no només estem empitjorant un servei públic, sinó que estem omplint els carrers de més cotxes, més contaminació, més retencions, més accidents... i això també té un cost per a les arques públiques, el que passa és que aquestes externalitats mai es tenen en compte a l’hora de fer els números, perquè les decisions es prenen en calent, sense reflexionar, sense un criteri polític que vagi més enllà de la curta visió del moment.
Una llàstima i un pas enrere. I compte, que la EMT pot seguir pel mateix camí.

diumenge, 15 de gener del 2012

Tenerife


Aquestes vacances de Nadal hem marxat a Tenerife, a gaudir de les “afortunades”.
Els pobles no són res de l’altre món. Quatre carrers ben conservats a cada poble i un urbanisme desaforat que al nord s’enfila sense cap ordre cap al Teide, sempre present i majúscul, i al sud es menja les platges amb hotels alts i ressorts de vull i no puc.
Però més enllà de l’urbanisme, la màgia de Tenerife resideix en els seus espais naturals, ja siguin de costa o l’espectacular paisatge lunar del Teide. El cap de Teno, els penya-segats de Masca, el paisatge del Mal País de la Rasa, les passejades per Arenas Negras, els boscos de pi canari o els paisatges d’un altre món per sobre de la quota de 2.000 metres, amb el Teide vigilant, són fotografies que es queden gravades en la ment del turista atent. Desconnexió absoluta!
Només per veure aquests paisatges tant diferents dels que tenim a la mediterrània, paga la pena visitar les afortunades i en concret Tenerife.

Cabo de Teno

Cabo de Teno

Arenas Negras

Arenas Negras

Pico Mostaza, amb el Teide al fons

Al cim del Teide. 3.718 msnm

dimarts, 10 de gener del 2012

El pressupost desglossat de la família reial

Comencem un any 2012 que serà “canyero” des del punt de vista polític i social. El govern del PP anuncia retallades importants en àmbits socials de primera magnitud i es de suposar que la societat no restarà agenollada mentre la maquinaria liberal li trepitja els seus drets.
I com aquest passat 2011 la Casa Reial li ha vist les orelles al llop i a més a més té la patata calenta del cas Urdangarin, ha decidit fer un acte de maquillatge i mostrar-se a la societat com una entitat transparent, per tal de intentar quedar-se al marge de les més que possibles manifestacions contra les retallades i classes dirigents
Per això, ha publicat per primera vegada el pressupost de les seves despeses. Doncs bé, li he fet una ullada a aquest desglossament de la despesa i fa riure. Algú se’l creu? Realment es creuen que som tant estúpids? Anem per parts:
Primer que res el que han presentat és el pressupost de les despeses, no la liquidació de comptes. És a dir que ens han ensenyat el que tenien previst gastar i no el que realment s’han gastat. La diferència és notable i sabent que els comptes de la Casa Reial no estan sotmesos al tribunal de comptes i que l’auditoria interna la fa el propi tresorer de la casa reial, no hi ha manera de saber si el que han fet públic és cert o no o si aquest pressupost s’assembla a la despesa real.
Dels 8.400.000 euros que percep el rei dels pressupostos generals, 292.700 corresponen al sou del rei i 146.300 al príncep. Amb aquestes dades, el rei cobra tres vegades més que el President del Govern. Quan cobraria un president de la República?
El pressupost mostrat per la casa del rei diu que la reina, la Leticia i les infantes no tenen sou assignat, sino que cobren en funció dels actes de representació i que la despesa per aquest concepte no pot superar els 375.000 euros. Quanta informació! Per què no diuen l’assignació que han tingut al llarg del 2011?
Els sous del personal de la casa del rei pugen a 4.000.000 milions d’euros. Que ben pagat que està el silenci! I 3.200.000 euros van destinats a despesa corrent, sense més detalls! Es a dir, per a invertir en negocis privats, doncs el manteniment de les propietats les paga el ministeri d’interior.
Si ho analitzem fredament, el que han publicat és una pantomima. No podrien detallar més? I el que és més important, seguim sense conèixer el patrimoni acumulat per la família reial en aquest 35 anys de monarquia així com el cost real de mantenir aquesta institució, doncs es desconeix el pressupost que els ministeris de Defensa, Exteriors i Interior dediquen a la casa reial.
Per cert, la revista Forbes estima la fortuna del rei en 1.790 milions d’euros. Volem l’aigua clara i la xocolata espessa. Que no ens prenguin per idiotes! III República ja!


Pressupost casa del rei